Què va caracteritzar la primera crisi del sistema polític de la Restauració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 38,65 KB

 

La crisi del civilisme (1902-1907)


Durant aquesta etapa , hi va haver un govern conservador Amb Maura al capdavant (1902-1905) , un altre de liberal amb Moret al capdavant (1905-1907).

L’any
1905, el setmanari satíric català Cucut! Va Publicar un acudit antimilitarista de Junceda.
Uns 300 militars feren justícia Pel seu compte. En comptes De ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de Guarnicions.

L’estament militar va exigir al govern una llei De Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals Militars).

La resposta de la societat catalana va ser espectacular. Es va crear una coalició de totes les forces catalanistes anomenada Solidaritat Catalana .
Va durar Poc temps a causa de la disparitat de punts de vista i de l’ambigüitat del programa Electoral

La crisi del pacte del Pardo (1907-1912)


Durant aquesta etapa, hi hagué una nova alternança en el Poder amb els caps polítics més brillants de l’època: el conservador Maura (1907-1909) i el liberal Canalejas (1910-1912).

El govern de Maura fou especialment rellevant pel seu Esforç per promulgar una llei d’administració local de caràcter Descentralitzador. Maura va veure interrompuda la seva tasca de govern a causa De la crisi de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909.

La Setmana Tràgica va tenir dues conseqüències: el Trencament de la Solidaritat Catalana a causa de la posició de la Lliga a favor De la repressió, i les protestes generalitzades a Europa i a Espanya per la Política repressiva del govern de Maura (hi va haver una campanya “Maura no!”)

El rei va cessar Maura i va nomenar Moret nou cap de Govern, que posteriorment fou substituït per Canalejas. Aquest va intentar recupera el Consens polític.
Seguint el programa
regeneracionista, Canalejas va fer aprovar un Projecte de llei sobre mancomunitats provincials (1912), establí l’arbitratge De l’Estat en els conflictes socials i modificà el servei militar amb lasupressió de l’alliberament en Metàl·lic per no anar a fer el servei militar. En política exterior vaacordar amb França el repartiment De les zones d’influència al Marroc. L’any 1912 fou assassinat per un anarquista.

La crisi múltiple de 1917 (1912-1918)


Una part de l’exèrcit, algunes forces polítiques Parlamentàries no dinàstiques i el moviment obrer s’enfrontaren al sistema polític De la Restauració.

La crisi de 1917 s’obrí amb l’aflorament d’un moviment Militar reivindicatiu, fruit del descontentament que creava entre les Guarnicions de la Península el tracte de favor que rebien els oficials Destinats al Marroc, que eren ascendits ràpidament per mèrits de guerra. Aquesta mena de sindicalisme militar es concretà en les anomenades Juntes De Defensa, que van reivindicar un criteri d’ascens únic basat en l’antiguitat i augments de sou, entre altres qüestions.

El govern va suspendre les garanties constitucionals. Un Cop més, l’exèrcit s’imposava al poder civil.

El tancament de les Corts va provocar un altre moviment Polític, L’Assemblea de Parlamentaris, una reuníó de 69 diputats i Senadors que tingué lloc a Barcelona el 19 de juliol de 1917 amb la finalitat de Demanar l’obertura de Corts Constituents.

La crisi d’aquesta etapa s’accentuà amb la convocatòria D’una vaga general, l’Agost de 1917. L’origen fou una vaga de ferroviaris Convocada per UGT i amb el suport de CNT. Va durar uns quants dies, però la Seva mala direcció, la pitjor preparació i l’heterogeneïtat dels participants Van facilitar que l’exèrcit la sufoques.

La descomposició del sistema (1918-1923)


(crisi militar, agitació social, reivindicació Catalanista, problemes del Marroc)

El període 1918-1923 es va caracteritzar per la Fragmentació dels partits polítics dinàstics i la inestabilitat governamental. Els fets principals d’aquest període van ser la petició d’autonomia per a Catalunya, l’agitació social, sobretot a Barcelona, i el desastre d’Annual, el 1921, en la guerra que Espanya mantenia amb El Marroc.

Després de la crisi de 1917, s’intentà formar diversos Governs de concentració nacional.

L’entesa, però, va ser impossible i aquests governs es Desfeien al cap de pocs mesos.

Davant d’aquesta situació (crisi militar, agitació Social, reivindicació catalanista, problemes del Marroc), els dirigents Polítics de la Restauració, la nit del 12 al 13 de Setembre de 1923, el capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un pronunciament A Barcelona, va declarar l’estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876.

TEMA 10- LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)


1 El reformisme dinàstic

Observar gràfic: Partits i organitzacions (1902-1923)


El 1898, la reina regent, va atorgar la seva confiança Per formar govern a Silvela. Aquest impulsa una política reformista.

Text: El reformisme regeneracionista

Les noves càrregues fiscals van originar una forta Protesta a Catalunya. Va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes. El Moviment donar lloc a una vaga general.

El 1902, pujar al tron Alfons XII (16 anys). El 1903 va Arribar al capdavant del partit conservador Maura i la mort de Sagasta Consolida Canalejas al capdavant dels liberals.

L’anomenada generació del 98 (Miguel d’Unamuno, Pío Baroja, Antonio Machado, Azorín...) i la base del Renaixement del moviment Republicà reivindicava la república com a únic règim que podia regenerar i Modernitzar el país.

El 1904 és va convertir en cap delgovern i vca impulsar El regeneracionisme. Emn el seu segon govern (1906-1909) quin va ser l’objectiu De Maura ? Incorporar a les classe mitjanes.

Amb quines mesures?

1- Llei de reforma electoral (1907)

2- Projecte de reforma administració local

En el terreny social creà L’institut Nacional de Previsió, dedicat a les assegurances obreres.

La setmana tràgica va acabar amb el seu prestigi, per la Repressió exercida.

El substituir el liberal Canalejas amb l’objectiu de fer Reformes socials i limitar el poder de l’església.

Mesures:

- Llei del Candau (1910: posar fre a les ordres Religioses)

- Llei de Lleves: servei militar obligatori

- Substitució impost consums per l’impost sobre rendes

- Inici llei Mancomunitats

Gràfic: La legislació laboral a Espanya

2- LES FORCES D’OPOSICIÓ

Republicanisme i lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal d’oposició. Ara bé la fragmentació dels republicans va afeblir la seva força electoral. Per Tal d’unir esforços, el 1903 Salmerón va crear la Uníó Republicana.

Aquesta formació es va agrupar en el catalanisme, Rebutjada per un sector de l’UR.

Alexandre Lerroux, l’any 1908 va fundar el Partit Radical.

El republicanisme Lerrouxista:


anticatalanisme , busca Divisions entre els ciutadans de Catalunya. Partit polític espanyol creat a Santander el 1908 per iniciativa d’Alexandre Lerroux que en fou el principal Dirigent. Assolí una força electoral important a Barcelona, on arribà a obtenir Un notable paper a l’Ajuntament. A Catalunya esdevingué la plataforma organitzativa Del lerrouxisme (el terme s’ha utilitzat per designar actituds polítiques de partits, Entitats individus que, des de Catalunya, han adoptat línies d’actuació Anticatalanistes que busquen la divisió dels ciutadans de Catalunya en funció Del seu lloc d’origen i dificulten, d’aquesta manera, la integració dels Immigrants en la societat catalana) i es caracteritzà per unesquerranisme Demagògic, que fou un dels factors desencadenants de la Setmana Tràgica (1909),i també Per l’anticlericalisme i l’anticatalanisme. La seva gestió pública anà sovint Acompanyadad’escàndols I irregularitats. Durant la segona República esdevingué un partit de centre que Espresentà Com a alternativa conservadora al socialisme espanyol i a l’Esquerra Republicana.

Text: El radicalisme Lerrouxista

Carlisme i tradicionalisme

La mort de Carles de Borbó (Carles VII)l’any 1909 va Convertir el seu fill Jaume de Borbó en el nou pretendent. Disputes internes Portaran a Juan Vázquez de Mella a fundar el 1919 el Partit Tradicionalista.

Les bases socials es concentraven a Navarra, País Basc i Catalunya. L’any 1907 es fundà el Requetè (organització paramilitar) i amb L’arribada de la República es van reunificar en un sol partit, Comuníó Tradicionalista.

Les forces obreres: socialisme I anarquisme


Van conèixer un important creixement de la seva Militància.

Veure Mapa

Pablo Iglesias va aconseguir una acta de diputat el 1910. El sindicat UGT va tenir un creixement encara més gran.

L’esclat de la revolució russa va fer que alguns militants Socialistes fundessin el 1921 el PCE.

La tendència anarcosindicalista va promoure l’any 1908 la Creació de Solidaritat Obrera.

Organització de caire apolític, reivindicatiu i favorable A la lluita revolucionària que el , 1910 impulsà la fundació de la CNT.

La seva ideologia es basava en quatre principi: Independència respecte de la burgesia i de l’Estat, apoliticisme amb el Consegüent abstencionisme electoral, necessitat unitat sindical i voluntat D’enderrocar el capitalisme

Text : El sindicalisme anarquista

3- CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)

Quina evolució tindrà la Lliga Regionalista ?
força burgesa i conservadora

A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals) Van tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà ). Aquesta desfeta electoral evidenciar discrepàncies Internes. Cambó i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, Mentre que els intransigents ,més progressistes, eren més reivindicatius.

La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no. Es formà el Centre Nacionalista Republicà (1907). Enric Prat de la Riba , autor de la Nacionalitat Catalana (1906)( representarà l’ideari del catalanisme conservador. Reclama el Dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la política espanyola.

Gràfic: Eleccions generals. Resultats Electorals a Barcelona (1901-1923)


Solidaritat Catalana

L’any 1905, el setmanari satíric català Cucut! Va Publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justícia Pel seu compte. En comptes De ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de Guarnicions.

L’estament militar va exigir al govern una llei De Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals Militars).

La resposta de la societat catalana va ser espectacular. Es va crear una coalició de totes les forces catalanistes anomenada Solidaritat Catalana .
Va durar Poc temps a causa de la disparitat de punts de vista i de l’ambigüitat del Programa electoral Solidaritat Catalana era una aliança de partits i per tant Les contradiccions van aflorar ben aviat. Elements de discòrdia:

1- Projecte Llei Administració Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralització, però per Esquerra Era poc democràtic

2- El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de Cultura a l’ajuntament de Barcelona

Comportava la introducció a les escoles de la Cooficialitat del català, coeducació i neutralitat religiosa, La Lliga s’hi Oposa.

3- Setmana Tràgica, dura repressió de Maura. La Lliga hi Va estar d’acord

Text: El programa solidari

Catalanisme d’esquerres

Els escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènec i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906), Un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. La seva Incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona Part de l’electorat.

També van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria vinculat a l’obrerisme.

La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a L’apropament entre les forces

republicanes, que l’any 1910 van fundar la Uníó Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916, per haver fet una Aliança amb el partit de Lerroux.

2- La Setmana Tràgica (Juliol 1909)

Quines eren les possessions espanyoles el 1900?

- Ceuta (conquesta de Felip II el 1580)

- Melilla (conquerida pel duc de Medinasidonia el 1497)

- Canàries, colonitzada pels RRCC

- Ifni, sud del Marroc 1500 Km2. S’ocupa el 1476, en nom dels RRCC i fou possessió fins el 1969 que fou cedit al Marroc.

- Rif: Cadena muntanyosa 350 km. Nord del Marroc

- Riu d’Or (denominació emprada fins el 1975). Actualment Sàhara Occidental, d’uns 225120 Km2 d’extensió. Territori ric en fosfats. El 1975 fou dividit, repartit entre Marroc i Mauritània.

El 1509 Portugal va reconèixer el dret de Castella a Establir-s’hi, però no fou fins la darreria del Segle XIX que domina el Territori.

Després del desastre del 98 l’actuació espanyola es va Orientar cap el nord d’Àfrica. La conferència d’Algesires (1906) va establir un Protectorat Franco-espanyol.

A Espanya se li va concedir una franja al Nord, el Rif, Ifni i Riu d’Or (actual Sàhara).

L’ocupació espanyola es va veure contestada per les Tribus berbers. El govern de Maura va decidir enviar tropes (reservistes). Aquest fet provocar la mobilització popular contra la guerra.

Es va originar un moviment antimilitarista i Antieclesiàstic

Les autoritats van declarar l’estat de guerra. La Repressió fou brutal. Cal destacar l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

Quines foren les conseqüències polítiques d’aquest fet

- va caure el govern conservador de Maura (Maura NO !!!)

- els lerrouxistes van perdre poder

- trencament de Solidaritat Catalana)

- Fundació Uníó Federal Nacionalista Republicana

Text: contra la guerra del Marroc

4- LA MANCOMUNITAT DE Catalunya (Abril 1914-maig 1925)

(Mancomunar = unir a un fi)

La idea de formar una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya es remunta al Segle XIX.

El projecte concret de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de La Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, Canalejas, el Maig de 1912. Canalejas el presenta al Congrés dels diputats el qual va aprovar Amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte.

El 6 d’Abril de 1914, durant la presidència de Dato es va Constituir la Mancomunitat, però Quines en foren les seves competències ?

Les competències van ser molt migrades, ja que l’Estat Mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. Es pot afirmar que no va Tenir mai cap poder polític.

5- LA CRISI DEL 1917

Davant el conflicte de la 1 Guerra Mundial l’actitud del Govern espanyol fou de neutralitat. Aquesta neutralitat afavorir un període D’expansió, ja que Espanya es convertir en subministradora de productes Agrícoles i industrials a les potències bel·ligerants.

Van ser anys de bons negocis i ràpid i fàcil enriquiment . Per altra banda, l’elevada demanda desencadenar un procés inflacionari.

Un altre fet a destacar de la 1 Guerra Mundial fou L’esclat de la revolució russa el 1917, què tingué molta força en els Treballadors.

El final de la guerra també significar un reconeixement D’alguns pobles (Txecoslovàquia...) fet que va influir notablement en el Nacionalisme català i basc.

Triple crisi de 1917:

- crisi militar: Juntes de Defensa (Reclamaven un augment Salarial, s’oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven L’antiguitat com a únic criteri.)

- Crisi política: Assemblea de Parlamentaris ( el President Romanones a

decidir tancar les Corts. A iniciativa de la Lliga es va Celebra una Assemblea que va exigir la formació d’un govern provisional.

Text: L’assemblea de Parlamentaris

- crisi social (vagues) per atura la puja dels preus.

Text: Convocatòria de vaga

6 LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923)


(crisi militar, agitació social, reivindicació Catalanista, problemes del Marroc)

Quines en foren les conseqüències polítiques i socials de La crisi de 1917 ?

Per salvar el sistema polític de la restauració es formar Un govern de concentració i socialment es produir un empitjorament del nivell De vida, augmentar l’atur, l’agitació social i augmentaren les revoltes Camperoles.

El període 1918-1923 es va caracteritzar per la Fragmentació dels partits polítics dinàstics i la inestabilitat governamental. . L’entesa, però, va ser impossible i aquests governs es desfeien al cap de Pocs mesos.

Els fets principals d’aquest període van ser la petició D’autonomia per a Catalunya, l’agitació social, sobretot a Barcelona, i el Desastre d’Annual, el 1921, en la guerra que Espanya mantenia amb El Marroc.

Observar gràfic: Partits polítics a Catalunya (1900-1923)


Per primer cop la Lliga Regionalista entra en el govern. El que pretenia Cambó (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qüestió catalana que Permeté l’ampliació de les competències de la Mancomunitat, cosa que no va Succeir. El desencís va encoratjar l’aparició de nous grups nacionalistes

: Acció Catalana el 1922(Rovira i Virgili), El Partit Republicà Català el 1917 (F. Layret i L. Companys) i EstatCatalà el 1922 (F. Macià)

Davant d’aquesta situació (crisi militar, agitació Social, reivindicació catalanista, problemes del Marroc), els dirigents Polítics de la Restauració, la nit del 12 al 13 de Setembre de 1923, el capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un pronunciament A Barcelona, va declarar l’estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876.

Conflictivitat social

L’evolució del moviment obrer vindrà marcada per la data De 1917 (revolució russa).

Abans de 1917 serà una etapa de reivindicacions laborals, Mentre que a partir de 1917 s’iniciarà una etapa de revolució social.

Les característiques del dinamisme demogràfic i del Desenvolupament industrial el principi del Segle XX permeten explicar la Concentració de la indústria i del moviment obrer espanyols en quatre àrees Principals: Madrid (construcció i transports), el País Basc (industria pesant), Astúries (mineria) i Barcelona (tèxtil, electricitat i metal·lúrgia).

Fou en aquestes quatre àrees on el clima d’agitació Social durant el període 1898-1931 va ser més visible.

Quines eren les condicions dels obrers a Principis de segle?

A l’inici del Segle XX, les famílies obreres vivien en Condicions d’estricta subsistència (llargues jornades de treball, sous molt Baixos...)

Alguns sectors més conscients van anar actuant sobre la Classe treballadora i la van empènyer progressivament cap a la mobilització per Mitjà de la premsa.

La premsa que arribava a la classe obrera (La Publicidad, El Diluvio, La Huelga General, El Productor, etc.) tenia un tret comú: L’anticlericalisme. A més dels atacs als rics, això va contribuir a accentuar L’odi genèric contra l’estament eclesiàstic, que predicava als treballadors la Conformitat amb la situació present.

Els patrons per fer front a la pèrdua del mercat cubà es Veieren en lla necessitat de renovar la maquinària i per tant iniciar un Període de revolta obrera, degut a la manca de treball i disminució salarial.

La primera iniciativa fou la fundació de solidaritat Obrera el 1907.

Les ideologies i els sindicats:


Durant el primer terç del Segle XX, el moviment obrer Espanyol continuà dividit en dos grans corrents ideològics: el socialista, Representat per la UGT, i l’anarquista, articulat al Voltant de la CNT.
Fundada el 1911 amb uns objectius:

1) independència proletariat

2) unitat sindical, i

3) enderrocar el capitalisme. Els seus líders eren en Salvador Seguí (El noi del Sucre) i Àngel Pestaña

El moviment obrer va disposar d’un important partit Polític, el PSOE. Les zones on tenia més influència eren Astúries, el País Basc, Madrid i Alacant.

El 1921 va sorgir el Partit Comunista de España (PCE), Que es va adherir a la Tercera Internacional.

L’any 1927 es va constituir clandestinament a València la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb la finalitat de potenciar L’anarquisme pur dins la CNT i de vetllar per l’apoliticisme sindical, evitant Els pactes i les aliances del sindicat amb els partits republicans.

La dinàmica social del moviment obrer (1898-1931)


Entre el 1898 i el 1931, la tensió social va ser Constant. La resposta habitual dels poders públics era detenir els dirigents Obrers, tancar els diaris vinculats al moviment obrer i suprimir les Organitzacions obreres, clausurar els seus locals i utilitzar la força pública (Guàrdia Civil) per reintegrar l’ordre als carrers. Si la Guàrdia Civil es veia Desbordada, s’arribava a declarar l’estat de guerra i aleshores intervenia L’exèrcit amb metralladores i canons.

L’evolució del moviment obrer, especialment a Catalunya, Es pot dividir en dures grans etapes separades per l’any 1917. Abans d’aquesta Data les reivindicacions obreres eren de caràcter laboral. En canvi, a partir De 1917 predominaren els referents ideològics encaminats a capgirar l’orde Social, arran del ressò que va tenir la Revolució Soviètica.

Amb el rerafons de la crisi de la postguerra mundial, L’agitació va arrencar amb la vaga de La Canadenca per motius laborals, el febrer De 1919 ( deixa Barcelona sense llum i paralitzà els tramvies i el 70 % de les Fàbriques de les comarques barcelonines). Declarat l’estat de guerra, més De 3000 vaguistes foren detinguts, però l’organització del Sindicat Únic Arts Gràfiques féu que la vaga esdevingués general a Barcelona. El Sindicat implantà L’anomenada censura roja per impedir la publicació de qualsevol nota contrària Als interessos dels treballadors. Després del míting de les Arenes (14 març) S’arribà a un acord: llibertat pels detinguts, readmissió pels vaguistes, Augment general de sous i jornada de vuit hores. Fou un gran èxit de la CNT i Del seu principal dirigent, Salvador Seguí. El treball es reprengué el 20 de Març, després de 44 dies de vaga. L’autoritat militar, però, no acceptà l’acord I no alliberà els vaguistes. Així la vaga es reprengué (24 de març), però Finalment, amb la declaració de l’estat de guerra, cessà i provocà dimissions Del governador civil de Barcelona, Carles Montañés, i el cap del govern Central, comte de Romanones. El 14 d’Abril els vaguistes aconseguiren les Principals reivindicacions, especialment la jornada laboral de vuit hores Estesa a tot l’Estat.

Els grups més joves i radicals de la CNT van reaccionar Davant els atemptats dels Sindicats Lliures amb l’acció armada. El Resultat va ser una espiral de violència que provocà nombrosos morts en tots Els bàndols: obrers, dirigents sindicals, patrons, encarregats de fàbrica, Agents d’orde públic, etc.

Entre els assassinats del bàndol obrer a Catalunya, va Tenir ressò el de Salvador Seguí, el “noi del sucre”, abatut a trets el 1920.

El problema del Marroc

El desastre d’Annual va ser una derrota militar davant Fels rifenys comandats per Abd- El-Kreim prop de la localitat d’Annual, el 22 De juliol de 1921, que va suposar una redefinició de la política colonial Espanyola a la guerra del RIF.

La ciris política que vas provocar aquesta derrota fou Una de les més importants que va patir la monarquia lliberal d’Alfons XII. Els Problemes generats per Annual van ser la causa directa del cop d’estat de M. Primo de Rivera.

El cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera, un context Econòmic més favorable, el retrocés del moviment revolucionari a Europa i la Persecució desencadenada contra la CNT i els comunistes, van mitigar la tensió I la violència socials a costa de les llibertats, reprimides violentament per La Dictadura militar.

7- La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Text: La justificació del cop militar

La dictadura durà set anys, i presidi dos governs:

1- directori militar (1923-1925), format exclusivament Per generals,

2- directori civil (1925.1930)

Des de començaments de 1923 la situació política Espanyola era cada cop més greu per la pròpia crisi interna del sistema liberal Parlamentari. Com en altres països europeus la conseqüència d’aquesta situació Fou la fallida del sistema constitucional i la substitució per una dictadura. El comú denominador d’aquestes dictadures (feixisme italià i nazisme alemany) Era la por del bolxevisme soviètic.

L’essència del seu programa naixia d’una voluntat regeneracionista. Suposava un desig de modernització, el que estimulà una política econòmica Tecnocràtica (els tècnics tenen poder decisori) nacionalista i Intervencionista. En política es basava en la idea de que era posible construir Un sistema liberal autèntic després d’una dictadura temporal.

La favorable conjuntura econòmica internacional dels anys 20, juntament amb la política econòmica intervencionista faran que els anys de La dictadura siguin de bonança económica (obres públiques, ajuts estatals a les Empreses, es concedeixen monopolis, telefònica, Campsa).

Aquest intervencionisme econòmic provocarà un fort Dèficit pressupostari i un fort endeutament.

Text : La intervenció de l’Estat

Es va posar en marxa una regulació del treball , Repressió obrera, es va crear

l’organització corporativa Nacional per reglamentar els Salaris i les condicions de treball.

La dictadura tingué un caràcter marcadament Anticatalanista (Desmantallament ateneus, associacions corals, institucions Públiques, liquidació Mancomunitat,Clausura el camp del Barça per la xiulada del Públic a l’himne nacional

)

Text: La dictadura contra Catalunya

Suports i oposicions

La bona acollida fou entre els sectors de l’Espanya rural (controlada pels cacics, juntament amb els terratinents) i els membres de la Burgesia industrial i financera, inclosa la burgesia catalana.

L’oposició va aparèixer sobretot entre les classes Mitjanes, els estudiants i els

intel·lectuals, els nacionalismes perifèrics :gallec, Basc i català, anarquistes, comunistes

L’obra dels directoris

Seguint les pautes d’aquest regeneracionisme es va Intentar crear/construir una nova realitat política que fes aparèixer nous Grups o partits polítics. Es va crear així l’anomenada Uníón Patriòtica (formada per oportunistes, Elements de la dreta (Mauristes) La U.P. No va servir per vertebrar el Recolzament al règim dictatorial. La dictadura no va deixar de ser un parèntesi ja que res important Va canviar malgrat l’aparença.

L’acció més rellevant de la dictadura de Primo de Rivera Va ser la resolució del problema del Marroc. La disminució de la conflictivitat Social que s’explica per tres motius. Prosperitat econòmica dels anys 20, manca De llibertat (el català es limitava a l’esfera de l’aspecte priva) i la Repressió del sector més radical del món obrer.

Durant l’època del Directori civil (1925-1930) destinat a Actuar durant un curt període de temps amb el procediment de limitació de Llibertats característics d’un règim dictatorial, l’acció política de la Dictadura es decantà sobretot cap a la seva institucionalització., amb la Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva, elegida no democràticament per Mitjà del vot corporatiu, és a dir, dels representants municipals provincials, Del partit Uníón Patriotica.

Caiguda de Primo de Rivera

A més de l’oposició creixent, van resultar definitives Les seves picabaralles amb l’estament militar. Un exemple va ser la nit de Sant Joan de 1926 que va tenir lloc la Sanjoanada, conspiració contra la Dictadura. Un altre raó fou la crisi econòmica de l’any 1929.

Davant la manca de suports explicitis., el dictador va Dimitir el 28 de Gener . El rei nomenar el general DáMasó Berenguer (període anomenat Dictablanda).

Berenguer pretenia restaurar les condicions polítiques Que havia suprimit el dictador. Va buscar la col·laboració de polítics de la Monarquia parlamentària (Romanones, Cambó...)Berenguer tenia poca capacitat de Comandament i era lent en les seves reaccions.

Les condicions polítiques van anar deteriorant-se i les Forces contraries a la Monarquia (republicans, socialistes i Anarco-sindicalistes) van començar a organitzar-se per contribuir al seu Enderrocament.

L’Agost de 1930 la majoria de partits i grups Parlamentaris reunits en un hotel a San Sebastià van arribar a l’acord d’acció Conjunta per instaurar la República. Els republicans catalans van obtenir la Promesa de que el futur govern presentaria al parlament un estatut d’autonomia.

Per el 15 de Desembre de 1930 estava prevista una Insurrecció que instauraria la república; el divendres 12, però Fermin Galán i García Hernández (aixecament a Jaca) proclamen la República, els quals foren Afusellats.

Berenguer va dimitir el febrer de 19321. Alfons XIII va Encarregar la formació de govern a Sánchez Guerra que va refusar. El Conde de Romanones va proposar que es realitzessin eleccions municipals, després Provincials i després legislatives.

Resultava ja impossible recomposar els vells partits Dinàstics. Els Sindicats exercien la seva influència i començaven a tenir gran vitalitat; L’agricultura seguia essent un sector considerable de l’economia espanyola, la Gran depressió econòmica va influir poc ja que no estàvem en els sectors Econòmics. Els anys 30 van estar caracteritzats per una forta conflictivitat Social, amb un augment del nombre de vagues i enfrontaments entre camperols i Terratinents.

Entradas relacionadas: