Característiques poesia valenciana actual

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,75 KB

 

V. Andrés estellers(burjassot 1924,vln 1993 fou conegut sobretot a partir dels anys70. Situem els seus origensliteraris en el grups poetic de potsguerra. L'obra poeticaés prolífica, original i exuberant. Retratà admirablement la vida quo. Els seus temes són diversos: l'amor mort sexe por ciutat camp i dona. Estelles fa bandera d'un sentiment cívic col.
Lectiu, presetant-se com a interpret de les reivindicacions del poble València. La patria no és per aell un mot grandiloqüenti buit, sinó el drama col.Lectiu d'un idioma, la tragedia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida x un regim de tenebres.

Fidel a les seues arrels, estelles forjà el seu llenguatge literari sobre:
-la llengua poetica dels classics valencians del s. XV.(ausias march)
-lallengua de les obres contemporanies de la literatura catalana sobretot la dels poetes del s xx    -la llengua col.Loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota lavida.           Quan el poeta parla de la mort estàparlant d'un cadàver estés a terra, de la mort en concreta de la seua filla.       També sentí una atracció obsessiva per l'amor, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament expressat fins a les manifestacions +sofisticades del desig. Una de les carac. De la seua poesia és la cruesa amb què va tractar l'experiència del sexe.   La poesia d'Estellés evidencia tmb una perticular elaboració estilística i retòrica,ben visible en l'adjectivació, les imtages metafòriques i el filtre culte, així com en l'úes de metres regularsi dels vers lliures.




(característiques basiques de la poesia actual) josep piera
Al començament de la decada dels 70 es recuperàl'obra de J.V. Foix i es publicaren dos llibres cabdals que superaren el Realisme i inclinaren la poesia catalana de les dareres decades cap al simbolisme i l'experimentalisme.          La poesia no-realista presentà les carac segu:
-nous parametres del codi textual:la pretensió del poeta, d'acord amb el plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins el text o del discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia una anecdota o un argument.    -Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la historia de la poesia del s xx el discurs poetic es considera alié a la lògica del Realisme.       -Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica deixà d'utilitzar-se per a narrar. Usada amb imaginació i ambigüitat, s'empra per a sugerir i evocar.
-La poesia, eina d'investigació: la poesia fou considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees, que donà lloc a múltiples actituds creatives, relacionades amb el món oníric. El poema deixà de ser diàfan per a ser hermètic.     -Nous arguments: els poetes plantejaren punts de vista innovadors: la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.      D'urant els anys 80 la poesia continuà si fa no fa els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del ''jo'' a través de la suma de vivències personals.                 Als anys 90 els poetes abandonaren la idea d'actuar com a memòria col.Lectiva o com a impulsors de la transformació social. Tendiren cap a l'autobiografisme i l'intimisme i sovint manifestaren un acusat escepticisme. 



Miquel Martí i Pol(1929-2003) ha estat el poeta +llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren sistematicament citats x polítics i altres dirigents socials.    A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable. A finals dels anys cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la ''Nova Cançó'' com a cantautor. Va ser membre de l'assemblea de Catalunya.    Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes de la seua evolució: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida.      El seu discurs, que ha evolucionat i ha oscil.Lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana.   Miquel, poeta compromés amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.   Va guanyar el premi Nobel en 1997.




Joan Fuster i Ortells(1922-1992), advocat sense exercici i escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig en la història de la nostra literatura. La seua obra és molt rica i variada. Té alguns llibres de poesia com Escrit per al silenci, pero la seua producció se centra en l'assaig.
Destacarem tres grans àmbits: els assaigs humanístics son de temàtica intemporal i es poden classificar de la manera segu: assaigs llargs estructurats al voltant d'un únic tema central,el diccionari sistemàtic a la manera de Voltaire, la recopilació d'assaigs breus sobre un mateix tema. Laforisme, el dietari,recull d'articles de premsa.       Els estudis d'historia cultural es poden agrupar en: els clàssics''Jaume Roig i sor Isabel de Villena'', la decadència, la literatura del s xx i la biografia''Raimon.    Els escrits sociopolítics es classifiquen en cinc: l'assaig llarg d'interpretació històrica, l'escrit marcadament polític, la guia turística interpretativa''El país Valenciano'', els articles de premsa, el guió per a la televisió.
Fuster es un humanista del s xx i les característiques que mes destaquen de la seua prosa son: la ironia, l'aforisme(usual trobar a l'inici de les reflexions una dita com a punt de partida per a la reflexió posterior), el to convencional, els modismes populars i les expressions col.Loquials, les construccions adversatives, l'abundància de procediments de modalització, l'abundància de les cometes i la cursiva, les interrogacions retòriques, una adjectivació sobtosa amb contrasts inesperats i presencia de tots els géneres assagístics.

Entradas relacionadas: