Característiques del Modernisme català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,05 KB

LA PINTURA MODERNISTA:


  Ramón Casas i Pere Romeu en un tàndem. Any 1897, autor Casas. Mostra la cara més amable, juganera i costumista del Moviment. Finalitat per decorar el cafè Els Quatre Gats.

Ametllers florits. S’Alqueria d’Avall. Any 1914, Santiago Rusiñol. Bon exemple del vessant més Líric i esteticista del Modernisme.

Misèria. Any 1904. Autor Isidre Nonell. Retrata la Marginalitat la sordidesa o, fins i tot, el miserabilisme de la societat.

PANORAMA GENERAL;  El Modernisme (1892-1911): és un moviment cultural, literari i artístic que neix Als anys 90 del s.XIX amb l’objectiu de modernitzar i europeïtzar la cultura i La literatura catalana. (que sigui Europea, les grans novetats). Els Modernistes critiquen la societat i la literatura catalana de la Renaixença Al·legant que està desfasada, antiquada i local . Anacrònica. Es proposen Promoure una cultura i art moderns. Una cultura nacional, més enllà del Regionalisme.
El Modernisme va compartir aquesta actitud amb altres moviments Com; l’impressionisme, el simbolisme o el decadentisme// instauren figura de L’artista rebel i bohemi. Clar divorci entre l’artista i la societat burgesa. Naixement del cinema nou art trànsit del Sxix- xx —influències recíproques amb La literatura.

Lite oficial lligada Encara als models ROMàntics de la Renaixença, representada pels Jocs Florals. Model anacrònic, medievalitzant, de llengua, no té re a veure amb el que passa Al carrer. Preocupació dels modernistes per normativitzar i modernitzar la llengua 1913; Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

Nucli d’escriptors Realistes i naturalistes(crítics Joan Serdà, Josep Yxant, l’escriptor Narcís Oller) valorats pels modernistes intenten crear una  literatura lligada al present.


Oposició entre Artista i societat;entre el que és Present/passat; tradició/progrés. Tot l’art s’ha de canviar, ja no pot ser de L’Edat Mitjana. Acusen la societat de ser endarrerida, tradicional.Renovar i modernitzar a través de les dues Oposicions anteriors.

A finals del segle XIX i principis del XX, va predominar a tot Europa el corrent modernista, amb Diferents denominacions però sempre amb alguna referència a la novetat o la Modernitat -des d'Art Nouveau a França fins a Modern Style a Anglaterra-. El Moviment va suposar, (amb matisos diferents a cada país), l'inici d'una Constant tot al llarg del Segle XX: l'obsessió per marcar distàncies amb el Passat, per cremar etapes i mirar cap al futur.

El Segle XX va Suposar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.

La imatge que avui dia es té del Modernisme Català prové de les arts plàstiques, de l'arquitectura sobretot: és la d'un Moviment decorativista, vistós i  Espectacular. Les obres d'Antoní Gaudí ,o, de Lluís Domènech i Montaner són exemples ben emblemàtics. El moviment va tenir connotacions Ben diferents des que començà en els últims Déu anys del Segle XIX: en els seus Orígens va ser antiburgès, en alguns casos de forma radical, i va tenir relació Amb els moviments d'esquerra i catalanistes. Va intentar ser una superació de La Renaixença quant a les aspiracions nacionals i, doncs, la plena Normalització de la cultura catalana.

·De tota manera, el Modernisme Català no va ser un moviment homogeni, sinó que en el seu si van conviure dues Tendències:

a) El regeneracionisme era un moviment que preconitzava un canvi Social i polític i pretenia, doncs, "regenerar" la societat, tot i Que també tenia un vessant individualista. Jaume Brossa en va ser un dels Representants més coneguts. Consideren que Catalunya està en decadència. Que la Societat està malalta i necessita regenerar-se. L’encarregat serà l’artista, L’art ha de tenir una funció social, és a dir, fer progressar la societat. L’artista vol modernitzar la societat i cultura a través de la seva art. La Política i la societat està immòbil s’ha de moure. Influència de Nietzsche (els Humans es mouen per voluntat) i Ibsen (artista enfrontat a la societat, enfrontar-se)

b) L'esteticisme va fonamentar, per la seva banda, la transformació, Necessària, de la societat en el paper primordial que conferia a l'art -entès En un sentit ampli: arts plàstiques, literatura, música...-. Santiago Rusiñol En va ser un representant destacat. Defensen l’art per l’art, crear bellesa, Sense funció social. Gaudir estèticament de l’obra d’art.

Els dos moviments  menyspreaven la societat burgesa; però els Segons també menystenien sovint les classes populars, massa materialistes.

D'altra banda, el Modernisme català es va Dividir en dues grans etapes:

a) 1892-1900: va Ser l'etapa més combativa. Els modernistes hi van explicar les seves Idees en quatre revistes: l'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.

b) 1900-1911: va Ser l'etapa més literària i menys ideològica. El Modernisme era Assimilat per la burgesia catalana. La revista més significativa d'aquesta Etapa va ser Joventut.

Val a dir que el Modernisme català va tenir Punts de contacte amb la resta de modernismes europeus, així com amb altres Moviments coetanis, com el simbolisme o el decadentisme. El filòsof alemany Friedrich Nietzsche amb la seva idea de superhome o el seu concepte de Voluntat, o el dramaturg danès Henrik Ibsen en van ser alguns dels principals Models. Vinculada a aquests referents, va néixer la figura del bohemi, Personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant I sovint idealista. Cal distingir entre dos tipus de bohèmia:

 les Anomenades bohèmia negra -la pròpia dels qui vivien realment al marge de la societat. Persones Inadaptades, de comarques, Bcn, sense suport econòmic, feines poc Satisfactòries. No podien viure completament de l’art, desajust entre els seus Objectius i la realitat. Situacions, misèries, problemes mentals, malalties, Suïcidi. Funció social. Representant Jaume Brossa.

 i bohèmia daurada -la dels qui, Tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé-. Santiago Rusiñol Representant. Practiquen l’art per l’art, funció estètica, creuen que l’art S’ha de fer perquè si. Reivindiquen un espai social per l’art.

Simbolisme: moviment sorgit a França. Contra el Realisme. Es fonamentà en la suggestió i en una tendència a tot allò vaporós, Imaginari e espiritual, a partir de la revolta individual. Representants, Poetes Charles Baudelaire, Paül Verlaine.

Decadentisme; va exagerar aspectes del simbolisme. Es Recreà en el que interpretava com la decadència de la fi de segle> transform De la realitat a través de l’art i la bellesa. Representants, Gabriele D’Annunzio o Oscar Wilde

 .Les “Festes Modernistes” 3 festes organitzades per Santiago Rusiñol a Sitges Amb la finalitat de donar a conèixer les ideologies iniciatives modernistes i Rebutjar l’art del passat. La primera 1892- la segona 1893- es va representar Una obra de teatre-

La intrusa

De Maurice Maeterlinck(1919)- de caràcter Simbolista. Va ser traduïda per Pompeu Fabra. La tercera 1894 esteticista fou Una processó(El Greco 2quadres).Forma part d’una trilogia – Interiors-

Els Cecs

> trilogia de la mort. L’important és evocar, suggerir i és Secundari a l’acció- símbols i metàfores. Pels modern esteticistes art- Religió.

La novel·la Modernista catalana: s’inicia Amb Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (1901) i s’acaba amb La vida i La mort d’en Jordi Fraginals ,de Josep Pous i Pagès (1912.) el protagonista és, amb matisos diversos, un Personatge sol enfront de la societat, alguna, com Els sots feréstecs, simbolitza directament la situació de l’artista Modernista enfront de la societat catalana.

El teatre modernista Català: marcat per la Influència de dos autors; el belga Maeterlinck i, Ibsen. El primer és del Simbolisme, tendència antirealista  Important en poesia (intenta reflectir més els estats d’ànim subjectius Que no pas les situacions concretes). El segon va escriure un  teatre de denúncia, individu enfrontat Societat. Van marcar les dues tendències del teatre modernista català: La + Simbolista o decadentista i la + ideològica. Teatre vehicle eficaç de Transmissió d’idees modernistes.

L’ESCOLA MALLORQUINA; concepte al principi només Geogràfic, va acabar essent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, Mallorquins, principis sXX, model de llengua subtil i refinat. Màxims Representants: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Entre membres; Gabriel Alomar, Miquel Dels Sants Oliver i M.A Salvà.          Caracteritzat Pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular, el grup acabà tenint una Arrel cristiana i inclinació conservadora. A partir del 1906, alguns Representants de l’Escola es van apropar al Noucentisme. 

Autors i obres ; VÍCTOR CATALÀ


Víctor Català és el Pseudònim de Caterina Albert i Paradís, nasqué a l’Escala el 1869 i va morir a L’Escala el 1966. El seu pseudònim masculí es degué a la voluntat de mantenir En secret la seva identitat arran de l’escàndol de La infanticida, però també Va obeir a un distanciament respecte de la literatura femenina de l’època, Segons ela massa autobiogràfica. La seva obra fonamental és Solitud, publicada Per entregues a la revista Joventut entre el 1904 i 1905.

Solitud: tota l’obra Gira a l’entorn del drama de la protagonista, la Mila, casa fa poc amb un home Sense voluntat, que es troba sola fent d’ermitana enmig d’una naturalesa que li és hostil. Només el pastor Gaietà (prototip heroi modernista) la farà Reconciliar-se amb el paisatge. Però un desenllaç trist fa que la Mila abandoni L’ermita i el marit.  Primer paràgraf: Introducció inicial de Mila dirigida al rector. Segon paràgraf: La Mia té decepcions i dubtes, no Sap si confessar-se. El pastor no la convenç del tot. La Mila veu a en Matias Com una bèstia, sense desig sexual. Tercer paràgraf: La Mila s’avergonyeix per fer front a la Indiferència del marit. En Matias continua indiferent, tot i que ella s’insinua Finalment agafa un xaiet. Llenguatge entre ruralista i Barroc. En el cas del Pastor Gaietà es converteix en una peculiar barreja dialectal. Víctor Català També és autora de Drames rurals, (1902) o d’Un film (3,000m) del 1918.

Santiago Rusiñol:


Nascut a Barcelona el 1861, morí a Aranjuez, pintant-ne Els jardins, el 1931. Era dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador Cultural tot un polifacètic. Se’l relacionarà amb Ramón Casas i Picassó. Se’l Considera l’impulsor del Modernisme a Catalunya per ser membre de Els Quatre Gats i organitzador de les Festes Modernistes a Sitges. 2 vessants en el seu Teatre: 1.Obres de Caràcter esteticista; L’alegria Que passa, Cigales i formigues, Enfrontament artista societat. Un vessant teatre de denúncia, L’heroi sobre les guerres colonials. Obres humorístiques i Costumistes: Els Jocs Florals de Canprosa, L’auca del senyor Esteve. (novel·la 1907 i obra 1917) s’hi en to De comèdia de costums, l’enfrontament del protagonista, en Ramonet que vol ser Escultor, amb el seu pare, el Sr Esteve, propietari d’una botiga de vetes i Fils. En l’escena final es reconcilien abans de la mort del pare. Pacte artista Modernista i burgesia. Novel·la humorística; El català de la Mancha o la <<Niña Gorda>>. A més de Divertir-se amb les anècdotes pretenia fer evident el seu menyspreu pel Materialisme burgès.

Joan Maragall gran poeta del Modernisme català i una de les figures + Importants de la lite catalana del SXX. Nascut a Barcelona el 1860, morí el 1911 a Barcelona. No Va voler seguir el negoci familiar i fins al 1903 va estudiar la carrera de Dret, va exercir d’advocat, periodista. Col·laborador del Diario de Barcelona i De l’Avenç. Va ser autor d’un bon nombre d’articles i assaigs, correspondència Amb Miguel de Unamuno. 1903, fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès i hi Llegí el discurs Elogi de la paraula. 1904 Mestre en Gai Saber. 1909 arran dels Amargs esdeveniments de la Setmana Tràgica, publicà una sèrie d’articles força Polèmics a La Veu de Catalunya. La seva obra és va centrar en el concepte de “Paraula viva”  els articles o l’actitud Crítica que, tot i el conservadorisme que li era propi, mantingué envers la Mateixa classe social a que pertanyia. Traductor de Goethe e introductor de Friedrich Nietzsche a la Península. 5 llibres de poesia: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911).

Joaquim Ruyra: la cara amable de la narrativa Modernista


Va ser un dels grans prosistes catalans del Segle XX. Refinat, perfeccionista, dotat d’un gran sentit del llenguatge, es Difícil de classificar-lo. Nascut a Girona el 1858 i morí a Barcelona el 1939. Estudià dret i el 1879 s’instal·là a Blanes, on estudià la llengua viva dels Pagesos i els mariners, tan present després en les seves obres. Col·laborador De diaris i revistes com La Renaixença, La Veu de Catalunya o Joventut, Participà en el 1 Congrés Internacional de la Llengua Catalana i va ser membre De la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Llibres de Narracions; Marines i boscatges (1903 Reeditat amb el títol Pinya de rosa 1920), La parada (1919) i Entre flames (1928). La seva visió del Món mariner de Blanes és d’una vitalitat i una exigència lingüística molt Remarcables. Fineta; te por i no pot dormir, està sola perquè els seus pares i Els seus germans han sortit a pescar sardines. Ella viu prop de la platja de Blanes però lluny del poble en una casa aïllada i solitària en un pujol.  Ha sortit per veure si veu el pare. Troba un Home alt i ferreny amb un gaiato gruixut a la mà. La sortida del sol li fa Marxar la por. Paisatge idíl·lic i bons personatges el situem a Blanes.

Els sots feréstecs (1901)- Raimon Casellas: primera novel·la modernista Catalana, plantejà el drama de mossèn Llàtzer, que arribat al poble de Montmany, havia d’enfrontar-se amb els seus habitants, contraris a cap mena de Canvi. Mancats de voluntat, serien la causa indirecta de la seva mort. Al·legoria del fracàs regeneracionista en la seva voluntat de dirigir i Modernitzar el país. Casellas també va escriure el volum de narracions Les multituds (1906) motiu molt Modernista.

Josafat (1906) Prudenci Bertrana: l’obra més Coneguda, reprèn el tema de la bella i la bèstia en narra la relació entre el Campaner geperut d’una catedral inspirada en la de Girona i una prostituta.

Oda a Espanya: Referències patriotisme espanyol: Escolta Espanya, critica la idea imperialista D’Espanya i la dèlia de les colònies, Ho critica des de la visió de Catalunya. La qüestió lingüística: Maragall agafa la veu del catalanisme polític que es Dirigeix al govern espanyol que ha enviat als joves a una guerra absurda. Es Dirigeix a la Espanya imperialista i li demana que escolti als catalans. Referència als records d’Espanya.

La vaca cega; frases Fortes; repeteix amb molta força que la vaca és cega i està sola, marquen la Part tràgica del poema. Actitud del poeta; l’actitud de la vaca és serena i Tranquil·la i que malgrat la desgràcia que ha de viure, viu amb dignitat.

Solitud; pastor: el Tracta com a persona superior, com un esser espiritualment superior a les Persones corrents, que l’escoltaria però que no entendria les seves inquietuds – heroi modernista.

Matias: Ésser sense Voluntat, més semblant a un animal que a una persona. Sense desig sexual.

Josep Pous i Pagès va Escriure l’última novel·la modernista anomenada La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912). El creador de la Companyia Teatre Íntim i de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic és... Adrià Gual.

Entradas relacionadas: