Característiques del franquisme, els pilars del règim, els suports socials i les famílies del regim

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,96 KB

 

1 UN RÈGIM DICTATORIAL

Els pilars del règim:


Els tres grans pilars institucionals de la dictadura van ser l’exèrcit, El partit únic i  l’Església Catòlica. L’exèrcit va ser el suport + destacat del règim i va participar activament en El poder, ja que una bona part dels ministres i dels governadors civils eren Militars de carrera. El partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va encarregar de proveir el règim de bases ideològiques, de controlar Els mitjans de comunicació i de subministrar una bon apart dels càrrecs de L’administració. X procurar el suport social al règim el partit va constituir Algunes organitzacions de masses: el Frente de Juventudes, dedicat a la Formació i l’adoctrinament del jovent; la Sección Femenina, la missió de la Qual era la formació de la dona en sentit cristíà i nacionalsindicalista; el Sindicato Español Universitario, q era un instrument de control polític dels Universitaris, i la Central Nacional Sindicalista, q aplegava amos i Treballadors en una mateixa organització. L’Església Catòlica va tenir un paper Destacat en la legitimació i la construcció del règim franquista, q es definia Com un Estat confessional catòlic.

Els suports socials:


Les actituds socials respecte del franquisme, han estat definides a Partir de tres tipologies: el suport, la passivitat i el rebuig. La dictadura Va tenir sempre el suport de les elits econòmiques i socials, q van recuperar El poder econòmic, social i polític q havien perdut durant la Segona República. Tmb va rebre l’adhesió dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i Del nord d’Espanya, q havien fet costat a la insurrecció. Les classes mitjanes Constituïen un sector social políticament desconcertat pel fet q durant la Guerra Civil s’havien vist clarament desbordades x la revolució social. El Trauma de la guerra va convertir la classe mitjana en majoritàriament passiva i Apolítica. Finalment, una bona part dels sectors populars es consideraven Perdedors de la Guerra Civil. Però la repressió, el control policial i la por, Juntament amb la misèria i l’afany de supervivència, van dur la majoria de les Classes populars a la passivitat política i al silenci.

Els franquistes catalans:


La Catalunya franquista estava integrada principalment x industrials, Propietaris agraris, grans comerciants i financers, q van identificar-se amb el Nou règim amb una adhesió i un activisme molt variat. El personal polític q va Detenir càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació va ser sempre Designat des del poder i entre persones de provada fidelitat al règim Franquista. Xrò, com q els franquistes i els excombatents no eren gaire Abundants ni gaire representatius, una bona part dels designats eren antics Militants de l’extrema dreta. El franquisme només els va oferir llocs polítics Secundaris en l’administració local.

Les “famílies” del règim:


Dins del franquisme van coexistir diversos grups d’influència q Formaven part del Movimiento Nacional. El falangisme i el seu ideari D’inspiració feixista (nacionalsindicalisme) van tenir un gran protagonisme Durant la primera etapa del franquisme, en q semblava q Alemanya podria guanyar La Segona Guerra Mundial. La derrota de les potències de l’Eix al 1945 va Forçar la dictadura franquista a adaptar-se al nou escenari internacional i els Grups d’inspiració catòlica, com ara l’Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas, van augmentar la presència al govern i van esforçar-se a Convertir el règim en una “democràcia orgànica”(nacionalcatolicisme).

2 UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

Confiscació de béns i Depuracions:


Les mesures repressives van anar Acompanyades d’un ampli procés de confiscació i espoliació del patrimoni dels Vençuts. A Catalunya les sancions econòmiques i la confiscació de béns van Afectar un gran nombre de persones; només a la província de Bcn i de Lleida en Van ser afectades + de 14.000. Es va dur a terme una depuració generalitzada Dels funcionaris i es va procurar amb pressions q es fes això mateix en el Sector privat. L’exercici de certes professions liberals tmb va ser objecte de Control a partir de les depuracions obligatòries q es van fer als col·legis Professionals, com ara el de metges, el d’advocats i el de periodistes, en els Quals van causar baixa de manera automàtica tots els exiliats i els processats. Tmb les autoritats van ordenar a les empreses particulars l’acomiadament Obligatori de tots els exiliats, dels detinguts sota l’acusació d’abandonament Del lloc de treball i dels militants de partits i d’organitzacions d’esquerres.

Entradas relacionadas: