Característiques del franquisme, els pilars del règim, els suports socials i les famílies del regim

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,44 KB

 

CONTEXT HISTÒRIC: La victòria del general Franco a la Guerra Civil va donar pas a la creació d'un règim dictatorial iniciat a Catalunya entre 1938 i 1939. Va durar fins la mort del dictador l'any 1975 i es va mantenir sempre com una forta dictadura que va exercir una repressió ferotge sobre els seus opositors. A més, va ser un règim profundament anticatalà que va anul·lar les institucions d'autogovern de Catalunya i va reprimir qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana.
Es considera que el franquisme va tenir dues grans etapes, en la primera, que es va desenvolupar fins al 1959, es va caracteritzar per l'intent d'establir un Estat totalitari inspirat en el feixisme i de portar el país a l'autarquia econòmica. 

La dictadura va durar tant temps gràcies a la repressió constant que van patir els opositors, al suport de les classes dirigents i a la complicitat de les potències del món occidental.

1.EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA
Concentració de poders en la persona de Franco, que va adoptar el títol de caudillo. Era cap d'estat i durant molts anys va ser president del gover, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic.
Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i alemany.Es va suprimir la Constitució del 1931, les llibertats i els drets democràtics.
Caràcter unitari i centralista de l'Estat. Es van abolir els estatuts d'autonomia republicans i marginació llengua i cultura Catalunya, País Vasc i Galícia.
La repressió constant dels vençuts i de l'oposició que va exercir-se de manera sistemàtica i planificada
El control dels mitjans de comunicació sotmesos a la censura i utilitzats com aparell de propaganda del règim.
1.2EL SUPORT DE L'EXÈRCIT, DEL PARTIT I DE L'ESGLÉSIA
L'ex va ser el suport més destacat del règim, va ser un instrument de la repressió política i va participar activament en el poder. La Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista(FET i JONS) es va fer un partit únic i integrar els més actius del franquisme x ocupar els càrrecs principals de l'administració. Per aconseguir suports socials, el partit va crear 4 organitzacions de masses: Frente de Juventudes, adoctrinaven la joventut; Seccion Femenina formació dona en sentit cristíà; Sindicato Español Universitario enquadrar i controlar els universitaris i Central Nacional sindicalista integrava patrons i treballadors en una mateixa organització.
L'Església catòlica va tenir un gran paper per justificar i defensar el règim, que es definia com Estat confessional catòlic.
1.3ACTITUDS SOCIALS  (suport, passivitat i rebuig)  La dictadura va comptar amb el suport de les classes altes , de bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d'Espanya. Les classes mitjanes tenien una actitud majoritàriament passiva i atemorida i la major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la guerra i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes.

3.EL FRANQUISME A Catalunya
L'establiment del règim franquista va assolir unes característiques especials a Catalunya pel fet de ser un territori hostil als vencedors de la guerra, on hi havia un sentiment identitaru molt arrelat i un govern autonòmic, la Generalitat.
Tant pronte Franco va entrar a terres catalanes, el 5 d'Abril de 1938, va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya amb el qual posava fi a l'autogovern.  El nou règim era centralista i pretenia forçar una Catalunya espanyola.
El franquisme va comptar a cat amb el suport d'una part de la població, per industrials, propietaris agraris..
La militància catalana a la Falange no era massa abundant. Les màximes autoritats del nou règim a Catalunya provenien de la resta d'Espanya i això responia a la desconfiança cap als polítics catalans.
La repressió contra les persones, els partits i les associacions considerades rojo-separatistas va ser molt gran. Van ser executats uns 3500 catalans, entre els quals Lluís companys i Joan peiró. També es calcula l'exili duns 60000 catalans. Hi va haver una depuració de treballadors de les administracions públiques i d'entitats privades i també es va procedir a confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes.
3.2LA REPRESSIÓ DE LA IDENTITAT CATALANA
La política franquista a Catalunya va voler esborrar la identitat catalana i va reprimir tot signe de catalanitat. La llengua castellana es va imposar com a única llengua oficial i la catalana era considerada un dialecte inapropiat que només se'n podia fer ús a l'àmbit privat, sinó en la vida pública va ser considerat cause de Sancíó i multa. El català va desaparèixer del teatre, ràdio..Etc Hi va haver també una persecució de les manifestacions culturals catalanes i es van prohibir els símbols de catalanitat així com banderes, himnes, cançons etc. Les principals institucions culturals catalanes van ser prohibides i algunes, com l'Institut d'Estudis Catalans, van viure en clandestinitat. 
Aquesta política tan agressiva va provocar una forta reacció que va identificar el catalanisme amb l'antifranquisme

Entradas relacionadas: