Caracter solit

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

 
La bogeria: caracteristikes.
Es va escriure al 1898 i es va publicar a lany 1899 i vol fer una desposta renovadora al k ja començave una crisi del model de novela realista/naturalista.
Les novetats k introdui Oller son essencialment tenikes-infromals i no as novetats pel k fa al tema o largument. Un dels temes es el debat filosofic entorn del naturalismo i els seus principis.
Segons va dir els eu autor en les memories literaries, lobra esta inspirada en un fet real k va impresionar a lautor, akest fet es lenterrament dun boig, antic client, del despaxt juridic k tenia amb Joan Sarda, un home en el kual Oller no podia imainar k akabaria boig.
“el moutiu inspirador de la novella es el del final, on hi ha un enterrament” . de aki ve el titol bogeria. A la novella es planteja la naturalesa de la bogeria, les seves causes i les seves consekuencies i TAME la actuario de la societat davant dakesta malatia.
Natualisme - lleis fisiokimikes + mdia ambient = home natural.
La bogeria- malaltia + actituds socials davant la malatia =home natural

Caracteristiqes , estructura narrativa “procediment indirecte”
La novetat mes destacada te relacio amb el procediment indirecte k es el nom k va donar a lus del punt de vista narratiu- tecnica narrativa
Impleke rebuid de la omnicienica narrativa tipica de la novela realista u la susbtitucio per un narrador testimoni k esta dins de la mateix historia i k i interactue implicant-se amb les seves accions i opinions- testimoni actiu- akest narrador testimoni en primera persona no es mai fred i distant dalguna manera es presenta la veu del `propi autor.
La novela explica la vida del boig pero tal cm la veu i la viuem els seus amics i coneguts.
El seu amic- Armengol
Metge- giberga


La historia de serrallonga es el primer pla de la narracio, el segon pla de la narracio son els dialegs continuats del narradors i els seus amics, k miren de cmpendre i explicar els fets al mateix temps k i inervenen. Akest dialegs confirmen lespai conceptual/ filosofic de la obra k gira a lentorn del determinismo cientific naturalista. En akest sentit el metge Guiberga es el portaveu d elopcio determinista k ho tenia tot decidti per endavnt i ens es presentat com un personantge fred i poc simpatic.
El narrador en cambi representa un punt de vista humanistic mes compasiu, mentre k el Armengol sovint es mostra superficial i represente lactitud majoria en la societat dakell temps.

A la novela el ambient de lepoca son posats en kuesito atraves dels personatges, la visio, el narrador i larmengol. Aixo permet a lautor fe un repas a la historia del seu temps i als moviments socials k si produeixen, a la novela surten els fets mes importants del XIX, la revolucio de la gloroiosa, la revolucio del 68, l’assasinat de Prim; aixo convertiex la Bogeria en part historica. Esta ambientada a Barcelona, tamb al poble de Vilaniu Valls, inventat xo akests ambients no son practicaments explikats a la novela ja k lautor els done per coneguts pk els havuia descrits en anterios noveles.

Lepoca retrada des de 1867-1882 amb la caiguda de la borsa i es centre en la decada dels 70ª.
La tesi final de la novela, n es explicita, n ens la diu ningu, es implicita i sembla decantarse per les responsabilitats morals o socials dels individus i no pas x les simples raons medikes, per tan sembla k la idea predominan es la idea humanistica k planteje el narrador.
El llenguatge d ela novela es anterior a la reforma Fabra, Pompeu Frabra esciriu la gramatica, le snormes ortagrafikes, començamentns XX. Fa anar una llengua astil colonial k vol ser sencilla,m fluida, sense incorreccions, xo sense renunciar a algunes formes castellanes o incorrectes, en el dialeges per fer una impresio de realitat.

Entradas relacionadas: