Capes externes de la terra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 38,27 KB

 

1.1. L’Univers i la Terra

1.2. L’origen de la vida i els primers organismes

1.3. Fixisme i evolucionisme: la selecció natural

1.4. Els homínids: l’evolució humana

Composició de l’Univers:

Matèria normal visible (estels, planetes i gasos calents intergalàctics): 0.4%

Matèria normal no lluminosa (forats negres i gas intergalàctic): 3.6%

Matèria fosca: 21%

Energia fosca: 75%

Com està organitzat l’Univers?

Univers > Supercúmul de Virgo > Grup Local > Via Làctia> Sistema Solar

Distàncies a l’Univers:


Any llum


Distància que recorre la llum en un any a una velocitat de 300.000 km/s.

Equival aprox. A 9,46728 × 1012 km = 9 467 280 000 000 km, és a dir, uns 10 bilions de km.

Exemples:

Sol - Alfa Centauro (estel més proper) = 4,22 anys llum

Sol - Estrella Polar = 687 anys llum

Sol - Terra = 0.0000152 anys

Unitat astronòmica (UA):


distància entre la Terra i el Sol

Equival aprox. A 150 milions de km

Origen de l’Univers?

Efecte Doppler


Canvi en la freqüència de la llum procedent d’una font en moviment relatiu respecte de l’observador.

“Si les Galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat varen estar més aprop, i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona molt petita.”

Teoria del Big Bang, George Gamow, 1948

Teoria del Big Bang i història de l’Univers

Etapa d’inflació

Formació de la matèria

Els primers àtoms

L’incendi de l’Univers

La formació d’estels i Galàxies

L’energia fosca

Quins són els elements de l’Univers?


Galàxies

Cúmuls estelars

Nebuloses

Estrelles

Estrella gegant vermella

Estrella nana blanca

Supernova

Forat negre

Planetes

Planetes nans

Satèl·lits

Asteroides

Cometes

Metéòrits

Cometa Halley:


Orbita al voltant del
Sol cada 75-76 anys

És un dels més coneguts i més brillants dels cometes de “període curt” del Cinturó de Kuiper.

Se’l va veure per darrera vegada l’any 1986 prop de l’òrbita terrestre. Es calcula que la següent visita sigui l’any 2061.

El Sistema Solar

Es va formar fa uns 4600 milions d’anys

Inicialment hi havia un núvol de gas i pols que es va contreure per l’atracció gravitatòria i va començar a girar sobre si mateix cada vegada més de pressa.

La major part de la matèria va quedar al centre d’aquest núvol on es va formar el Sol.

La matèria que girava a l’exterior va anar xocant i es va reunir en fragments cadavegada més grans que van formar els planetes actuals.

Els planetes del Sistema Solar

La Lluna

La teoria més acceptada diu que la Lluna es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un planetoide, de massa similar a la de Mart, amb la Terra primitiva. La col·lisió hauria fet desprendre a l’espai una enorme quantitat de matèria que s’hauria juntat per atracció gravitatòria per formar un nou astre.

La Terra

Poc després de la seva formació…

Atmosfera amb pocs gasos

Arribada contínua de metéòrits

Activitat volcànica molt intensa

Tª externa de centenars de graus centígrads

Disposició dels materials per ordre de densitat decreixent (els més densos al centre i els més lleugers a la superfície)

Refredament de la superfície

Condensació de l’aigua i formació dels oceans

Des de la seva formació, fa uns 4600 milions d’anys, la Terra ha anat evolucionant, tant a l’interior com a la superfície. La seva dinàmica interna, atmosfera i hidrosfera, així com l’existència de vida, fan que el nostre planeta sigui un lloc únic al Sistema Solar.

Les capes de la Terra

Escorça:

Continental: fins els 33 km.

Oceànica: 5-10 km

Mantell

2900 km de profunditat

1000-3700ºC

Capa D

límit mantell-nucli

Material fos que puja en forma de plomalls

Nucli

Des dels 2900 als 6373 k

P i Tª molt elevades

Fe, Ni, O, S i Si

Nucli éxtern

líquid

generació magnetisme terrestre

líquid

generació magnetisme terrestre

Nucli intern

sòlid

Teoria de la deriva continental

Alfred Wegener, principis S XX, L’origen dels continents i els oceans

Proves:


Geogràfiques:


coincidència dels perfils d’Àfrica i Amèrica del Sud

Paleontològiques:


distribució geogràfica d’alguns fòssils (pex Am del Sud, África, Índia i Austràlia )

Geològiques i tectòniques:


coincidència de tipus de roques i cronologia, continuïtat física de les ppals cadenes muntanyoses

Paleoclimàtiques:


zones que actualment tenen un clima tropical i subtropical van estar més al sud en el passat, i tenien un clima molt més fred

Els continents es mouen amb el temps

Teoria de la Tectònica de plaques

La superfície de la Terra està dividida en plaques que es mouen lateralment com a conseqüència de l’activitat del seu interior. Aquest moviment continu entre plaques és responsable de la disposició geogràfica de continents, oceans i arxipèlags.

La dinàmica de plaques és una conseqüència de la pèrdua de calor terrestre:

Grans masses de magma calent pugen des del mantell profund

Corrents de convecció que arrosseguen les plaques

La gravetat fa que les plaques quedin a diferents altures

El moviment de la litosfera és el responsable de la formació del relleu terrestre:

expansió d’oceans

desplaçament de continents

formació de muntanyes

vulcanisme

vulcanisme

deformació de roques…

Límits divergents:


les plaques es separen. Es formen dorsals oceàniques.

Límits convergents:


les plaques s’aproximen.

2 plaques oceàniques => arc d’illes

Placa oceànica – placa continental => serralada tipus andí

2 plaques continentals => serralada tipus Himàlaia

Límits o falles transformants:


les plaques llisquen lateralment

Tsunamis

Un tsunami (津波 en japonès ona de port, kunrei-shiki: Tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de metéòrits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l’escala de Richter, i són vertaderament devastadors a partir de 7.

La predicció de sismes submarins continua sent poc precisa.
Encara que es pot calcular l'epicentre d'un gran terratrèmol subaquàtic i el temps que pot trigar a arribar un sisme submarí, és gairebé impossible saber si hi ha hagut grans moviments del sòl marí, que són els que produeixen sismes submarins. Com a resultat de tot això, és molt comú que es produeixin alarmes falses.
A més, cap d'aquests sistemes serveix de protecció contra un sisme submarí imprevist.

LAVIDADELS PRIMERS ORGANISMES

Els “peixets de plata” són uns petits insectes comuns a les nostres llars. Sovint es troben a llocs que no netejam diàriament, com davall la gelera, entre els llibres i a petites escletxes del terra.
Com explicaries que no s’originen espontàniament de la brutor?

Creus que és possible que la vida a la Terra vengui de l’espai? Per què?

Has sentit a parlar dels organismes transgènics? Com els definiries? Saps quina utilitat poden tenir?

Què és la vida?


“La vida es manté i es regenera a si mateixa a partir de canvis químics que processen matèria i energia. És portadora d’un programa capaç de crear un ordre intern enmig del desordre del món inanimat. I no solament perpetua aquest programa, transmetent-lo a la descendència, sinó que és capaç d’adaptar-se a un món canviant a partir de les variacions que experimenta espontàniament”

Propietats de la vida

Autopoiesi:


capacitat d’autorenovació

Metabolisme:


incorporació de matèria i energia de l’entorn per l’automanteniment segons les instruccions d’un programa genètic. Els éssers vius també obtenen i processen informació de l’entorn i elaboren respostes.

Reproducció:


capacitat de crear nous organismes i conservar el programa bàsic de la vida. Importància de les mutacions.

Evolució:


canvis en el material genètic i la reorganització d’aquest gràcies a la reproducció sexual permeten múltiples innovacions que han de passar el filtre de la selecció natural.

Origen de la vida?


La vida va aparèixer a la Terra fa més de 3500 milions d’anys. Els científics creuen que els primers éssers vius eren d’organització simple, i la resta d’organismes que han existit i existeixen en procedeixen per evolució.

El problema fonamental consisteix en saber com es varen originar els primers organismes!!!

Hipòtesis:

Creacionisme

Panspèrmia

La teoria de la generació espontània

Hipòtesi d’Oparin i Haldane (evolució química)

Creacionisme

Hipòtesi de la panspèrmia

Afirma que la vida va ser sembrada a la Terra, i potser en altres planetes, per éssers intel·ligents que procedien d’altres sistemes solars amb un grau d’evolució avançat.

Arguments:

Presència de composts orgànics en alguns metéòrits caiguts a la Terra (+)

Moltes substàncies orgàniques es poden formar a partir de simples reaccions químiques (-)

Cap ésser viu no podria travessar l’espai i resistir les condicions de temperatura, intensitat de les radiacions, etc. (-)

L’enigma de la generació espontània

D’acord amb la comprensió científica de l’Edat Mitja, es suposava que els organismes vius podien sorgir de la matèriainanimada. Per exemple, es pensava que els cucs que es desenvolupen a la carn a l’aire lliure creixienespontàniament...

Francesco Redi (1626 - 1697), metge, naturalista, fisiòleg i literat italià

Louis Pasteur (1822 - 1895), químic francès.

Hipòtesi d’Oparin i Haldane

Aleksandr Oparin (1924) => evolució química gradual des dels gasos que suposadament eren presents a l’atmosfera de la Terra fins a les primeres cèl·lules que s’haurien format als oceans.

John Haldane (1929) => parteix d’una atmosfera semblant a la d’Oparin i introdueix la noció de sopa primitiva:
Aigües oceàniques de zones intermareals, enriquides en matèria orgànica, on s’haurien format les primeres estructures, encara no cel·lulars, amb capacitat d’autoreplicar-se.

Experiment d’Urey i Miller (1953)


Varen sotmetre una mescla de gasos (H, metà, amoníac i vapor d’aigua) a l’acció de descàrregues elèctriques en un recipient tancat a 80ºC. Passades unes setmanes, en el condensat obtingut per refredament hi van trobar aminoàcids, a partir dels quals es formen les proteïnes.

Quedava demostrada la possibilitat de síntesi de molècules orgàniques precursores dels éssers vius a partir de molècules inorgàniques.

De la síntesi prebiòtica als primers organismes…


Síntesi de molècules complexes diferents i formació d’agregats (polímers o macromolècules)

Selecció i predomini de les formes més estables

Coacervats:


Definició?

V reaccions químiques major a l’interior que al medi => inici del metabolisme cel·lular

Quan la seva grandària esdevé excessiva, tendeixen a trencar-se espontàniament i produeixen gotícules filles

Creixement i augment de la complexitat dels coacervats fins a esdevenir cèl·lules d’organització molt primitiva (procariotes) capaces de desenvolupar les funcions vitals

Breu història de la vida a la Terra

Cèl·lules procariotes, aquàtiques, heteròtrofes, amb metabolisme anaerobi

Procariotes fotosintetitzadors (avantpassats dels cianobacteris) responsables

de l’aparició d’O2 a l’atmosfera terrestre

Organismes aeròbics

Aparició de cèl·lules eucariotes per fusió accidental de cèl·lules procariotes (endosimbiosi)

Teoria endosimbiòtica

Fa 1500 M.A.

Fusió accidental de Thermoplasma + espiroqueta => simbiosi permanent = ENDOSIMBIOSI

Nou model d’organització cel·lular caracteritzat per la presència d’un nucli => EUCARIOTA

Incorporació d’un 3r bacteri => MITOCONDRIS (capacitat d’aprofitar l’oxigen)

Associació amb un bacteri fotosintètic => CLOROPLASTS

Fixisme

Teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur.

Íntimament lligat al creacionisme, teoria paral·lela segons la qual l'univers va ésser creat per Déu.

NO té fonament científic


Actualment són moltes les evidències de l'evolució que desmunten qualsevol teorització de caire fixiste.

Evolucionisme

Les observacions acumulades durant més d’un segle són concloents: cada espècie, fòssil o vivent, s’ha originat a partir d’una altra que l’ha precedit en el temps. Aquest procés s’ha produït durant milions d’anys i es continua donant avui.

L’herència dels caràcters adquirits: el lamarckisme

Les transformacions que un individu aconsegueix durant la seva vida es poden transmetre a la descendència


Fonaments:


Necessitat d’adaptació

Llei de l’ús i desús

Llei de l’herència dels caràcters adquirits

És una teoria errònia però va ser molt important en el desenvolupament de les idees evolucionistes perquè es va oposar a les idees fixistes d’invariabilitat de les espècies.

La selecció natural: el darwinisme

Charles Darwin (1809-1892), naturalista anglès

Observacions durant el seu viatge de 5 anys a bord del Beagle, sobretot a les Illes Galápagos, El origen de las especies

Principis bàsics:


Els individus d’una població no són iguals sinó que mostren variacions

Algunes d’aquestes variacions es transmeten als descendents

Lluita per l’existència


Només sobreviuen els individus capaços de superar les condicions imposades pel medi

Adaptacions


Variacions favorables que permeten sobreviure i reproduir-se a determinats organismes

Selecció natural i aparició de noves espècies diferents de les que les han originat

Les evidències de l’evolució

La paleontologia: els fòssils

Organismes o restes petrificades

Organismes conservats en gel, resines o asfalts

Restes de l’activitat d’organismes: empremtes, petjades, traces, perforacions, excrements, ous, etc.

L’anatomia i l’embriologia

Òrgans homòlegs: òrgans amb funcions diferents però amb una estructura anatòmica que denota un origen comú (p.Ex. Potes i ales de vertebrats)

La semblança dels embrions d’animals i vegetals permet suposar l’existència d’avantpassats comuns.

La biologia molecular

Uniformitat del codi genètic

Grau de parentiu evolutiu entre espècies properes


Entradas relacionadas: