Canvi de valors filosofia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,56 KB

 

Crítica a la cultura occidental:


L'home ha creat una construcció imagínària (Déu) i una metafísica falsa que el redueixen a mer esclau i que l'autoaliena.
Crítica a la moral:
Crítica a la moral tradicional i, especialment, a la moral judeocristiana.

Moral de senyors:

pròpia d'esperits elevats, dels forts, dels valents, dels autosuficientes, una moral que ama la vida, el poder, la grandesa iel paler, una moral afirmativa, creadora de valors i exempta de sentimetns negatius com la humiltat, el sacrifici, la compassió, el ressentimetn la venjança, etc. Es la moral del superhome qui ama la mort de Déu.

Moral d'esclaus:

la bondat, humiltat, dolor, compassió, resignació, paciència, misericòrida, sacrifici etc. Són virtuts. Aquesta moral ha generat la il·lusió de l'ideal ascètic de la vida, es a dir, un ideal de renúncia i sacrifici als instints i a la vida en pro d'una imagínària existència ultraterrena i un món transcendent.

Crítica a la religió:


La religió cristiana se'ns presenta com una religió dels dèbils i els malalts, d'aquells que, no podent suportar la vida i la realitat tal com es presenten davant de nosaltres, s'inventen un món diferent fet a la seva mida, que intenta negar, els valors dels nobles idels forts, per a subsistir. La religió cristiana ha estat un dels grans errors de la història, perquè ha extraviat l'home, i l'ha enfrontat amb si mateix i amb els seus instints, que són la seva única font de coneixement, i l'ha sotmès davant d'un Déu.

Crítica a la filosofia:


La metafísica és una ficció que l'home inventa, una mentida amb què l'home escapa de la caducitat, donant-li així sentit a la seva existència.L'error del platonisme ha consistit a afirmar que la realitat sensible és tans sols una realitat aparent, mentre que la intel·ligible es considerada com l'autentica realitat.Arremetrà contra totes les filosofies que aspiren a trobar una veritat absoluta. L'única realitat existent és la que es presenta davant de nosaltres com a essencialment canviant. Només els dèbils que no poden acceptar la realitat es necessiten refugiar en aquesta ficció de la raó.

Crítica a la ciència:


errors: pressuposa que hi ha una veritat, quan no hi ha una única veritat// fonamenta la creença què la veritat és immutable que, una vegada demostrada, ers no la pot canviar//la ciència intenta proposar-se com un coneixement objectiu i neutre, no depenent de cap interès material i aliè a la voluntat de qui el proposa. El coneixement i la ciència obren com a instrument de poder, de domini d'un cert camp de la realitat per a posar-lo al servei de qui els practica. L'objectiu del coneixement i de la ci'encia no és saber, sinó transormar l'esdevenir de la naturalesa en un conjunt de normes estables per poder governar la realitat.

La mort de Déu i la transvaloració:


El déu cristíà se'ns presenta ja com una creació humana que s'ha tornat una càrrega opressora que reprimeix l'home. Però la mort de Déu ha d'interpretar-se com el renéixer de l'home, la mort de Déu obre camí a les energies creadores de l'home, al desenvolupament total. Déu es declara la guerra a la vida, a la naturalesa i a la voluntat de viure, Déu encarna els valors dels dèbils, del tipus inferior d'home.

Nihilisme:


La mort de Déu provocarà el rebuig dels valors absoluts, si els europeus perden la seva fe en aquest valors perden la fe en tots els valors perquè ells només coneixen una moral derivada del cristianisme, la destrucció de la fe en aquests valors exposa a l'home al perill del Nihilisme.

Nihilisme passiu:

afirma el no-res, la qual cosa no existeix i nega els autèntics valors superiors de la força, l'espontaneitat, etc. En benefici de valors sense fonament en la vida com la humilitat la resignació etc.

Nihilisme actiu:

afirma que Déu, la immortalitat de l'ànima i la moralitat cristiana són una ficción sense sentit, un no-res.El Nihilisme actiu dels esperits forts posa punt i final al Nihilisme dèbil o passiu.

Superhome:


L'home es quelcom que ha de ser superat; l'home es un pont i no un fi; és una corda estesa entre l'animal i el superhome. El SH és una metàfora, un mite, una meta per a la voluntat. El SH arribarà quan els individus transformin tots els valors, sobretot els cristians i crear altres partint de la seva vitalitat, energia i fecunditat. El SH no es el gran home, tampoc un home superior ni un heroi. El SH suposa la màxima integració i desenvolupament del poder intel·lectual, de la fortales de caràcter i de voluntat, la independència, la passió, l'habilitat i el físic. Seria un home culte, poderós tolerant, sense considerar res prohibit tret de la debilitat. L'home que ha arribat a ser totalment lliure i independent. El SH es el "sentit de la terra"

L'etern retorn:


L'univers neix i mor en una successió cíclica sense límits, eterna.
Aspecte cosmològic, l'home ha de viure un nombre infinit de vides tot quant ha succeït tornarà a succeir.

Aspecte psicològic o ètic:

el desig de l'eterns retorns es manifesta com l'amor al destí.
Nietzsche imagina un esperit que se li apareix i li diu qeu la seva vida, fins en els detalls més mínims, retornarà de nou innumerables vegades. Amb aquesta hipòtesi l'univers està tancat en si mateix, la seva significació es immanent.

La voluntat de Poder:


És un ímpetu o un impuls que va sempre més enllà, que no es deté mai. És aquest instint de manifestar-se i expansionar-se més enllà del bé i del mal que es dóna en tot ésser viu. La VP és l'essència íntima de l'ésser. La VP es manifesta en la naturalesa i en la psicologia humana, tota acció humana es troba regida per la voluntat de poder.
Només el SH reconeix en la seva acció la voluntat de poder. La VP és la característica principal del SH.

Principi d'utilitat:


La felicitat més gran per al nombre més gran com a criteri suprem de la moralitat i de la política.

Utilitarisme:


Mill associa el bé moral amb la felicitat.

Fonamentació:

Una ética basada en el deure no necessita plantejar-se perquè cal fer allò que cal fer, però una ètica basada en la utilitat sí que ha d'explicar per què cal fer allò que ens fa més felíços. Tot el que desitgem els humans està orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat es desitjable.
Contingut de la felicitat:plaers inferiors i superiors quan els superors manin sobre els inferiors podrem aspirar a uan felicitat que sigui digna de la nostra condició d'humans.

Sancions externes i internes:


Tot sentiment moral es adquirit, el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Aquest sentiment esdevé una interiorització de la vigilància, una Sancíó interna de la conducta. Aquest sentiment que incorporaria el bé aliè com a propi no és encara prou intens en la major part de les persones.

Associació entre bé i plaer:


Les associacions d'idees poden explicar els fenòmens de la ment. Insisteix en la necessitat d'associació entre el bé i el plaer, llavors podrem establir un lligam entre virtut i felicitat.

En defensa de la lliberat individual:


La lluita pel bé comú i la defensa de la individualitat són les passions de Mill. ¿On són els límits a la intervenció de la societat sobre la llibertat individual en favor de l'interés general? Aquesta reflexió és l'objectiu de Mill. Quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Un col·lectiu només pot limitar la lliberat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres.

Contra la dictadura de les majories:


Les majories poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. Mill reivindica la necessita de limitar el poder dels governants. També s'ha de protegir contra la tirania de les opinions predominants. La democràcia que defensa Mill ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.

Entradas relacionadas: