Canvi de valors filosofia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,05 KB

 

Comparació

Concepció de la realitat

Plató és dualista, diu que hi ha dues realitats, el món intel·ligible(verdader) i el món sensible en canvi Nietzsche diu que la realitat és intuïtiva, no es coneix, és el que sent un mateix, la qual està en constant canvi, defensa el món sensible com a realitat radical i el món de les idees com invent.

Coneixement

Plató diu que dels sentits en coneixem l'aparença i que la raó condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals. En canvi Nietzsche diu que els sentits són la font de coneixement. La veritat és una construcció artificial lingüística. En la realitat, no existeixen els conceptes universals, només podem captar aquesta mateixa mitjançant metàfores.

Déu

Plató diu que la representant de la divinitat és la idea del
Bé, que és el fonament de la resta d'idees. Nietzsche en canvi nega l'existència de Déu el qual representa el què dóna sentit a la vida relaxant-se en el més enllà, a més rebutja les idees platòniques i tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intel·ligible.

Ètica

Plató defensa l'intel·lectualisme moral, el coneixement de les idees ètiques s'aconsegueixen mitjançant la virtut. Diu que s'han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles. Només amb la raó és possible conèixer. Nietzsche diu que la vida es presenta de dues formes diferents: l'esperit apol·lini que representa els valors de la raó, la llum i l'esperit dinisíac que mostra els valors de la vida, la força instintiva... Nega la raó i accepta els impuilsos vitals.

Plató també veu el bé com a projecció de la raó humana i Nietzsche diu que la moral es la domesticació de l'individu i els seus impulsos. Exigència d'un retorn a les formes primitives.


Ésser Superior

 Plató diu que el filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la veritat, en canvi Nietzsche afirma que el darrer home es traurà la vena dels ulls i lluitarà contra el seu darrer Déu. Es convertirà llavors en el superhome(nen) que representa la voluntat creadora i espontània.

Felicitat/Art

Plató pensa que la felicitat es el resultat de l'administració del desig i l'art és una còpia de la còpia. Per Nietzsche l'artista és qui realment és honest perquè és perfectament conscient que fingeix. L'home ha de ser com un artista.

Sentit Aristocràtic

Per Plató el savi apel·larà a una veritat fora del món, aristocràcia del coneixement. A la idea de bé només poden accedir els savis. En canvi per Nietzsche es creen els propis valors, aristocràcia de creació. No hi ha cap bé superior.


Transmutació dels valors(Genealogia de la moral)


Nietzche analitza la consciència moral, què és el bé i què és el mal. Creu que els mediocres convertiran els valors positius en negatius i per altra banda els valors que havien estat sempre negatius voldran imposar-se com a positius.

Creu que hi ha dos tipus de moral: la del senyor i la de l'esclau.

La moral del senyor es la moral dels nobles que jutgen allò que és bo i dolent a partir del seu sentit originari. Bo es allò bell, noble, fort (paraules que identifiquen allò bo). Bo i dolent son conceptes que provenen de la pròpia acció de l'individu.

La moral de l'esclau és la dels febles. Aquest considera com a bo la feblesa, la pobresa, la malaltia.. Aquesta moral converteix els conceptes bons en dolents per tal de venjar-se dels senyors ja que allò que és bo pel senyor, és dolent per l'esclau. No jutges l'acció pel que és, sinó per com t'afecta a tu segons el benefici que en treus. La moral de l'esclau imposa la igualtat.

Nietzche diu que a mesura que els sacerdots adquirien poder en la història,aquests van identificar allò pur i impur, però van decidir ampliar-ho i van introduir la idea de no viure. Aquests sacerdots tenen un gran odi respecte la noblesa. Els sacerdots lamenten l'odi entre els esclaus, que són els causants de la rebel·lió que provoca la transmutació de valors.

La transmutació dels valors es convertir en dolents aquells conceptes que origínàriament eren bons.

Els esclaus creen la moral de ressentiment(negació dels valors de la vida) i s'oposa a la moral de l'essència dels senyors que de determina l'existència de la pròpia essència, és a dir, diu sí a la vida.


Sobre veritat i mentida

Nietzche intenta explicar com neix el llenguatge. Ell pensa que la debilitat, la feblesa que posseeixen els homes s'intenta equilibrar amb l'intel·lecte, que ens ajudarà a defensar-nos de la natura i de nosaltres. L'home ha desenvolupat la capacitat intel·lectual per  dissimular la seva debilitat. Els humans reaccionen per a la supervivència, ells fingeixen però és natural. Ells no tenen cap intenció moral de voler enganyar, sinó que és una qüestió que sorgeix de manera natural. Nietzsche critica que els homes haurien pogut desenvolupar més les seves capacitats.

La veritat és la qüestió principal del text. Veritat o mentida. En la mentida hi ha una intenció expressa de dir alguna cosa falsa, en la falsedat la intenció es involuntària.

Explica com sorgeix el llenguatge, què és pròpiament una paraula i com es construeix el concepte de veritat.

Nietzche diu que les paraules són reaccions davant d'un estímul, és a dir, entre la paraula i la realitat no hi ha una connexió directa. El llenguatge pretén organitzar la realitat.

Distingeix el llenguatge i la realitat, no es corresponen un amb l'altre , el llenguatge és una expressió de la realitat. És una creació humana per a poder parlar de veritats de la realitat. Una veritat objectiva, és una construcció lingüística per a parlar sobre la realitat. La realitat és allò que sentim, que percebem, aquella cosa que s'intueix.

No es pot oblidar que el llenguatge és mentida, però ningú té la culpa d'haver creat el llenguatge perquè va ser una eina de supervivència.

La veritat no és una mentida moral perquè no hi ha una intenció dolenta, sinó que es produeix per naturalesa. És una mentida epistemològica. Només podem parlar de veritat dintre del llenguatge que nosaltres hem creat, mai podem parlar de veritat que es correspon a la realitat.

 Podríem saber si el llenguatge i realitat es corresponen només si existís  una mena d'entitat neutral que no tingués ni relació amb el llenguatge ni amb la realitat. Però no existeix. Aquesta entitat neutral seria Déu, igual que fa Descartes però Nietzche anuncia que Déu ha mort, i per tant no existeix ni Déu ni aquesta entitat.

Nietzsche es vitalista, no pretén construir. S'ha de viure tal com un sent, d'aquí ve el darrer home, fer caure tots els valors inicials per recuperar el que un sent, el verdader valor.


Nietzsche diu que el fet de negar la vida i l'ascetisme no és correcte, que la vida està per sobre de tot i no es pot renunciar a la voluntat de viure. Qui renúncia a la vida és un mediocre.

La vida es presenta de dues formes diferents. Per una banda l'esperit apol·lini  que es la cara de la racionalitat de la vida, coneixement, Pau, equilibri, etc. I per l'altre banda l'esperit Dionísíac que és la cara de la vitalitat i voluntat de viure i viure amb espontaneïtat i esplendor.

Diu que l'esperit més important és el de Dionís, però Apol·lo s'intentarà imposar. El fet de negar la vida trenca l'equilibri i Sòcrates ho va fer. Per Nietzsche, dir sí a la vida significa acceptar com és la vida. El que té l'esperit Dionísíac és el que t'impulsa a viure tot i el patiment.

Nietzche anuncia en un llibre la mort de Déu, és a dir, els valors, els principis, les idees immutables, també han mort. Vol fer veure que tots els valors sobre els quals ens recolzàvem han desaparegut. Nietzche l'anomena "el moment del darrer home", és a dir, quan ens adonem que tots els valors ja no existeixen. Ell creu que la gent del seu temps està vivint la final d'un temps històric on l'home ha perdut el seu Març de referència. Ho considera la fi de la civilització, però el sentit de la vida es així, acceptar la vida tal i com es.

Creu que la història de la humanitat s'escriu mitjançant processos de superació. Diu que hi ha un període de decadència que comença amb Plató en el qual els homes han viscut enganyats i durant la seva època s'inicia un període de desvetllament.

El fet de negar-ho tot i no creure en uns valors es el Nihilisme. Negar els valors implica criticar i això és el que fa Nietzsche ja que critica el platonisme. Aquesta negació dels valors i el reconeixement de la falsetat, fa que aparegui el superhome, que serà l'encarregat de crear nous valors. Per explicar el procés d'evolució fa un exemple: Primer de tot hi ha un camell que porta una gran càrrega a sobre, que representa tots els valors moral que el martiritzen. Arribarà un dia que aquest es convertirà en un lleó, que s'alliberarà de tota la càrrega menys del darrer Déu, contra el qual lluitarà per reivindicar els seus valors per tal de convertir-se en un nen. Els nens són espontanis i creatius i simbolitzen al superhome.


superhome.

 El superhome sap que ha de crear els valors per ell mateix i és per això que ha de tenir la voluntat de poder o voluntat de domini que s'entén com la voluntat de l'home per destruir els antics valors i crear-ne de nous. Aurà de tenir prou força i valor per no deixar-se coaccionar. Aquesta voluntat de poder no es destructiva, sinó que té a veure amb la voluntat de crear nous valors, ja que el que hi havia fins ara era considerat com a fals. Aquesta voluntat de poder implica l'aplicació de la desigualtat. Nietzsche creu que la igualtat s'ha de destruir i que tothom no és igual, sinó que ha estat una norma imposada per les classes més dèbils. També critica la democràcia com organització política

Entradas relacionadas: