El canvi o moviment com a qüestió central de la filosofia en Aristòtil: potència i acte, matèria i forma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,89 KB

6. PLATÓ→ dos cossos són iguals si tenen la mateixa essència. I la substància, son  les idees que pertanyen al món inteligible,de les que parteixen els cossos del mon sensible. De manera que la substància es inmaterial i eterna. ARISTÒTIL→ dos cossos són iguals si tenen la mateixa essència, el que denomina substància primera. Aquesta essència, està dintre de la substància segona, que es la que percebem amb els sentits. De manera que les substàncies són els individu concrets no les idees, (composada per estructura i forma).

7. Diem que Aristòtil és empirista perquè per ell conèixer és identificar les causes de el que es coneix, és a dir: les seves causes materials, formals, eficients i finals. Conèixer les causes d’alguna cosa és conèixer el que li fa ser el que és i, alhora, el que li fa canviar. El fonament de últim del coneixement són els sentits. Plató, en canvi, és racionalista i es diferencien en que Aristòtil nega: ● L’existència transcendent de les Idees ● La immortalitat de l’ànima ● La doctrina de la reminiscència ● L’ innatisme epistèmic ● La incapacitat dels sentits de proveir coneixement real ● La impossibilitat del coneixement (episteme)

Empíric

8. MATERIA La substància primera (les coses) està composta de matèria ● No es manifesta mai sense una forma o altra. ● No la podem coneixer dirèctament forma ● Constitueix l’essència (segona)de les coses ● Forma ≠ figura. Organització, estructura, determinació ● És allò que coneixem CANVI El canvi es pot explicar en termes de potència ● Allò que podria ser el cas. ● Les possibilitats de canvi o de realització d’un ésser. acte ● Allò que és el cas en el present. ● Sempre és la realització (actualització) d’una potència. Tot canvi és un pas de potència a acte. Això ofereix una manera acceptable de referir-nos al que no és.
9. Vol dir que Aristòtil pensa que tant els fenòmens naturals (animals, marees, etc.) tenen un finalitat pròpia, intrínseca: assolir la perfecció. Si ens centrem a la concepció teleològica d’Aristòtil. Aristòtil considera que tant els fenòmens naturals (animals, marees, etc.) com els artificials tenen una finalitat, però en el cas dels naturals aquesta finalitat és pròpia i intrínseca que és assolir la perfecció i, en canvi, els artificials tenen una finalitat derivada. D’altra banda la concepció teologica actual consisteix en la separació entre els fènomes físics (volcans, marees,...) que no tenen una finalitat pròpia, els biològics (fetge, castanya,...) que la seva funció és complicada d’explicar, els intencionals que tenen una finalitat clara, l’acció que volem realitzar i els fenòmens artificials u tenen una finalitat derivada.
11. Atès el caràcter erràtic dels moviments dels planetes a diferència de el moviment uniforme i regular que podem observar en les estrelles, Aristòtil, per explicar aquestes alteracions en el moviment dels planetes considera aquestes 55 esferes que causen aquesta distorsió en el moviment circular observable dels planetes.

Entradas relacionadas: