Cançó del matí encalmat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,84 KB

 

araula per a designar la primera part del dia és matí i només hauria de reves-

tir aquesta forma. Després hi ha les expressions de matí, de vespre, de nit o de

matinada, que tenen valor adverbial: aixecar-se de matí (que signica especial-

ment aixecar-se d’hora o prest), demà de matí en parlarem, sortir de vespre, cir-

cular de nit, cantar de matinada, etc. Ara bé, a força d’usar aquestes expressions

adverbials s’ha format la paraula dematí (el dematí) que funciona com un subs-

tantiu sinònim de matí. I a Mallorca també ha comparegut el decapvespre i la

dematinada, però no el devespre ni el dorabaixa ni la denit, segurament per la

freqüència menor de les expressions adverbials corresponents.

L’expressió adverbial de matí (avui de matí, demà de matí, dijous passat de matí),

graa a part, és molt viva a les Balears. No tant al Principat, on se solen emprar

les fórmules aquest matí (paral·lela a aquesta tarda, aquesta nit, etc.), demà al

matí (o demà al vespre, demà a la nit). A Mallorca són molt usades les fórmules

adverbials amb juxtaposició (avui vespre, avui capvespre, demà horabaixa), i com

que en el llenguatge popular matí ha esdevingut dematí, també tenim avui dema-

tí o dimecres dematí. I aquí és on entren en col·lisió avui de matí i avui dematí.

Pompeu Fabra, que volia una llengua clara i precisa, va optar per bandejar el

dematí, que era la cosa més usual al Principat en temps seu, i va prescriure el matí

com a única possibilitat; i ara, en el Principat, del dematí ja no se’n canten galls

ni gallines, almenys en el català formal controlat. A Mallorca anàvem fent passes

en la mateixa direcció, ço és substituir el dialectal el dematí pel general el matí,

cosa que féu circular també la solució juxtaposada avui matí, la qual ja es troba

en català antic. I en això aparegué la Filològica, que en el diccionari del 95 exhu-

mà i beneí el dematí que Fabra s’havia esforçat a superar. De llavors ençà les

publicacions i els mitjans de comunicació illencs s’han posat com a desaforats a

escriure el dematí i avui dematí. Sort que el llibre d’estil per als mitjans de comú-

nicació elaborat fa poc per la Universitat de les Illes Balears recomana les matei-

xes solucions que jo aquí defens, les que són més generalitzables a tot el país (el

matí i avui de matí), tot i que, lamentablement, en fan ben poc cas. Coromines és

de la mateixa opinió: «en el català central la combinació de matí ha tendit moder-

nament a soldar-se i reemplaçar el substantiu simple matí, [...] És bo de reacció-

nar-hi i continuar usant el substantiu matí de la llengua comuna en tots els tons

del llenguatge, ns el més oral i col·loquial».

L’únic problema és que l’expressió de matí tant signica «dejorn, de bon matí»

com «durant el matí». Supòs, però, que el context i un ús adequat de recursos

com de bon matí poden desfer les ambigüitats.


Entradas relacionadas: