Califat de Còrdova

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,55 KB

 

632-661 à primera expansió de l’islam (Egipte, Síria, Palestina i Pèrsia)(Nord d’Àfrica on tenen una dura lluita contra els Bèrbers- els bèrbers van perdre i es van convertir a l’islam.||Etapa 4 primers califes

661-750  à segona expansió de l’silam (musulmans dirigits Per la dinastia Omeia – capital a Damasc) Arriben fins a la península ibérica i El sud de la Gàl·lia on es produeix la batalla de Poitiers (732) on s’atura en Sec l’avanç dels musulmans. Conquereixen moltes zones de l’Imperi Bizantí.

En aquesta etapa De segona expansió amb els Omeies, aquests comencen a tenir molt territori. El Que fa el Califa que viu a Damasc, delega part del seu poder al primer ministre VISIR. A cada província col·loca un EMIR à representant d’un califa.

750-1258 puja al Poder la dinastia dels ABBASIES que canvien la capital i l’envien a Bagdag. Aquests consoliden el seu control del mediterrani i arriben fins l’oceà índic Arribant a països com a Malasia o Indonesia on actualment la religió mes Important es l’Islam. Aquesta dinàstica conclou al 1258 per l’aparició d’un nou Poble  à els mongols (prové de  les estepes asiàtiques)

Apareixen els Turcs


Com van fer els Musulmans per consolidar la religió?

Els musulmans van Duu a terme una conquesta militar à guerra santa (GIHAD) lluita contra les altres Religions. Amb les terres conquerides arribaven a un acord: a les terres que Conquistaven sels permetia conservar llengua, costums i fins i tot en alguns Casos la religió però a canvi del pagament d’un tribut. Els musulmans tenen un Poder social i econòmic que no tenen altres religions.

L’islam no te sacerdots, tenen director d’oracions à IMAM i un intèrpret dels textos sagrats: ULEMA. Jutge que aplica la justícia seguint les normes de l’Alcorà à CADI

ORGANITZACiÓ POLÍTICA


La màxima figura Del món musulmà desprès de Mahoma es el Califa, representant del profeta. EL Califa era aquella persona que tenia poder polític i religiós, uns poders que Li marca la llei de l’islam. Desprès de l’aparició dels 4 califes, el món Musulmà es va dividir en dues branques molt marcades, que han perdurat fins als Nostres dies:

1-SUNNITES: Representen el 90% dels creients musulmans. Defensen que els musulmans han de Seguir l’exemple del profeta. SUNNI = camí mostrat per Mahoma. Es basen molt en L’Alcorà i també en la Sunna( textos que recullen les paraules i les gestes del Profeta||XIITES: Representen l’altre 10%, reconeixen l’autoritat religiosa de Mahoma però Sostenen que el primer califa successor de Mahoma va ser Alí, el cosí de Mahoma.


El codi de Conducta dels musulmansEls musulmans Segueixen una norma guiades per l’alcorà i la tradició islàmica. Aquestes Normes regulen el comportament individual i l’organització social, política i Econòmic. (llei islàmica à Xaria) 5pilarResar 5 cops al dia en direcció a la Meca,Peregrinar Un cop a la vida a la MecaDejunar Durant el mes del Ramada,Fer Almoina (donar alguna cosa a les persones necessitade)Només Hi ha un sol Déu Al·là i un sol profeta: Mahoma2 Prohibició:No Poden menjar carn de porc (animal impur)No Prendre alcohol

AL-Andalús


1.LA CONQUESTA

Comença l’any 711 Quan un exercit musulmà que procedeix del nord d’Àfrica, dirigit per dos Generals musulmans (Tariq i Musa) passen l’estret de Gibraltar i entren a la Península Ibérica. Entren a la península perquè hi ha una lluita entre el rei Roderic(visigot) i els nobles visigots d’aquella època ( per veure qui te més Poder) i els nobles demanen ajuda a aquest musulmans perquè els ajudin contra El rei Roderic.Al 711 quan Roderic s’entera d’aquesta invasió pel sud i es dirigeix cap allà. Va a Buscar-los. Estava a Pamplona i va cap allà on es produeix la batalla de à GUADALETE. Guanyen els musulmans i mort El rei Roderic (últim rei Visigot).A partir d’aquell Moment, els musulmans passen dels nobles i s’adentren a la península. En tres Anys envaeixen la ciutat de Saragossa, la invasió es molt ràpida. La única zona Que queda sota domini cristíà és la zona cantàbrica. 718 tenen casi tota la Península.

2.EMIRAT DEPENDENT

Una vegada Controlat el territori, els musulmans anomenen aquesta zona: AL-Andalús i la Converteixen en una província o emirat dependent del Califat
Omeia de Damasc. En un principi la capital la van col·locar a Còrdova i els Omeies nomenen un Valí per governar tot aquest territori. Els musulmans es veuen amb la força de Continuar la invasió cap a l’Imperi carolingi. Els hi surt malament la jugada, Al 732
à batalla De Poitiers ( representa l’aturada en sec del que és la invasió musulmana a Europa, els musulmans reculen).

3.EMIRAT INDEPENDENT

A mitjans del Segle VIII (cap al 750) es produeix un fet inesperat à hi ha un canvi de dinastia: els omeies Son destronats pels Abbassides, aquests intenten matar els últims descendents Omeias però un membre d’aquesta família Omeia s’escapa i s’amaga Al-Andalús à príncep ABBDELRAMAN. Quan arriba a la Península Ibérica decideix trencar els vincles polítics amb el califat de Bagdag(Abbasida) i es proclama ell mateix EMIR INDEPENDENT i funda l’emirat Independent de Còrdova. Continua tenint vincle religiós amb el Califa.Durant aquesta Etapa es produeix un fet que no havia passat abans. Els musulmans comencen a Enfrontar-se amb la població hispànica per quedar-se les seves terres. Tots i Aquests conflictes.Aquest emirat Comença una etapa d’una millora econòmica i cultural

4.CALIFAT DE CÒRDOVA

L’any 912 puja al Poder un dels hereus d’ABBDELRAMANT à abbdelramant III i puja al poder en un Moment en el que Al-Andalús hi ha molts problemes:Les Baralles internes que hi ha a Al-Andalu,Els Atacs cada cop més insistents dels cristians del nord,Les Amenaces que hi ha sobre el comerç marítim per part dels musulmans del nord D’Àfrica,Per intentar Dominar tota aquesta situació, Abbdelramant III,s’enfronta Militarment als cristians del nord,A els Territoris de frontera els obliga a pagar forts impostos,Instal·la Bases militars a l’estret de Gibraltar per defensar els vaixells mercants per Defensar les mercaderies que anaven pel mediterrani.Imposa La seva autoritat damunt de tothom

Aquesta actitud Absolutista arriba al moment àlgid al 929 perquè se sent tant fort que es capaç De prendre una decisió à nomenar-se a ell mateix CALIFA. Quan es proclama Califa trenca definitivament amb el califa de Bagdag i doncs trobem dos Califats: el de Còrdova i el de Bagdag. Cadascú te un poder polític i religiós. D’aquesta manera neix el califat de Còrdova.

Aquesta època del Califat de Còrdova és una època de màxim esplendor i d’estabilitat al-andalús:

1. Es produeix Una gran expansió econòmica perquè el comerç del mediterrani és molt més actiu. Gracies a les bases militars col·locades a l’estret.

2. Abbdelramant III atura la conquesta dels cristians del nord

5.REGNES DE TAIFES

A partir de l’any 1008, aquesta unitat del califat de Còrdova es comença a desintegrar. L’aristocràcia, els alts funcionaris i l’exercit lluitaven per escapar-se D’aquest control que volia implantar el Califa i el que volen és estar poc Controlats pel califa de Còrdova perquè d’aquesta manera serien la màxima Autoritat als territoris on estaven. Amb menys de 30 anys tot el que era el Califat de Còrdova queda dividit en 25 regnes petits coneguts amb els noms de Taifes à regnes Independents que tenia la ciutat com a principal centre econòmic.

A partir de l’any 1031 els regnes de Taifes ja són una realitat, viuen totalment independents els Uns dels altres no tenen cap uníó. Cadascú fa la guerra per la seva banda. I Aquesta desuníó es aprofitada pels cristians del nord per avançar amb molta més Força la seva reconquesta. Els més importants eren: Badajoz; Toledo; Saragossa, TORTOSA, Dénia.

L’avanç cristíà és molt ràpid. L’any 1248 només quedarà un territori musulmà à regne de Granada.

6.REGNE DE Granada

Governat per la Dinastia Nassarita, que procedien del nord d’Àfrica. Aquest regne de Granada Comprenia (Màlaga, Almeria, Granada i Càdis). Aquest regne tenia una amplia Façana marítima, tenia importants ports que afavorien el comerç i també tenia Una gran agricultura de regadiu. La capital d’aquest regne que era Granada es Va convertir aviat en un important centre cultural i comercial europeu. Els Cristians els hi interessava tenir als musulmans al Sud perquè era una zona Molt rica i la seva activitat econòmica era molt pròspera i això va fer que Paguessin uns forts tributs als reis castellans per comprar la Pau. I per això No els atacaven.

Al 1492 finalitza Tot quan els reis catòlics conquereixen Granada perquè es veuen amb l’obligació D’expulsar als musulmans. L’últim rei es diu BOABDIL (Nassarita)

7.ECONOMIA I SOCIETAT de AL-Andalús

Economia à al món islàmic el centre de l’activitat Econòmica era la ciutat. EN aquesta ciutat es concentrava la producció Artesanal, s’intercanviaven els productes agrícoles i artesanals i les ciutats Més importants estaven connectades amb les principals rutes del comerç Internacional.

Malgrat que la Ciutat era el centre econòmic, la majoria de la població es dedicava a L’agricultura . Els musulmans van introduir a la península noves tècniques Agrícoles à regadiu. També ens van portar nous productes com l’arròs o els arbres fruiters (cítrics).

AL costat D’aquests pagesos també hi havia una artesania important, tèxtil, del paper, Del cuir.. Artesania controlada per l’estat i aquests productes artesans només Es podien vendre en els mercats que eren coneguts amb els noms de à SOCS.

El comerç també Era molt actiu tant a nivell local com a nivell internacional. Des de Europa Arribaven aquí al al-andalús metalls i fusta, d’Àfrica venien esclaus, or i íbori(marfil). D’Orient venien objectes de luxe i espècies. Per la seva Al-Andalús Exportava sobretot objectes d’artesania i productes agrícoles.

Societat à es dividia en dos grans grups:

1.Els Musulmans

-àrabs: La minoria que havia dirigit la conquesta al 711. Formaven l’elit del poder Polític i social. Acaparaven els càrrecs importants, tenien privilegis i tenien La propietat de la terra.

-Berbers: Molt més nombrosos que els àrabs i havien entrat a la península amb la Conquesta però no l’havien dirigit. Procedien del nord d’Àfrica i també eren Coneguts amb el nom de mauris o moros. Es dedicaven al pasturatge de condició Molt humil.

-Muladís: La majoria de la població al-andalús. Eren els Hispano visigots que es van Convertir a l’islamisme, i van adoptar la seva religió, els costums islàmics i La llengua.

2.  no musulmans

-Mossàrabs: Hispano visigots que van mantenir la seva religió. Vivien a les ciutats i se’ls Hi feia pagar molts impostos. Sovint patien persecucions per part dels Musulmans. Molts d’ells van decidir emigrar als regnes cristians del nord.

-Jueus: Van millorar la seva situació econòmica i social a partir de l’arribada dels Musulmans. Molts d’ells es dedicaven a l’artesania, el comerç, a la medicina o A la ciència. Sobretot gaudien d’una autonomia jurídica i mantenien la seva Religió. 

Entradas relacionadas: