La caiguda dels jacobins

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,76 KB

 

Les causes de la revolució


 La burgesia aconseguia beneficis elevats però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. Els burgesos, animats per les idees il·lustrades, reclamaven canvis polítics que posessin fi a l’intervencionisme estatal, als privilegiats aristocràcia i a l’absolutisme. Una greu crisis econòmica va acabar de complicar la situació, les condicions de vida dels pagesos eren cada vegada més pobres a causa de l’augment de la renda a pagar als senyors u la disminució dels seus ingressos. Les finances reials estaven en bancarrota perquè acabaven de fer la guerra, l’aristocràcia, que era la gent que més doblers tenia no pagava impostos, i tots els tributs eren pagats per el poble, que estava en molt mala situació.

Causes generals:

La burgesia comercial volia acabar amb l’antic règim perquè els perjudicava.-Els estaments privilegiats no paguen impostos.-Hi havia idees de la il·lustració que demanaven canvis polítics.-La revolució americana, escola dels revolucionaris.-Agricultura endarrerida.

Causes immediates:

Crisi econòmica.-Fallida de la Hisenda.-Despeses de la intervenció en la guerra de la independència dels EUA

La convocatòria dels Estat Generals


Només els Estats Generals podien aprovar les càrregues fiscals. La rebel·lió nobiliària va provocar una greu crisi política i el rei Lluís XVI, al 1788 va haver de convocar els Estats Generals. Els quaderns de queixes recollien totes les queixes cap a la monarquia. Els representants del poble demanaven votació per persona mentres que la noblesa demanava vot per estat, com el poble era la gran quantitat de persones, si es fes votació per cap sa elegiren les lleis afavorint el poble, mentres que si fos per estats, el clero i la noblesa guanyaria al poble perquè son dos estat contra un. El rei i els privilegiats es negaren a aquella pretensió i les sessions dels Estats General van quedar suspeses. Els representants del poble van anar al Jeu de Paume i es reuniesen, decidiesen fer una Assemblea Nacional Constituent, mentres el rei crida a l’exèrcit per dissoldre aquella assemblea perquè anava contra ell, d’aquesta manera es provoca la revolta de París, molts de soldats que anaven a dissoldre la assemblea es junten amb el pobles per anar contra el rei i l’absolutisme, el 14 de Juliol es produeix l’assalt a la Bastilla. Al 1791, la constitució francesa, defineix una monarquia constitucional.

La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia ( 1791- 1792 )

Els constitucionalistes intentaven frenar les conspiracions dels absolutistes i, alhora, les demandes més revolucionaries. Un sector més radical de la burges i reclamava una organització més democràtica de la vida política i reformes de caràcter econòmic que beneficiéssim els més desfavorits. Al juny del 1791 la família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb tropes austríaques i iniciar la invasió del país, però va ser descoberta a Varennes i va ser retornada a París. L’Octubre del 1791 es van elegir els diputats del nou parlament o Assamebla Legislativa. El triomf popular va significar l’arrest del rei i la convocatòria d’eleccions amb sufragi universal masculí.

La convenció Girondina

 El govern estava en mans dels girondins, sector menys radical de la revolució. El primer problema d’aquest govern va sorgir quan van tenir que decidir que havien de fer amb el rei Lluís XVI, els girondins eren partidaris de castigar-lo i tornar a una monarquia, però aquesta vegada, constitucional, en canvi els jacobins volien executar al rei, la pressió popular va obligar a jutjar-lo i condemnar-lo, va ser guillotinat el 23 de Gener del 1793. La situació es va agreujar amb la insurrecció dels pagesos, provocada per la fam i les noves lleves La convenció Jacobina: el Terror
Amb el suport dels sans-culottes ( es deien així perquè no duien els culottes que duien els nobles de la època, era el poble ) als carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals diligents girondins. Van aprobar una nova constitució que va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí i es va iniciar un govern revolucionari que va suspendre les garanties constitucional i va iniciar una política coneguda com el Terror, que perseguia a tots als que anaven en contra de la república
més radical. Tots els seus enemics es van unir i van aconseguir aturar Robespierre i als seus enemics i els van executar el 28 de juliol del 1794 ( 10 de termidor de l’any II ). Els Jacobins van aprovar l’establiment d’un nou calendari, que marcava l’inici de la república com l’any I de la nova era.

La república burguesa ( 1795- 1799 )

Després de la caiguda dels jacobins es va iniciar la tercera etapa de la Convenció. Es va aprovar una nova Constitució que va restablir el sufragi censatari. Es va reprimir amb duresa les revoltes populars dirigides pels sectors més esquerrans que defensaven la continuïtat de la revolució. El 18 de brumari ( 9 de Novembre del 1799 ) un jove general, que havia tengut molt d’èxit en diferents campanyes, Napoleó Bonaparte, va fer un cop d’estat i va accedir al poder, va clausurar definitivament la revolució i va hincar el Consolat

La


 

França de Napoleó Bonaparte


Napoleó, al principi del Consolat, compartia el poder amb dos cònsols més, al 1802 es va declarar cònsol únic i vitalici. Es va redactar una nova Constitució i s’establí un executiu fort, es limitava també el sufragi als més rics i anul·lava la Declaració dels Drets, durant aquests anys, Napoleó va controlar les protestes populars , reprimir el jacobisme i la democràcia. Va anar acumulant poder fins que, al 1804, es va fer coronar emperador. Va crear noves institucions i tot un seguit de reformes que consolidessin les conquestes del 1791. Va elaborar un Codi Civil, un de Comerç i un altre Codi Penal que sancionaven la igualtat davant la llei, el pret a la propietat, la llibertat individual, de consciencia i de treball, i el lliure accés als càrrecs públics. Finalment, va desenvolupar l’ensenyament públic i la uniformització lingüística.

Mechain i Delambre

Amb la revolució es va modernitzar el país i van inventar el sistema mètric decimal, el van crear per encàrrec del govern de la revolució, quan Mechain i Delambre arribaren a Barcelona Mechain va enfermar i va morir, llavors Francesc Aragó va pensar que desde Mallorca podien mesurar el meridià, van perseguir a Delambre perquè pensaven que era un espia però el van amagar al castell de Bellver.

Wollstonecraft, Mary (1759-1797)

Va ser escriptora i feminista nascuda a Londres. Al 1780 sen va anar de casa seva per dirigir amb les seves germanes una escola durant dos anys i després es guanyà la vida com institutriu a Irlanda. L’ èxit de la seva primera novel·la va dur-la a instal·lar-se a Londres on va treballar com a professora i traductora. Durant la revolució francesa va anar a París on es va enamorar de l’escriptor i aventurer Gilbert Imlay. Al 1794 va néixer la seva filla i durant un temps van viure a Londres fins que Imlay la va abandonar i ella intentà suïcidar-se. El 1797 es va casar amb el filòsof William Godwin amb el que va tenir una filla, Mary Shelley escriptora de la famós llibre, Frankestein, que va escriure Mary Shelley en una mena de concurs literari amb els seus amics. Mary Wollstonecraft. Va morir al poc temps de néixer la seva filla Mary .

Tristán, Flora (1803-1844)

Tristán, Flora (1803-1844) Autora i activista francesa que escriu en la seva llengua natal sobre Perú, va ser també recordada per ser l'àvia del pintor Paül Gauguin. Filla d'una dama francesa i de l'aristòcrata Perúà Mariano Tristán i Moscoso, el seu pare no la va reconèixer legalment, i va néixer a París. Aquesta condició de bastarda li va impedir recobrar els béns pertanyents al seu pare, pel que es va veure obligada a contreure un matrimoni de conveniència, aquesta uníó es va dissoldre anys més tard, a causa de la gelosia i maltractaments de l'espòs. En 1833, va visitar Perú amb la finalitat de reclamar la seva herència paterna i esclarir tot el relacionat amb la seva situació familiar. De retorn a França, va emprendre una campanya a favor de l'emancipació de la dona, els drets dels treballadors i contra la pena de mort. En 1840, va publicar la Uníón obrera, on va aclamar per la necessitat dels treballadors d’organitzar-se i va defensar la seva "unitat universal". Karl Marx, referint-se a ella, va dir que era "una precursora d’alts ideals nobles".

Entradas relacionadas: