c.a 6

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,78 KB

 

Moviment: Dogma 95


Definició i context d’aparició

El moviment Dogma neix a Dinamarca el 1995. Cansats i amb la sensació que no s’havia fet cap aportació rellevant al cinema des de la Nouvelle Vague i el Free Cinema, Lars Von Trier i un grup de directors danesos (entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen) s’uneixen el 1995 amb l’ànim de reinventar l’art cinematogràfic, buscant “la realitat profunda” i tot intentant donar un to més realista a les seves històries.


Per aconseguir-ho, elaboren un manifest que inclou, fins i tot, Déu manaments que hauran de complir les pel·lícules si volen rebre un diploma que les certifiqui com a Dogma 95. S’ha d’entendre, això sí, que en la proposta hi ha cert gust per la provocació (Lars Von Trier ha estat i és un personatge controvertit.) És així com, en aquest cas, les característiques del moviment ens les donen explícitament els mateixos creadors (teniu els manaments-cracterístiques a la pàgina següent). Pàgina oficial de Dogma 95 (on trobareu el llistat de films als quals han atorgat el diploma): http://www.Dogme95.Dk


Pel·lícules d’aquest moviment a la llista de selectivitat:

Idionterne (Lars von Trier, 1998)

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)


Manaments del manifest (característiques):


“Juro que em sotmetré a les regles següents, establertes i confirmades per:


  1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).

  2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda).

  3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.

  4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).

  5. Els trucatges i filtres estan prohibits.

  6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).

  7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).

  8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.

  9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.

  10. El director no ha d'aparèixer en els crèdits.”


Definició i característiques (informació extreta de les correccions de les Pau):


“L’any 1995 un grup de cineastes danesos van reaccionar davant del que consideraven falta de creativitat del cinema actual i van proposar una nova manera de fer cinema resumida en una sèrie de normes que ells mateixos van denominar Dogma. El fet de subscriure el seu manifest els donava cohesió com a grup, reforçava l’idea d’autoria col·lectiva i rebutjava el concepte tradicional d’autor. Es tractava, resumidament, de trencar les regles establertes i tornar al cinema la naturalitat perduda a través de la sobrietat narrativa. Entre aquestes regles destaquen el rodatge càmera en mà, sense grues ni suports, la utilització de decorats naturals, el filmar amb el so directe, sense incorporar banda sonora posterior, rodar sense cap mena de filtres ni llums artificials, i només en pel·lícula de 35 mm en color.


En l’àmbit narratiu el Dogma 95 no admet canvis temporals ni geogràfics al llarg de la història i tot passa en el present com si fos un reportatge en directe. Tampoc admeten l’adscripció de la història a un gènere concret. En definitiva es tractaria de capturar l’instant buscant la veritat més essencial, immediata i no manipulada.


Els noms més destacats entre els seguidors del Dogma 95 són els de Lars von Trier, Søren Kragh-Jacobsen, Thomas Vinterberg, Åke Sandgren, Lone Scherfig y Kristian Levring. Von Trier, és el més conegut, i l’autor de films com Europa (1991), Trencat les onades (1996), Ballant a la foscor (2000) o Dogville (2003).


L’influencia del Dogma 95 ha anat més enllà del cinema danès amb alguns seguidors puntuals com ara Jean Març Barr amb Los Amantes, primera realització dogma francesa, Harmony Korine amb el film Julián Donkey Boy, primer treball estadounidenc del Dogma 95, així com el primer film dogma hispanoparlant de Juan Pinzás, la pel·lícula El Desenlace.”


Entradas relacionadas:

Etiquetas:
Musica