Byg tema 3

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB

 
Estat XVI: XV iniciar un llarg procés d’integració territorial dels antics regnes i senyories qe ls poders d la nobleza, gremis, municipis i corts es van anar debilitant. Va aparèixer l’estat modern: rei concentrés tots els poders. Instrumens XVI dels monarques: unificació teri-torial ; burocràcia independent ; diplomàcia es va convertir en l’estri de les relacions internacionals; exèrcit poderós per mercenaris; impostor ordinaris. El palau reial es va convertir en el centre de la vida política. Doctrina política: XVI es va difondre la doctrina qe cada príncep era sobirà dins el seu territori i qe n devien obediencia ni al papa ni a l’emperador alemany. Grans pensadors: Maquiavel: defensar en la seva obre El príncep; Thomas More: anglès; Jean Bodin: francès, va sostenir la necessitat d’un poder fort. Monarqies EU: Espanya: Carles I i Felip II van consolidar una administració, una hisenda i un exèrcit propis. L’imperi de Carles V i Felip II van ser la potència + gran del XVI. França: Lluís XI i Francesc I van unificar el territori; Anglaterra: el poder reial va assolir la màxima expressió sota els regnats d’Enric VIII i Isabel I; Alemanya i Italia van mantenir la disgregació política medieval fins XIX. Imperi CarlesV: va heredar dels seus avis Castella, corona d’Aragó, diverses possessions d’Europa, Paisos Baixos i Sacre Imperi romanogermànic. L’imperi estava constituit per diversos territoris amb unes lleis, govern i costums propis. Tenien un rei en comú. Per cobrar nous impostor i aprovar lleis, rei necesitaba l’acors dels parlaments de cada territori de la monarquia. En alguns territoris hi havia tribunals encarregats de controlar qe el monarca no vulnerés les lleis pròpies, ex: T.Justi.Aragó. Castella va ser el centre de la monarquia hispànica XVI. Govern imperi: Carles V va tenir una cort itinerant. Al 1520 es va produir la revolea de les Comunitats Castella. Cada territori tenia un virrey o governador. Les audiències eren tribunals de justicia jutjaven n nom dl rei.Per governar, el reis disposava de l’ajut d’un seguit de consells./Finances: gran part dels recursos del rei eren dels impostos qes receptaven. Carles V va crear el Consell d’Hisenda per administrar les finances. La corona va haver de demanar préstecs amb particulars i banquers (Fugger i Welse) x les despeses de l’Imperi.

Oposicions a l’imperi: Carles V pretenia unificar la cristiandad en un imperi liderat x ell mateix. Problemas externs: -Permanents guerres amb França x aconseguir l’hegemonia europea; -La lluita contra els luterans a Alemanya; -La lluita contra els turcs otomans; Com a resultat d’aquestes guerres, el propòsit de Carles V de crear un imperi europeu va fracassar. Monarquia hispà- nica de Felip II: Carles V va dividir les seves posesions entre el seu germà Ferran (Sacre Imperi)i fill Felip (territoris hispànics borgons i italians a+ de possessions castellanes a Àsia i Amèrica). Felip V va heredar al 1580 la corona de Portugal, (independent de Castella). Problemes interns: durant el regnat de Felip II es va produir el declivi de l’economia peninsular. -principi XVI període de creixement. Les fires castellanes es van convertir en un dels principals llocs de trobada dels comerciants europeus; -2 metitat XVI va produir-se una puja dels preus important i l’economia vantrar en 1 greu crisi; Un altre problema va ser el dels moriscos: els musulmans que havien estat a la Península van ser obli-gats a convertir-se al cristianismo. Van ser perseguits x la inquisició, ja que no dexavan d parlar àrab entre ells. Els moriscos es van revoltar el 1568. Conflictes militars: En el regnat de Felip II es va derrotar França, anular l’amenaça turca is va incoporar Portugal i tot el seu imperi. Això va canviar al 1580 a causa de l’ acumulació de conflictos bèl·lics. Guerra contra els turcs: 1520-1566 els turcs s’havien convertit en una gran potència. 1565 turcs van apoderar Malta i al 1570 Tunis i Xipre. L'imperi hispànic, Venècia i el papat van signar una aliança. l'armada aliada va derrotar als turcs a la batalla de Lepant. Aquest fet va marcar la fi del domini turc a la Mediterrània. Guerres de religió a França: la reforma calvinista s'havia estès per França. La noblesa estava dividida entre catòlics i hugonots. Entre el 1562-1594 totes dues faccions es van enfrontar en guerres successives, les guerres de religió. Felip II hi va intervenir a favor dels catòlics. Revolta dels Països Baixos: el calvinisme es va estendre pels Països Baixos. la política antiprotestant de Felip II va provocar una forta oposició. 1566 Païso Baixos es van revoltar contre el domini hispànic;1579 Felip II va aconseguir que el sud tornés a la seva obediència, però el nord se'n va separar. aquesta monarquia hispànica no va ser reconeguda fins al 1648. la revolta dels Països Baixos va provocar l'enfrontament entre les monarquies hispànica i anglesa. Anglaterra va ser derrotada al 1588 (Armada Invencible)

Entradas relacionadas: