Les boies Joan vinyoli comentari

L’ENCÍS FUIG (MARÍA ANTONIA SALVÀ)
→ és un cant a la bellesa i a la seva fugacitat

ODA A GUYNEMER (JOSEP MARÍA JUNOY)
→ és un cant d’elogi per a algú, un jove aviador francés que va ser abatut a la Primera Guerra Mundial. L’immortalitat.

TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan SALVAT-PAPASSEIT)
→ realitats viscudes i sentides, plenes de batecs. Tot alló que podrà retrobar si aconsegueix llevar-se del llit i llençar-se de nou a la vida.

VINYES VERDES VORA EL MAR (JOSEP MARÍA DE SEGARRA)
→ el color verd triumfa en la pintura del paisatge vora el blau mariner. Les vinyes prenen vida, el paisatge passa a formar part de l’esperit i els sentiments del poeta.

SÚNION, T’EVOCAIRE DE LLUNY (CARLES RIBA)
→ s’inspira en la visió del temple de Súnion. Per a Riba, Súnion, és símbol de la cultura grega clàssica. Pren consciència de que en aquesta vida no s’es ric pel que és poguí tenir, sinó per tot el hem donat als altres. Creu que pot fer front a totes les adversitats.

EL PENDÍS (CLEMENTINA ARDERIU)
→ El tema central és que poca gent pot fruir d’aquesta plenitud felíç. La poeta es troba perduda en un bosc metafòric on els arbres li tapen l’horitzó.

ELEGIES DE LA REPRESA (ROSA LEVERANI)
→ Certifica la intensitat de l’amor que sent per l’home estimat. Mo té paraules per explicar el que sent per ell. És l’únic somni que no li pot arrabasar la mort.

A Mallorca DURANT LA GUERRA CÍVIL (BARTOMEU ROSSELLÓ)
→ Parla sobre els elements del paisatge mallorquí. Com la serra de tramuntana. El paisatge es transforma i les herbes verdes es cremen. Tots són símbols que es refereixen a la guerra.

LA CIUTAT LLUNYANA (MÀRIUS TORRES)
→ Apel·la a la pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El poeta desitja oblidar la ciutat i intueix que hi ha una ciutat millor. La veu de la nova ciutat serà de bronze, un metall noble

ODA A Catalunya DESDE ELS TRÓPICS (AGUSTÍ BARTRA)
→ El tema central es l’enyorança de l’exiliat. Admet que pot plorar però mai enyorar. Pren una actitud combativa i esperançadora malgrat la derrota. La pàtria es tot, la Terra (de naixéça i admiració), l’arbre (creixement, desenvolupament i vida) i el foc (força de purificació i de regeneració).

SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA (J.V FOIX)
→ Es pregunta on és, cap on va, que desitja. Encarnació del paisatge.

SSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE (SALVADOR ESPRIU)
→ Tres parts. 1.- El poeta invoca el seu desig ideal. 2.- Fa la hipòtesis del que li dirien els germans per haver abandonat la terra, el poble i els signes d’identitat. 3.- El poeta proclama que no emprendrà aquest viatge mai

CORRANDES D’EXILI (PERE QUART)
→ Cada corranda desenvolupa una part del camí de l’exili. 1.- el suport de l’estimada. 2.- el pacte amb la terra que abandona

LES BOIES (Joan VINYOLI)
→ el poema és l’exposició de tot un seguit d’adversitats en el port, a prop del mar. Predomina el negre. Poema ple d’una símbològia frenètica, amb unes imatges de gran impacte

CAMBRA DE LA TARDOR (GABRIEL FERRATOR)
→ A la tardor la noia nua encara té la pell morena, i en les parts íntimes on no li ha tocat el sol, blanca.

POEMA (Joan BROSSA)
→ Es basa en el fet d’enqueixar la paraula POEMA amb un tipus de lletra de bones dimensions amb la culata d’una pistola. El poeta vol que aquest poema fereixi a la gent que el llegeix, és a dir, com una pistola.

ELS AMANTS (V. ANDRÉS ESTRELLES)
→ Trasllada l’acció amorosa al Març urbà i descriu la relació intensa amb la seva muller. El poeta arriba a la conclusió de que el seu amor és natural

L’ELIONOR (M. MartÍ I POL)
→ Narra l’història de que una noia entra a treballar en una fàbrica amb 14 anys i seguirà els pasos de les noies que l’han precedida. I aixì passa amb la seva filla gran.

BRIDA (M. MERCÉ MARÇAL)
→ La poeta és comprara amb algú que roda món però ho fa amb plena llibertat. Voldría anar a la fira dels Folls, hi aniria havent acumulant moltes experìences. Després diu que fuig de l’amor. És un cant a la llibertat personal.