Biologia-tema 6
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,33 KB
Tema 6: Evolució i Gènetica
1. Les espècies i l'evolució
Espècie: és un conjunt d'individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils.
Evolució biològica: és el procés de transformació d'unes espècies en d'altres gràcies a l'acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents.
1.1. El fixisme i el creacionisme
La teoria fixista o el fixisme diu que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps.
La teoria creacionista o creacionisme diu que l'origen de cadascuna de les espècies s'atribuia a un acte creador especific. Un noble defensor d'aquestes idees va ser Linné, pare de la nomenclatura binomial de les espècies.
Un altre dels grans defensors del fixisme va ser Cuvier, iniciador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Cuvier va saber veure que els fòssils eren les restes d'organismes que havien existit en el passat. No va descobrir que les espècies fossilitzades podien ser les antecessores dels organismes actuals. Al llarg de la historia de la Terra s'havien succeit unes quantes catastrofes, l'anomenada teoria geològica del catastrofisme.
Segons aquesta teoria les variacions en una regió entre la fauna actual i la fòssil eren l'efecte l'efecte de diverses catastrofes locals que havien provocat l'extinció absoluta de les espècies, i que havien substituides més tard per altres espècies diferents arribades d'altres regions.
1.2. El lamarckisme
Lamarck va publicar al 1809 l'obra Filosofia zoològica on va exposar les seves idees que coneixem actualment com lamarckisme. El lamarckisme consisteixen el transformisme, al llarg del temps, d'unes espècies en d'altres:
- L'existencia d'una tendencia cap a la complexistat: l'evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generacio espontania, cap a les més complexes.
- L'aparició d'adaptacions al medi a causa de l'ús o el desús dels òrgans: les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums, i per l'ús o desús es produeix el desenvolupament o l'atròfia d'organs, es a dir, es produeix les adaptacions. Aquesta idea es coneix com "la funció crea l'organ".
- L'herencia dels caracters adquirids: els canvis que experimenten els organismes durant la seva vida per adaptar-se al medi es transmeten als descendents.
1.2. El darwinisme
Al 1831 Charles Darwin amb tan sols 22 anys va formar part com a naturalista de l'expedicio cientifica a bord del vaixell Beagle. En aquest viatge va fer la volta al món en 5 anys (1831-36), en el qual va poder estudiar i recollir nombroses dades. A partir d'aquestes dades i de llarges reflexions va deduir una nova teoria per explicar el proces de l'evolucio. Anys més tard va constatar amb Wallace que havia arribat a les mateixes cobclusions que ell les va publicar a l'obra L'origen de les especies en 1859.
Per elaborar la seva teoria sobre el mecanisme evolutiu, Darwin va tenir en compte les idees de Mathus sobre el coneixement de la poblacio humana i les del geoleg Charles Lyell en contra del catastrofisme.
Segons Darwin, el mecanisme de l'evolucio es basa:
1. L'elevada capacitat reproductora: la causa que el nombre d'individus no creixi es que els recursos alimentaris siguin limitats.
2. La variabilitat de la descendencia: els organismes que es reprodueixen sexualment , malgrat que tenen els mateixos pares, tots els germans son diferents entre si.
3. La seleccio natural: s'sestableix una lluita per la supervivencia entre els individus, en la qual s'eliminen els individus menys aptes i persisteixen els més ben adaptats. Els que s'obreviuen son els que es poden reproduir i donar descendencia.
Darwin no va saber mai quin era l'origen de la variabilitat de la descendencia, de fet va admetre l'herencia dels caracters adquirits.
1.4. Les proves de l'evolucio
- Proves taxonomiques: les emblances ebtre les especies permeten agrupar-les en diferents taxons (generes, families...)
- Proves biogeografiques: com més allunyades o aillades estan dues zones, mes diferencies presenten les seves especies.
- Proves paleontologiques: des de l'antiguitat fins a la actualitat el registre fossil a augmentat la seva diversitat d'especies i la seva complexitat estructural dels organismes, com si cada especie ancestral haguessin sorgit unes quantes especies diferents.
- Proves anatomiques: son de dos tipus:
a) L'existencia d'organs homolegs, que son els que tenen un mateix origen embrologic, per tant la mateixa estructura interna pero amb una forma i una funcio diferent. (esser huma-gos-rat-penat i balena)
b) L'existencia dels organs vestigials, que son organs sesnse funcio especifica i l'extirpacio dels quals no comporta una disminucio en l'amplitud de l'individu.
Els organs analegs: tenen un origen embriologic i una estructura interna diferents, existeix la mateixa funcio. (ales ocells i insectes).
- Proves embriologiques: s'ha pogut veure que hi ha semblances entre els embrions de difenets tipus d'essers vius en una etapa del seu desemvolupament embrionari.
- Proves bioquimiques: com mes semblança morfologica hi ha entre dos organismes, mes coincidencia hi ha entre el tipus de molecules que els constitueixen. Els metoddes mes utilitzats per comparar organismes son la sequancia de nucleotids del DNA mitocondrial i del RNA ribosomic.
- Proves serologiques: es basa en l'estudi comparat de les reaccion d'aglutinament de la sang en els diferents organismes. Consisteix a introduir sang d'un individu d'una especie a un individu d'una altra espcie, peqrque aquest fabriqui anticossos especifics contra els antigens de la sang rebuda. Si es posa en contacte aquesta sang carregada d'anticossos amb sang de l'especie donadora el grau d'aglutinacio es elavat, en canvi si es amb una especie semblant a la donadora el grau d'aglutinacio es menor i si es una especie diferent es baix.
La coevolucio es quan dues especies poden conviure cobjuntes, aixo es degut a una influencia reciproca entre les especies.
1. Les espècies i l'evolució
Espècie: és un conjunt d'individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils.
Evolució biològica: és el procés de transformació d'unes espècies en d'altres gràcies a l'acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents.
1.1. El fixisme i el creacionisme
La teoria fixista o el fixisme diu que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps.
La teoria creacionista o creacionisme diu que l'origen de cadascuna de les espècies s'atribuia a un acte creador especific. Un noble defensor d'aquestes idees va ser Linné, pare de la nomenclatura binomial de les espècies.
Un altre dels grans defensors del fixisme va ser Cuvier, iniciador de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Cuvier va saber veure que els fòssils eren les restes d'organismes que havien existit en el passat. No va descobrir que les espècies fossilitzades podien ser les antecessores dels organismes actuals. Al llarg de la historia de la Terra s'havien succeit unes quantes catastrofes, l'anomenada teoria geològica del catastrofisme.
Segons aquesta teoria les variacions en una regió entre la fauna actual i la fòssil eren l'efecte l'efecte de diverses catastrofes locals que havien provocat l'extinció absoluta de les espècies, i que havien substituides més tard per altres espècies diferents arribades d'altres regions.
1.2. El lamarckisme
Lamarck va publicar al 1809 l'obra Filosofia zoològica on va exposar les seves idees que coneixem actualment com lamarckisme. El lamarckisme consisteixen el transformisme, al llarg del temps, d'unes espècies en d'altres:
- L'existencia d'una tendencia cap a la complexistat: l'evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generacio espontania, cap a les més complexes.
- L'aparició d'adaptacions al medi a causa de l'ús o el desús dels òrgans: les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums, i per l'ús o desús es produeix el desenvolupament o l'atròfia d'organs, es a dir, es produeix les adaptacions. Aquesta idea es coneix com "la funció crea l'organ".
- L'herencia dels caracters adquirids: els canvis que experimenten els organismes durant la seva vida per adaptar-se al medi es transmeten als descendents.
1.2. El darwinisme
Al 1831 Charles Darwin amb tan sols 22 anys va formar part com a naturalista de l'expedicio cientifica a bord del vaixell Beagle. En aquest viatge va fer la volta al món en 5 anys (1831-36), en el qual va poder estudiar i recollir nombroses dades. A partir d'aquestes dades i de llarges reflexions va deduir una nova teoria per explicar el proces de l'evolucio. Anys més tard va constatar amb Wallace que havia arribat a les mateixes cobclusions que ell les va publicar a l'obra L'origen de les especies en 1859.
Per elaborar la seva teoria sobre el mecanisme evolutiu, Darwin va tenir en compte les idees de Mathus sobre el coneixement de la poblacio humana i les del geoleg Charles Lyell en contra del catastrofisme.
Segons Darwin, el mecanisme de l'evolucio es basa:
1. L'elevada capacitat reproductora: la causa que el nombre d'individus no creixi es que els recursos alimentaris siguin limitats.
2. La variabilitat de la descendencia: els organismes que es reprodueixen sexualment , malgrat que tenen els mateixos pares, tots els germans son diferents entre si.
3. La seleccio natural: s'sestableix una lluita per la supervivencia entre els individus, en la qual s'eliminen els individus menys aptes i persisteixen els més ben adaptats. Els que s'obreviuen son els que es poden reproduir i donar descendencia.
Darwin no va saber mai quin era l'origen de la variabilitat de la descendencia, de fet va admetre l'herencia dels caracters adquirits.
1.4. Les proves de l'evolucio
- Proves taxonomiques: les emblances ebtre les especies permeten agrupar-les en diferents taxons (generes, families...)
- Proves biogeografiques: com més allunyades o aillades estan dues zones, mes diferencies presenten les seves especies.
- Proves paleontologiques: des de l'antiguitat fins a la actualitat el registre fossil a augmentat la seva diversitat d'especies i la seva complexitat estructural dels organismes, com si cada especie ancestral haguessin sorgit unes quantes especies diferents.
- Proves anatomiques: son de dos tipus:
a) L'existencia d'organs homolegs, que son els que tenen un mateix origen embrologic, per tant la mateixa estructura interna pero amb una forma i una funcio diferent. (esser huma-gos-rat-penat i balena)
b) L'existencia dels organs vestigials, que son organs sesnse funcio especifica i l'extirpacio dels quals no comporta una disminucio en l'amplitud de l'individu.
Els organs analegs: tenen un origen embriologic i una estructura interna diferents, existeix la mateixa funcio. (ales ocells i insectes).
- Proves embriologiques: s'ha pogut veure que hi ha semblances entre els embrions de difenets tipus d'essers vius en una etapa del seu desemvolupament embrionari.
- Proves bioquimiques: com mes semblança morfologica hi ha entre dos organismes, mes coincidencia hi ha entre el tipus de molecules que els constitueixen. Els metoddes mes utilitzats per comparar organismes son la sequancia de nucleotids del DNA mitocondrial i del RNA ribosomic.
- Proves serologiques: es basa en l'estudi comparat de les reaccion d'aglutinament de la sang en els diferents organismes. Consisteix a introduir sang d'un individu d'una especie a un individu d'una altra espcie, peqrque aquest fabriqui anticossos especifics contra els antigens de la sang rebuda. Si es posa en contacte aquesta sang carregada d'anticossos amb sang de l'especie donadora el grau d'aglutinacio es elavat, en canvi si es amb una especie semblant a la donadora el grau d'aglutinacio es menor i si es una especie diferent es baix.
La coevolucio es quan dues especies poden conviure cobjuntes, aixo es degut a una influencia reciproca entre les especies.