Biografia i política espanyola del segle XIX

Juan Álvarez Mendizábal

(Cádiz, 1790 – Madrid, 1853) va ser un polític, comerciant i financer espanyol, va ser líder dels progressistes, i va començar a abolir l'Antic Règim.

Constitució Espanyola de 1837

Va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845, va ser de caràcter progressista, va reconèixer la sobirania nacional i la divisió de poders amb l'existència de dues cambres, a més, va atorgar amplis drets i llibertats individuals.

Espartero

Fou un militar i polític espanyol, va ser un progressista, anomenat regent l'any 1840, i com que la seva autoritat desprotegia la indústria espanyola, van avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina.

Bienni Progressista

És el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II. El 1854 es va nomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalició amb Leopoldo O'Donnell. Van realitzar una nova constitució que no va ser promulgada: La Constitució del 56, a més el govern va aprofundir amb dues lleis fonamentals: una nova desamortització i una llei de ferrocarrils.

Constitució Espanyola de 1869

Fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869^[1] fins a l'abdicació d'Amadeu II i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. En aquesta constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats.

Amadeu

Va ser el representant d'una monarquia liberal, a brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.

Antonio Cánovas del Castillo

Fou un polític i historiador espanyol. Va ser President del Govern espanyol i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica, aspirava a una monarquia constitucional, que garantís l'ordre social, sense pronunciaments militars ni revoltes populars.

Pacte del Pardo

Fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Caciquisme

És un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.

Regeneracionisme

Fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectivament i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si bé ambdós moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya.