Bilingüisme territorial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,63 KB

 

LA SOCIOLINGÜÍSTICA

La sociolingüística estudia l’ús i no ús que se’n fa de la llengua condicionat pel context social (variació lingüística). La lingüística estudia l’estructura interna de l’idioma.


EL MULTILINGÜÍSME I CONTACTE DE LLENGÜES

El multilingüísme és la utilització de més d’una llengua en un mateix territori.
A Europa només Portugal, Albània i Islàndia són monolingües. En els altres estats trobem com hi ha contacte entre grups socials que parlen diferents idiomes o alternen l’ús de llengües diferents. A l’Índia es parlen unes dues-centes llengües.

  • El 1953, Uriel Weinreich difon el concepte contacte de llengües, per referir-se a la relació que dues o més llengües mantenen en un mateix territori.

El contacte de llengües pot venir-se donat per processos d’expansió i unificació política, moviments migratoris, relacions de veïnatge...


EL BILINGÜISME

El bilingüisme es la situació en què dues llengües entren en contacte. Hi trobem tres tipus: l’individual, el territorial i el social.


  • BILINGÜISME INDIVIDUAL

El bilingüisme individual és el domini de dues llengües per part d’una mateixa persona. Distingim entre:


  • Actiu: parlants que entenen i parlen les dues llengües.

  • Passiu: parlants que una de les dues llengües la entén però no la parla.

  • Simètric: parlants que coneixen dues llengües per igual.

  • Asimètric: parlants que coneixen més una llengua que l’altre.

  • Instrumental:
    parlant que aprèn la llengua segona per raons pràctiques.

  • Integrador: parlant que aprèn la llengua per el desig de ser membre de la comunitat que la parla.

Els diferents tipus de bilingüisme individual els estudia la psicolingüística.


  • BILINGÜISME TERRITORIAL

El bilingüisme territorial es dóna quan tenim dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l’idioma. Bèlgica ha delimitat dos territoris, un es parla neerlandès i l’altre francès. La Constitució reconeix dues llengües estatals i declara l’oficialitat única de cadascuna en els seus territoris. Es tracte de dues zones monolingües en un mateix estat.


  • BILINGÜISME SOCIAL

El bilingüisme social es el fet d’utilitzar dues llengües en un mateix territori (llengua autòctona i la sobrevinguda). Pot ser un bilingüisme generalitzat o bé limitat. Desprès podem distingir també entre el bilingüisme oficial (hi ha cooficialitatt lingüística) i no oficial (una de les llengües no és oficial).

Compost per: la llengua autòctona (L1), la llengua sobreposada (L2), el conflicte lingüístic, les interferències lingüístiques i l’àmbit d’ús. Amb el conflicte, L2 va sobreposant-se a L1, fent que perdi àmbits d’ús. Notem el conflicte quan hi trobem interferències, primer les trobem en el lèxic.  

  • En una societat, no trobem casos de bilingüisme generalitzat estable i neutre, una llengua sempre guanya àmbits d’ús davant l’altre, provocant així un conflicte lingüístic. Aquestes situacions s’anomenen diglòssia.

El concepte diglòssia es refereix a casos d’ús desequilibrat de dues llengües dins un mateix territori.  Distingim entre la llengua A (funcions prestigioses) i la llengua B (contextos informals, col·loquials i familiars).

Entradas relacionadas: