El bienni progressista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

 
L’augment de la demanda internacional. -La millora en les tècniques d’expansió. -La llei de Bases sobre Mines de 1868 va liberalitzar el sector miner espanyol, que estava sotmès a un rígid sistema de concessions, propiciant l’explotació massiva dels jaciments espanyols. -L’endeutament de l’Estat i la necessitat de capital, que va portar a la concessió de jaciments a companyies estrangeres a canvi d’una compensació.

La major part de les mines eren de carbó (Astúries) o de mineral de ferro (País Basc). Andalusia destaca per les mines de plom en Linares i de coure en RIotinto. Destaca el jaciment de Mercuri en ALmadén i de zinc en Reocín.

7.3.6.La industrialització espanyola front a l’europea

Al llarg del Segle XIX la industrialització es va estendre amb certa rapidesa a Europa. El procés d'industrialització a Espanya va evolucionar tan lentament que el país va quedar relegat com a potència industrial a un dels llocs més baixos d’Europa. Els factors que van incidir en el fracàs de la revolució industrial a Espanya són: -L’escassa capacitat productiva de les manufactures tradicionals. -La inexistència d’un mercat nacional ben comunicat i articulat. -L’escassesa de capitals espanyols. -La falta d’inversions productives en l’agricultura

El resultat fou un desenvolupament industrial limitat i amb greus deficiències: la primera és la gran dependència dels capitals estrangers; la segona és la concentració industrial només en Catalunya i el País Basc; i la tercera, la poca competitivitat tant del tèxtil com de la siderúrgia que obligava a aplicar polítiques proteccionistes per a garantir-los el mercat interior.

7.4.LES DIFICULTATS DEL TRANSPORT

7.4.1.Els condicionaments geogràfics

El transport interior de la península té uns condicionants geogràfics poc favorables, la meseta central està envoltada per serralades amb pocs ports naturals que fan difícils les comunicacions entre l’interior i la perifèria, els rius o són curts i amb molta pendent o llargs i poc profunds, per tant no es poden utilitzar com a vies de navegació.

7.4.2.La xarxa de ferrocarrils

El ferrocarril és un element clau per al desenrotllament econòmic i l’economia de mercat. Permet transportar mercaderies més rèpid, a un menor cost i de forma més segura. A més, facilita la mobilitat de les persones.Va arribar a Espanya amb retard, els principals obstacles van ser la inestabilitat política, les dificultats de consolidació de l’Estat Liberal, l’escassetat de capital, d’empresaris emprenedors i la reduïda capacitat tecnològica.

Els objectius eren: revolucionar el transport i articular un mercat interior que animara la creació d’indústries. A Espanya només hi ha cinc línies. Durant el Bienni Progressista es va aprovar la Llei de Ferrocarrils, que propiciava la creació de societats anònimes per a la construcció i explotació de la xàrcia fèrria, preveia el pagament de subvencions i permetia la importació del materials necessaris.

Podem distingir tres fases de la construcció del ferrocarril. La primera(1855-1866) és de construcció intensiva. LA segona(1866-1873) de paralització degut a la crisi econòmica que assota Europa. La tercera(des de 1873) durant la qual es completa la xàrcia radial que havia quedat paralitzada.

La Llei de ferrocarrils va cometre algunes errades:

Entradas relacionadas: