Bernat metge abans de lo somni

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

 

Bernat Metge va nàixer a Barcelona al voltant del
1340 i hi va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria. En aquest ambient de cultura, va conéixer alguns textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres del llatí al català, entre les quals una de Petrarca, Valter e Griselda. També va escriure alguns textos en vers, com ara el Sermó, de marcat caràcter satíric.

El 1390 Bernat Metge va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador. Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo, però finalment Metge va ser perdonat i es convertí en secretari de Martí l'Humà.

L'obra més coneguda de Bernat Metge és un diàleg en prosa titulat Lo somni, que es divideix en quatre Llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l'obra s'ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan, amb l'objectiu d'aconseguir el favor de Martí l'Humà.

En el primer llibre, a Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l'ànima. En el segon llibre, Bernat Metge interroga el rei sobre les raons de la seua aparició. A més a més, hi Intervenen dos personatges de la tradició clàssica: el músic Orfeu i l'endeví Tirésies. En el tercer llibre, Orfeu i Tirèsies expliquen les seues vides i el segon aprofita per a fer un dur atac a les dones. En el quart llibre, Bernat Metge replica a Tirèsies fent una defensa de les dones. En acabant, desperta del somni.

Isabel de Villena va nàixer a València l'any 1430. Filla illegitima del noble Enric de Villena, va entrar de ben menuda a la cort de la reina
María, la dona d'Alfons el Magnànim. La reina, molt vinculada a la ciutat de València, va promoure la fundació del convent de la Trinitat, i la va nomenar abadessa. Sor Isabel va ser una dona estimada i respectada a la ciutat i va fer del monestir un referent cultural. Va morir el 1490, nou anys abans de la impressió de la seua única obra, el Vita Christi.

El Vita Christi ens ha arribat a partir d'una còpia impresa (no se'n conserva cap de manuscrita). A finals del Segle XV, la reina Isabel de Castella va tenir coneixement de l'existència del llibre de la prestigiosa abadessa i en demanà una copia al batle general de València. La successora de sor Isabel, sor Aldonça de Monsoriu, va tenir l'encert de promoure, com a resposta a la petició de la reina, una edició impresa de l'obra. Se'n va encarregar l'impressor alemany Llop de la Roca, que treballava a València com molts altres editors europeus de l'època.

L'objectiu del Vita Christi era donar a conèixer la vida de Crist (el títol vol dir això, literalment) i aprendre a estimar-lo, cosa que es considerava l'aspiració màxima en la vida espiritual d'un cristíà. Sor Isabel el va es criure, inicialment, com una parafrasi de l'Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seua comunitat. Això explica que l'estil siga relativament senzill i que les frases en llatí, per exemple, estiguen explicades en valencíà

Però sor Isabel, probablement, volia anar més lluny i conta la Bíblia des de la perspectiva de les dones: la més important és la Mare de Déu, però també n'hi ha d'altres com ara María Magdalena, Santa Marta o santa Anna. A més a més, es rehabilita la figura d'Eva, precisament aquella que la tradició misógina usava per a justificar l'origen del mal associat a la dona. Sovint s'ha interpretat això com una resposta a l'Espill, una


Entradas relacionadas: