La banda dels mitjos lladres

A la segona meitat del segle I a.C va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de

CIRC TARRACO

AMFITEATRE

L'últim gran edifici per a espectacles, després del teatre i del circ, construït a Tàrraco va ser l'amfiteatre, aixecat a principis del segle II d.C. Destinat als espectacles violents -lluites de gladiadors, Cáceres de feres i execucions-, va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia.

D'aquestes estructures de morter solament s'han conservat la petita part central del cantó mar, a l'entorn de l'arc d'accés a la tribuna de les autoritats (puluinar). La cauea, amb una capacitat per a uns 14.000 persones, estava dividida en tres sectors horitzontals en els quals es distribuïen els espectadors segons el seu estatus social, en ordre ascendent des de les tres fileres inferiors ocupades per l'estament privilegiat.

L'arena té la forma d'una el·lipsi . Dues fossae la creuen en angle recte. Tot i que avui són visibles, en l'antiguitat quedaven cobertes per un empostissat. Durants les excavacions s'hi van trobar restes de muntacàrregues, accionats per uns contrapesos de pedra, que pujaven homes i feres a la pista. 

FORUM

A l'extrem sud-oest de Tàrraco s'alçava elfòrum, El centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial (conuentus). Es conserva, En canvi, bona part de labasílica, Construïda al nord-est del complex en època d'August, Quan tot el fòrum va ser reformat. Es tractava d'un edifici cobert, de tres Naus, amb una columnata entorn de tot el seu perímetre que permetia elevar la Nau central i il·luminar l'espai interior Pel que fa a la resta d'edificis que Solien trobar-se en el fòrum només s'han pogut identificar, les restes d'untemplededicat a Deeses.

TEATRE DE TÀRRACO

La construcció delteatreva ser contemporània a la delfòrumde la ciutat, en temps d'August, I per al seu emplaçament es va triar un indret proper a aquest, tot i que Foramuralla, i amb un fort pendent natural. Així es va poder aprofitar el Desnivell perquè lacauea(graderia) recolzés en part a la roca .Actualment Es conserva solament les cinc grades inferiors, amb dos breus trams d'escala, a Més de l'orchestrai algunes restes deproscaenium(escenari) i del fonament delfrons scaenae
. Igualment és possible observar encara els forats per als pals que aguantaven el Teló, que pujava per tapar l'escenari. També resten algunes estàtues i elements Arquitectònics de la decoració delfrons scaenae

EL FÒRUM PROVINCIAL

A banda delfòrum per als Afers de la ciutata Tàrraco hi havia un altrefòrum, Exclusivament dedicat a la .El fòrum provincial constitueix un complex Desmesurat, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. Malgrat que quedava dins lesmurallesde Tàrraco, el recinte no depenia de La colònia, sinó que estava sota l'autoritat del consell de representants de Tota la província de la Hispània Citerior Tarraconense, que s'hi reunia Anualment per elegir elflamendel culte Imperial
. Religió i política es reunien en el fòrum com els dos Vessants del poder imperial.

El conjunt s'articula En les dues terrasses superiors, tot i que el mateix programa constructiu ja Devia contemplar la continuïtat amb una tercera, la delcirc, Bastit poc després però amb íntima connexió amb el fòrum provincial, ja que allotja Diversos accessos per arribar al fòrum. En la terrassa més alta eltemple, Probablement consagrat a August, presidia el complex envoltat d'un ampli Recinte porticat, del qual s'ha trobattrams del mur i elements decoratius
.

A diferència del temple la immensaplaça de representació, Que ocupava la terrassa mitjana, sí que s'ha conservat en bona part. 

L'AIGUA A TÀRRACO: AQÜEDUCTES I TERMES

El subministrament D'aigua durant el període republicà va deprendre del curs irregular del riu Francolí i, sobretot, de lesaigües del subsòl, Acumulades de manera natural en un impressionant conjuntcàrsticde cavitats i llac subterranis, Situats sota l'espai entre la basílica i el teatre.
Per això en la zona on es Va estendre la ciutat baixa de Tàrraco era possible obtenir aigua a través de La perforació de pous i de brolladors naturals, que ja van ser aprofitats pel Poblat ibèric precedent i dels quals els romans se'n servien. Així mateix s'ha Trobat recentment una llarga galeria subterrània (cuniculus) d'època romana, excavada, amb la Finalitat de recollir aigua per dur-la fins al port militar. Sembla, doncs, que El primer aqüeducte de Tàrraco va ser sota terra i que constituiria un extens Sistema subterrani de conducció d'aigua.

Però en època imperial l'aigua provinent del riu i de pous, Fonts i cisternes va esdevenir insuficient per a les necessitats creixents de La ciutat. Així és que al segle I d.C. Es van construir tres aqüeductes per Assegurar la provisió de l'aigua necessària des dels rius propers: dos captaven L'aigua del Francolí i un del Gaià. El més llarg per mitjà de dues fileres D'arcs per salvar una barrancada. És el famós Pont de

Tarragona han tret a la llum Diverses estructures debanys, tant privats Com públics..