La balança per compte financer variacions de reserves

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,5 KB

 

Tema 13 comerç internacional:
És l’intercanvi de béns, serveis i capitals entre diferents països.
raons en dues categories:
1) diferencies en els costos de producció
2) les diferencies en les característiques de la demanda i els gustos dels consumidors de cada país.

Avantatges del lliure comerç:

especialització, augment productivitat i benestar, impuls a la millors dels béns i en la reducció dels seus costos.
FPP (frontera de possibilitats de producció)/costos constants/costos difrenets Avantatge Absolut:
pots produir més d’un bé que un altre país, amb els mateixos recursos.
Avantatge comparatiu (enfront un altre): pots produir un bé amb un cost d’oportunitat inferior. -→ especialització o mesures proteccionistes. El mercantilisme (doctrina politicoeconòmica desenvolupada en el Segle XVI-17 que defensa el mercat intern per a impulsar l’estat nació) considera que la prosperitat d’un estat depèn del capital (metalls preciosos) que tingui en el seu poder, per la qual cosa la política econòmica s’ha d’orientar a aconseguir que les exportacions siguin superiors a les importacions. Per a això, el Govern haurà de dur a terme una política proteccionista que afavoreixi les exportacions i dificulti les importacions (amb impostos) , bàsicament mitjançant la imposició d’aranzels. Mercantilisme Considera q la prosperitat dun estat depen del capital q tingui al seu poder, Les exportacions han d ser superiors a les importacions.
Mesures proteccionistes dels productes nacionals enfront els Estrangers: 
Arguments per a prendre mesures proteccionistes:

-Seguretat nacional i independència econòmica/ -desenvolupament industrial -superar desequilibris crònics en les relacions amb la resta del món. -ingressos fiscals -protegir el nivell de vida i l’ocupació dels assalariats d’un país.

Política COMERCIAL (imposada pel Govern)


La política comercial és el conjunt de mesures q incideixen sobre les expo/importacions 

-aranzels:

“tribut” en els productes estrangers, per elevar-ne el seu preu

-quotes a la importació:

restriccions quantitatives a les importacions

-subvencions a l’exportació:

ajudes als fabricants nacionals per poder exportar a preus baixos (dúmping):
vendre un producte a l’estranger més barat que el seu preu en el mercat interior, té poca demanda local i ha de vendre-la al estranger

-barreres no aranzelàries:

regulacions administratives que discriminen els béns estrangers OMC organització mundial del comerç i GATT acord general daranzels i comerç:
defensen el lliure comerç. Els països s’uneixen mitjançant la política dels blocs regionals (grups de països amb un nivel de desenv similar entre si, s’associen i eliminen les restriccions al comerç,) 

TIPUS:Àrees de lliure comerç/unions duaneres/Mercats comuns: UE:

Des de final de la dècada dels cinquanta, els països europeus membres de la Uníó Europea actual han desenvolupat un mercat comú en què hi ha mínimes barreres al comerç. El primer pas va ser l’eliminació de totes les barreres reguladores i aranzelàries internes al comerç. Per arribar aquests objectius, la UE disposa de la legislació comunitària, el pressupost i els òrgans i les institucion PRINCIPALS INSITUCIONS: 1.Comissió:
o. Executiu. Dissenya les polítiques i presentar-les al Consell de Ministres perquè les aprovin.

2.Consell de Ministres:

o. Decisori més important. Hi ha un membre del Consell de cada país que representen els seus governs nacionals 3.

Parlament Europeu:

els membres son escollits pels ciutadans del país. La Comissió li consulta les propostes abans de presentar-les.4.

Tribunal de Justícia:

independent de les altres institucions. Funció: estudiar i solucionar si un país ha trencat els acords que estableix la Comissió.
FINANÇAMENT: 1) IVA 2) aranzels sobre productes agrícoles importants (per igualar preus) 3) drets de duana 4) aportacions anuals dels països membres en funció del PNB POLÍTIQUES DE LA UE La principal: la política agrícola, on s’hi gasta les dues terceres parts del pressupost amb l’objectiu d’augmentar la seva renda.
Altres: política regional (reduir diferencies entre diverses regions de països)
social (en formació professionals pels desocupats)
INSTRUMENTS: 1.Fons estructurals 2.FEOGA Garantia (pels agricultors)
3.Fons de cohesió (igualar el benestar econòmic entre els països de la UE)

BALANÇA DE PAGAMENTS:

registre sistemàtic de les transaccions econòmiques ocorregudes durant un temps determinat entre els residents d’un país i els residents de la resta del món. Comptabilitza els ingressos(estrangers) i els pagaments(estrangers). 3 blocs: Compte corrent capital I financer S’estructura en:

-compte corrent -Compte de capital -Compte financer -Errors i omissions 1.Compte Corrent integrat per

-

MERCADERIES:

impor/exportacions de béns Entre països.

–SERVEIS

Impor/exportacions de serveis.

–RENDES

Guanys derivats de les inversions fetes a lestranger.

–TRANSFERENCIES CORRENTS:

operacions sense contrapartida. 2

.Compte decapital

Inclou transferencies de capital, adquisició/alienació d’actius no financers (drets dautor,marques,etc).

3.Compte financer inclou


-INVERSIÓ DIRECTA

Presencia estable de Linversor i influencia en la gestió

. –INVERSIÓ DE CARTERA

Transaccions en valors negociables(accions, títols de Deute,etc)

–ALTRES INV

P`restecs i Dipòsits a l’estranger. –VARIACIÓ DE RESERVES: increments o disminucions nets De reserves fruit de les operacions amb lexterior.


Entradas relacionadas: