Els avenços del sector de l'automòbil en el Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,56 KB

 

3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics
El creixement de l’economia espanyola al primer terç del Segle XX destaca la utilització de noves fonts d'energia, amb la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassa qualitat del carbó autòcton. L'ús de l'electricitat va estar restringit a l'enllumenat públic de les grans ciutats i al transport urbà, i entre el 1914 i el 1930 se'n va generalitzar l'ús industrial.
A Catalunya l'electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat, resultat de la construcció de centrals elèctriques al Pirineu, que van proporcionar energia elèctrica abundant. D'altra banda, l’avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors van obrir pas a Espanya, el primer terç del Segle XX, a una nova revolució del transport: l'automòbil.
També es va avançar en la millora de la transmissió de la informació. A partir de la dècada del 1860 es va produir l'expansió del telègraf i, a la dècada del 1920, del telèfon i de les emissions de ràdio.

3.2. El creixement industrial
En el Segle XX el producte industrial espanyol va augmentar un 60 %. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola atès que el seu nivell d'industrialització era, tres vegades i mitja el de la resta d'Espanya. L'estructura industrial catalana va tenir una transformació important. Això no obstant, es va mantenir la preponderància de les indústries de béns de consum sobre les de béns d'equipament.

Els sectors tradicionals i les noves indústries
Les indústries tradicionals, van continuar l'expansió. També ho va fer la indústria química. La indústria siderúrgica biscaïns va créixer considerablement i, l'any 1902, es van crear els Altos Homos de Vizcaya, el complex siderúrgic espanyol important.
Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d'acer van estimular la diversificació industrial basca. La influència de l'eix comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixar sentir també a Cantàbria. Entre les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica, en què es va construir un bon nombre de centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa important per transportar l'electricitat. També va experimentar un creixement notable la indústria metal·lúrgica espanyola, que va tenir en l'automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansió. El creixement del parc automobilístic va estimular també la creació d'empreses de refinatge i de distribució de petroli, com la Campsa. El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria del ciment.

La diversificació de la indústria catalana


A Catalunya la industria tèxtil va mantenir el predomini,. A més, el seu dinamisme va ser inferior al que trobem en uns altres sectors en emergència. Les indústries bàsiques com la mineria, l'energia, la química, la del ciment i la siderúrgia van augmentar. La confecció, la del cuir, la del calçat, la del paper i les arts gràfiques també va crèixer. Però la química, la metal·lúrgia de transformació i les indústries de construccions mecàniques van tenir unes taxes de creixement més grans que la mitjana. L'increment del sector elèctric va ser un dels grans canvis d'aquest període, se'n va generalitzar l'ús industrial. Van contribuir a la consolidació d'aquests sectors la demanda creixent de noves infraestructures de les ciutats industrials i, sobretot, la inversió estrangera, amb la instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. Pel que fa a la destinació de la producció, l'increment de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda i el comerç amb la resta d'Espanya es va intensificar.Quant a la localització industrial, es va consolidar la concentració de l'activitat al nucli de Barcelona i també la seva àrea metropolitana. Mentre que l'increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera disminuïa i la banca catalana entrava en una crisi profunda.

La difusió territorial de la indústria
Madrid es va convertir en la tercera regió industrial, a Galícia va destacar la indústria conservera i, a la cornisa cantàbrica, les indústries siderúrgiques i els seus derivats metal•lúrgics. També va aconseguir importància la indústria del moble i la de les joguines, especialment a València, i, durant la dècada del 1920, a Alacant.
La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles.

3.3. La millora de les comunicacions
Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van tenir una notable transformació que va beneficiar el creixement industrial.
Tots aquests processos necessitaven la creació de grans infraestructures, que van ser finançadés en bona part per l'Estat. Entre el 1900 i el 1930 gairebé es van duplicar els quilòmetres de carretera a Espanya, amb un augment molt considerable els darrers anys del període, en què es van asfaltar els primers trams amb l'objectiu de facilitar la circulació dels automòbils.
La xarxa telegràfica, va augmentar de 29 000 km a gairebé 41000 km i va millorar sensiblement la qualitat de les transmissions.

3.4. L'intervencionisme de l'Estat
Una característica de l'economia espanyola durant el primer terç del Segle XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions: la concessió d'ajudes i l'elevació del proteccionisme. El tomb del capitalisme espanyol es va iniciar el 1891 amb la promulgació d'un aranzel duaner que comportava l'abandonament del lliure canvi i el retorn del proteccionisme.
El cas de protecció més explícit va ser el del carbó. S'establien acords entre les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per mitjà de quotes. Això va comportar, a Espanya, uns preus de venda del carbó més elevats que a d'altres països i va limitarne encara més la demanda. Les mesures protectores van afectar negativament l'economia, ja que van mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva, però també van tenir efectes positius.

Entradas relacionadas: