Les avantguardes Joan salvat papasseit i j. V. Foix

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,48 KB

 


**Josep Vicenç Foix, que signa els seus escrits com a “J.V.Foix”, es un dels grans autors del Segle XX.

Nascut El 1893 a Barcelona

. Era un burges barceloní dedicat al negoci d´una banda i a la literatura de L´altra. El 1916 entra en contacte amb les avantguardes francesa i italiana, que va fer nombroses estades a Sitges i Al Port de la Selva, i que va Col·laborar amb alguns dels pintors mes importants del moment, com Joan Miro, Salvador Dalí, Joan Ponç o Antoní Tapies. Nacionalista convençut, fou col·laborador o director, o totes dues Coses, de revistes com La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, Revista de Catalunya o Quaderns de poesia, i va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1981 i el Premio Nacional de las Letras Españolas el 1984. Va morir a Barcelona el 1987.
**
Joan Salvat Papasseit va néixer el 1894 a Barcelona.
Als dotze anys ja treballava com a aprenent d’adroguer, i Després en un taller d’escultura religiosa.

Vinculat un temps a la bohèmia negra modernista, entra a les joventuts Socialistes, escrigué articles d’agitació social

L’amistat amb el pintor Uruguaià Joaquim Torres-García l’introduí En el mon del Futurisme.
Morí al 1924 .
La seva vida va estar marcada per L’autodidactisme, la influencia de les avantguardes, evolucions ideològica Que anava del socialisme a l’anarquisme.
Foix Destaca pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva.

**
Carles Riba, nascut al 1893, fou traductor, hel·lenista,crític i humanista i autor de Poesia intel·lectual com depurada. Colabora amb els noucentistes i Professor a l’Escola de Bibliotecàries. Es va comprometre amb la República i va Empendre l’exili cap a França. Al tornar a Catalunya es convertí en un guia imprescindible pels joves escriptors i Intel·lectuals catalanistes.
Morí l’any 1959.
La poesia ribiana esta classificada dins el corrent postsimbolista –com La del francès Paül Valery, autor amb qui presenta alguns punts de contacte- i Consta dels llibres següents:

Primer Llibre d’estances (1919) i segon llibre d’estances (1930).Elegies de bierville (1942

, potser el seu llibre mes Important, en que es fonen la vivència de l’exili, la recreació de la Tradició elegíaca grecollatina i l’experiència religiosa ; Del joc y del foc (1946), on Riba introdueix la forma japonesa coneguda com a tanka en la poesia Catalana; Salvatge cor (1952), nou conjunt de sonetes, ara a l’entorn de l’experiencia Amorosa i religiosa, i finalment, esbós de tres aratoris (1957), compost per Tres poemes llargs inspirats en narracions evangèliqües. La poesia ribiana, Plena de referents cultes, es fonamenta, doncs, en la recerca personal i Espiritual.
**Josep María de Segarra es un dels autors mes prolixos de la Literatura catalana i també va ser uns dels mes populars. A la seva epoca va Adquirir un enorme prestigi, sobretot pels dos primers vessants (avui dia, en Canvi, se’l reivindica mes per la prosa).Nascut a Barcelona el 1894 en el si d’una Família de l’alta burgesia i de l’aristocràcia rural, estudia dret i comença la Carrera diplomàtica. Es dedica en exclusiva a la literatura. Al llarg dels anys Vint y trenta es convertí en l’autor Teatral de mes exit del país, en un poeta també popular, en un periodista De prestigi i en un novel·lista escandalós. En esclatar la Guerra Civil, fugi Primer a França feu un viatge a Tahití i torna a Barcelona el 1940.
En el Camp de la poesia, es un autor de quatre reculls inspirats en la forma Tradicional de la cançó – cançons de l’Abril i de Novembre (1918), cançons de taverna y de l’oblit (1922), cançons de rem i de Vela (1923) i cançons de totes les hores (1925)-, com també de tres extensos Poemes narratius: el mal caçador (1915), el compte Arnau (1928) i el poema de Nadal (1930). Després van aparèixer La rosa de cristall (1933), Ancores i Estrelles (1936) i entre l’equador i els tròpics (1945, tot i que fou escrit el 1938). El 1950 encara va publicar el poema de Montserrat.
Teatre De Sagarra, normalment en vers, es molt abundant, i Com  pren generes diversos, des del Teatre de costums. La principal aportació de l’autor en aquest camp es L’anomenat poema dramàtic, de caire Popularista i ruralista, com ara El cafè de la Marina (1933

). El seu ultim exit el constituí el drama religiós

La ferida Lluminosa. Sagarra prosista, d’una modernitat considerable. Vida privada (1932), cal destacar-ne sobretot la tercera, crònica de la decadència de L’antiga aristocràcia barcelonina a traves de tres generacions d’una família. Considerada una de les millors novel·les catalanes d’abans de la guerra i una De les mes notables del segle. Sagarra també es autor d’unes excel·lents Memòries (1954), de la ruta blava (1964), crònica del seu viatge a Haití, i de Nombrosos i brillants articles recollits en llibres com cafè, copa i puro (1929) o l’aperitiu (1937).El segarra traductor. Des de la divina comèdia De dante fins al teatre de Shakespeare, traduir grans obres de la literatura Universal amb una facilitat estilística.
**Josep Pla es el gran periodista de la literatura catalana. Com per la magnitud de la seva obra –unes 25000 pagines aproximadament-.
Narrador i novel·lista molt esporàdic, La immensa majoria de la seva obra prove de la crònica periodística, l’evocació Personal, la descripció paisatgística i el retrat de personatges.
Es un cas únic en la literatura catalana I, en bona mesura , en la historia. Nascut el 1897 Palafrugell, estudia dret a Barcelona i entra en el mon del periodisme. A partir de 1920, viatja per Europa. I col·labora en diaris i revistes. Va ser elegit diputat de la Mancomunitat. Va ser redactor-corresponsal de la  veu de Catalunya. Traslladat a Roma, torna a Barcelona El 1939 i va fer un quant temps de director i redactor de la Vanguardia, fins Que torna a l’Empordà.

Publica Una cinquantena de volums a l’editorial selecta fins que el 1966 comença l’edició de la seva obra completa a l’editorial destino amb el Quadern gris. Mori a Llofriu  el 1981. Després de la seva mort, se’l reivindica com un autor fonamental.

Les Característiques de tota l’obra planiana:

entre D’altres, el gust per la descripció i per l’adjectivació precisa; la Importància concedida a tot allò que aparentment anecdòtic; la tendència a Generalitzar i a pontificar; o una visió del mon entre escèptica i sublimental Irònica, amb un cert rerefons moralista.
Altres Obres remarcables son viatge a Catalunya (1934), un senyor de Barcelona (1951) I girona, un llibres de records (1952). L’aproximació al genere novel·lístic Que significa el carrer estret (1951) i, en l’apartat de retrats de Personatges, l’extensa sèrie homenots, iniciada el 1958. Cal no oblidar, Tampoc, els nombrosos llibres de viatges o els també innombrables textos sobre L’Emporda en concret i sobre Catalunya en general.

L’obra Planiana oscil·la sempre entre el reflex constant de La realitat i la transformació d’aquesta realitat objectiva en un llenguatge Subjectiu, mig líric, mig irònic, i sempre d’una gran precisió.

Entradas relacionadas: