Autors tràgics Eurípides sòfocles i

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

 

///////// Sòfocles (grec anticΣοφοκλῆς, circa 496 – Hivern del
406 o 405 aC) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de L'antiga Atenes, Juntament amb Èsquil i Eurípides. Cronològicament, va viure entre els dos i, segons la Suda bizantina, Va ser autor d'unes 123 obres, entre les quals hi ha tragèdies de la importància i influència d'Èdip rei i Antígona. De tota La seva producció literària, només es conserven set tragèdies completes, les Quals són d'importància cabdal per al gènere. Sòfocles competí en uns 30 Concursos literaris. En va guanyar 24 i potser mai va quedar per sota del segon Lloc; en comparació, Èsquil va guanyar 14 competicions i va ser derrotat per Sòfocles algunes vegades, mentre que Eurípides en va guanyar només 4.[3] Va Tenir una llarga vida, ja que va morir quan comptava gairebé noranta anys, i la Seva existència va coincidir amb el període d'esplendor d'Atenes. Entre els Seus amics, figuraven l'historiador Heròdot i L'estadista Pèricles.

Sòfocles Influí en el desenvolupament del drama, sobretot mitjançant l'addició d'un Tercer actor i reduí, així, la importància del cor en la presentació de La trama. També va incrementar l'aparició de personatges si Es compara amb dramaturgs anteriors com Èsquil. Amb ell, la poesia tràgica grega assolí la Màxima perfecció formal.

Sòfocles és considerat avui per molts estudiosos com el major dels dramaturgs grecs, per Haver arribat a un equilibri expressiu que està absent tant en el simbolisme d'Èsquil Com en el Realisme teòric D'Eurípides. Se li atribueixen nombroses aportacions a la tècnica dramàtica, i Dues importants innovacions: la introducció d'un tercer actor en escena, la Qual cosa permet complicar notablement la trama i realçar el contrast entre els Diferents personatges, i la ruptura amb la moda de les trilogies, imposada per Èsquil, que converteix cada obra en una unitat dramàtica i psicològica Independent, i no en part d'un mite o tema central. Sòfocles també va Transformar l'esperit i la importància de la tragèdia; en endavant, encara que La religió i la moral van continuar sent els principals temes dramàtics, la Voluntat, les decisions i el destí dels individus van passar a ocupar el centre D'interès de la tragèdia grega.

Sòfocles Fou el creador del mite d'Èdip que, en el Segle XX, Utilitzà Sigmund Freud com a paràbola per a la Comprensió de la gènesi de l'ego en el pensament psicoanalític.

Característiques Generals:


  • Sòfocles introdueix grans Innovacions en el teatre atenès:

oabandona la Unitat temàtica de la trilogia,

oaugmenta el Nombre d'actors de dos a tres,

 amb la qual cosa dóna més importància al Diàleg

  • Sòfocles defensa una Democràcia basada en el respecte de la religió i els déus tradicionals, Enfront dels corrents filósòfics racionalistes que desvinculaven l'Estat De la religió. Aquest enfrontament entre les lleis humanes i les divines és clar en Antígona, on la protagonista enterra el seu germà Contra les ordres del governant.
  • En el teatre sofocli hi Ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus. L'heroi, per exemple Èdip, obté la seva grandesa intentant lluitar contra El destí imposat per la divinitat, encara que cada pas que fa per Allunyar-se'n i seguir el camí que ell mateix s'ha marcat l'acosta Inexorablement al seu destí, a través del sofriment (ironia sofòclia).

Entradas relacionadas: