Els autors del noucentisme quin gènere conreen

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,94 KB

 

LA PRIMERA ETAPA TEATRAL (1904-1914) + innovadora de l’autor. Segueix dues estètiques:

  • El teatre d’idees que segueix el teatre modernista, on trobem obres regeneracionistes com: La bagassa (1906), Arrels mortes (1906) i Aigües encantades (1908).

Autors com Maksim Gorki, Henrik Ibsen i Frederich Nietzshe van influir en la seva obra, sobretot per la creació dels seus personatges femenins amb caràcters forts.

  • tmb emmarca el teatre de les passions, que segueix una estètica realista i es caracteritza per la rellevància psicològica dels personatges. La dama alegre (1904), La dama enamorada (1908) i El gran Aleix (1911)

LA SEGONA ETAPA TEATRAL (1917-1924) Puig i Ferreter, al veure com fracassaven algunes de les seves obres, va haver de cedir i adaptar-se a les necessitats del nou públic, majoritàriament burgès. Aquesta segona etapa també va marcada amb el canvi cap al noucentisme. S’imposen:

  • L’alta comèdia (en obres com: Si n’era una minyona (1918) i El gran enlluernament (1919)

  • El teatre poètic (a La innocent (1912))

L’home genial (1923) va ser la darrera obra que va estrenar i abatut pel teatre va abandonar-lo per dedicar-se a la novel·la.


LA TERCERA ETAPA (1924-1936) Es dedica plenament a la narrativa. 1a La novel·la d’Esther (1918).

Els trets principals de la seva narrativa són:

  • El psicologisme

  • Els materials autobiogràfics

  • l’individualisme

CAMINS DE FRANÇA (1934)

  • Parteix de la recreació de les experiències de joventut viscudes a França, maquillades o manipulades en forma de novel·la d’aprenentatge: un nen davant el descobriment del sexe i la mort.

QUARTA ETAPA (Postguerra) basada en experiències personals i de caràcter més autobiogràfic. El pelegrí apassionat (1952-1977) Diari d’un escriptor. Ressonàncies (1942-1952) Memòries polítiques (1981) Textos sobre teatre (1982)

Entradas relacionadas: