Autors Clau del Modernisme Català: Figures i Obres Essencials

Víctor Català (Caterina Albert)

Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim masculí Víctor Català, és considerada la gran novel·lista del Modernisme. Va passar la major part de la seva vida a l’Escala. El seu pseudònim masculí es deu, primer, a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat després de l’escàndol que va provocar el seu monòleg La infanta. La seva obra fonamental és Solitud, publicada a la revista Joventut. Ella també és autora de drames rurals.

Santiago Rusiñol

Un dels personatges més emblemàtics del Modernisme i també dels més polifacètics:

• Dramaturg
• Poeta
• Novel·lista
• Pintor
• Agitador cultural

Provinent de l’alta burgesia catalana, va representar la bohèmia daurada. Fou organitzador de les Festes Modernistes a Sitges (Cau Ferrat). El seu teatre inclou obres de caràcter esteticista, com ara L'alegria que passa i Cigales i formigues. També presenta un teatre de denúncia, com L'heroi. Conegut també com a autor d'obres humorístiques i costumistes, entre les quals destaquen L'auca del senyor Esteve, El català de la Manxa i Niña gorda.

Joan Maragall

El gran poeta del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Fill d'un industrial del teixit, sense continuar el negoci familiar, va estudiar Dret. Va col·laborar a L'Avenç, sent autor d'un bon nombre d'articles. Fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès, llegint el discurs Elogi de la paraula. Fou proclamat Mestre en Gai Saber. La seva importància se centra en la seva obra poètica (Paraula viva) i els seus articles (Actitud crítica).

Joaquim Ruyra

Va ser un dels grans prosistes catalans del segle XX. Refinat i perfeccionista, dotat d'un gran sentit del llenguatge. En la seva obra, es reflecteix una anticipació de trets noucentistes. Va estudiar la llengua viva dels pagesos i dels mariners. Va col·laborar en publicacions com La Renaixença i La Veu de Catalunya, i va participar en el 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana. La seva prosa és més descriptiva que no pas narrativa.

Miquel Costa i Llobera

Té estudis de Dret, on va entrar en contacte amb La Renaixença. Va ser ordenat sacerdot. La seva obra poètica es divideix en períodes:

• Període romàntic: Poesies
• Període clàssic: Horacianes
• Període d'obres d'inspiració religiosa: Visions de Palestina

Joan Alcover

Va estudiar Dret. Autor d'una poesia de caire greu, on el paisatge s'identifica amb el seu estat d'ànim. És proper a La Renaixença i defensor de l'ús del català. El seu discurs Humanització de l'art sintetitza teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació de la cura en el llenguatge de caràcter molt més noucentista. És Mestre en Gai Saber (Cap al tard).

Raimon Casellas

Historiador, crític d'art i teòric del moviment modernista. Va escriure la primera novel·la catalana on es planteja el drama. També va escriure el volum de narracions Les multituds.

Prudenci Bertrana

Novel·lista, dramaturg i periodista. Conegut per La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, considerada l'última novel·la modernista. L'obra més coneguda reprèn el tema de La Bella i la Bèstia.

Josep Pous

Novel·lista, dramaturg i periodista. Conegut per La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Considerada l'última novel·la modernista.

Joan Puig

Novel·lista i dramaturg, autor d'obres teatrals que expressen l'ideari modernista, com Aigües encantades.