AUSIÀS march el poeta escindit
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,64 KB
Evolució de la llengua poètica
De la llengua occitana (XII i XIII) es pasa al català del s. XVI.
Procés de desprovençalització: passar d’occità a català.
ELS MOVIMENTS RENOVADORS DE LA LÍRICA
Els poetes italians, desde el s. XIII comencen innovacions per a la Poesia.
Al Segle XIV i XV, la poesia italiana ocupa el lloc més alt de la Poesia europea.
Es la corrent: Dolce stil novo. (posen les bases per a un nou canon Poetic)
La renovació de la lírica a cat. Va ser feta per Ausias march, al Segle XV.
Els grans poetes italians
El dolce stil novo: finals del s.XIII i principis del XIV
Caracteritzat per l’estil innovador: noves temàtiques, tractaments Originals, formes innovadores...
Representa el trencament i una superació de la poesia trobadoresca
Surt del mon feudal
Modifica el concepte de noblesa (la noblesa no s’obté per llinatge Sinó per benefici i esforç, merit propi)
Nou ideal de dona (no es una dona feudal sinó angelicata, font de Virtut i perfecció)
Abandona la llengua occitana (utilitzen el llatí o l’Itàlia)
Obra més significativa: Vita nuova (Dante Alighieri, creador del dolce Stil novo) són poesies amoroses dedicades a Beatriu.
L’obra fonamental de Dante es la Divina Comèdia (obra + important de La literatura catalana)
Francesco petraca, altre gran poeta italià.
La seva obra: Canzoniere, conté els poemes dedicats a Laura, no és Dona angelical sinó real. El tema és un amor impossible, és un sonet italià: Decasíl·labs sense cesura, to elegíac (dolor per la mort de l’estimada), us D’una llengua simple.
AUSIAS MARCH
És l’únic protagonista dels seus poemes. (els seus poemes son ell Mateix i el seu mon interior)
Va trencar la tradició trobadoresca.
La vida del cavaller Ausias March:
Neix a Gandia, 1397.
Un cop cavaller, es cridat pel rei Alfons el Magnànim per a una Intervenció militar.
L’any 1425, AM deixa d’intervenir en accions militars i es dedica a Conrear els conreus, caçar i escriure.
El poeta de la innovació:
Autor més important de la literatura catalana medieval.
Crea una lírica nova a la trobadoresca. (personal)
Amb March es trenca:
-el concepte de poesia: el d’AM esta lligat la pensament
-la matèria poètica: és ell mateix. Ell es el protagonista dels seus Poemes. Analitza i confesa la seva intimitat.
-el concepte de dona : concep la dona com a companya, en l’amor i en El desamor. De la dona li interesa el gest, el seny i l’enteniment. No tenen Importàcia els aspectes físics
-la llengua poètica: Català. Ell pensa en catlà, escriu en català.
Filosofia amorosa d’AM:
L’amor es el tema predominant en els seus poemes.
Dos principis fonamentals: la dualitat de la persona i la dignificació De l’amor humà.
- dualitat de la persona: Part física + part intel3lectual (cos i Esperit). L’amor ha de dminar l’intelecte no el cos.
La poesia amorosa de march, analitza el seu conflicte personal: una Natura el condueix a cercar, en la dona, l’amor sensual; l’altra natura, en Canvi, l’impulsa cap a l’amor intel·lectual.
-dignificació de l’amor humà: l’amor és una qüestió d’ordre moral, un Camí de perfecció personal. L’atracció eròtica ha de ser superat per tal que L’amor esdevingui una relació intel·lectual.
“lluita del be (esperit) contra el mal (la carn)” : Els que entenien L’amor com un simple desig carnal.
L’amor i la mort
La mort ocupa el segon lloc en els seus temes preferits.
Va escriure sis “Cants de mort”, en motiu de la mort de la seva segona Esposa. Expresa el sofriment per la pèrdua i el sentiment d’injustícia per Haver-la de sobreviure.
Pero la seva gran preocupació és el mes enllà, el destí de l’ànima de La dona morta.
Li preocupa que la seva dona vagi a l’innfern per culpa seva o a un Lloc que no li tocava.
La retòrica d’AM
Molts poemes tenen una estructura que, en la primera part, esposa una Anècdota o un exemple; en la segona adapta l’exemple a la seva problemàtica; a L’ultima part, normalment la tornada, fa una síntesi final.
Joan ROÍS DE CORELLA
València (1435-1497)
Primer poeta del Renaixement que escriu en llengua catalana
Primer poeta de la llengua catalana en qui podem percebre la Influencia del Renaixement (iniciat pels italians, principalment Francesco Petrarca)
Va aconseguir una cultura sòlida basada en l’estudi dels clàssics i Dels humanistes italians
AM té un estil mes sever i de sintaxi tensa. Ell es caracteritza per La melodia dels seus versos, pel color i la fastuositat de les seves imatges.
RC abandona el to filosofic i moralitzador d’AM. El seu objectiu és Aconseguir la bellesa del poema a tavés del ritme i la musica
“La balada de la garsa i l’esmeralda – poema mes difós”
LA NARRATIVA EN VERS
Romanç: traduccions a la llengua ROMànica
Quan parlem de romanç ens referim a qualsevol narració, traduïda o original, En vers i en francès.
Roman cortés, pq es cultivava a les corts medievals.
Sorgeix a frança a mitjans del Segle XII (quan es conreava la cançó de Gesta)
Novetats del romanç:
-Ficció en els textos narrats.
-Lectura individual o pública
Romanç i la cançó de gesta
El romanç neix escrit en vers (8síl·labes, rima De dos en dos=apariats)