Ausiàs Marc i la Poesia Catalana: Del Segle d'Or a la Decadència

UNITAT 5: La Poesia del Segle d'Or Català

La Poesia del Segle XV

El segle XV contempla la definitiva ruptura amb la tradició trobadoresca, tant pel que fa a la llengua com pel que fa a la concepció de l'amor i de la dona. Si ja es veu una certa renovació en autors com Jordi de Sant Jordi o Andreu Febrer, l'autèntica modernització arriba amb Ausiàs Marc.

Ausiàs Marc (c. 1397-1459)

Encara que conserva elements de la tradició trobadoresca, és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. És un poeta original i modern perquè:

• Abandona el provençal pel català.
• Vol expressar-se amb sinceritat.
• Fug del retoricisme.
• Dóna gran importància als seus estats d'ànim.

Influirà sobre els poetes contemporanis i, sobretot, en els poetes castellans del segle XVI i XVII.

Biografia d'Ausiàs Marc

Nascut a València dins d'una família aristocràtica, participa en les campanyes d'Alfons el Magnànim, que el fa falconer major. Es casa amb Isabel Martorell, amb la família de la qual manté plets fins que enviudà. Es torna a casar, però no té fills en cap dels matrimonis. Morí a València l'any 1459.

Obra i Temàtica de Marc

Conservem 128 poemes escrits entre els anys 1425 i 1459. Llevat d'alguns poemes de circumstàncies, el gruix de la seva obra la formen els Cants d'amor, Cants de mort i el Cant Espiritual.

Els Cants d'amor s'agrupen en cicles, titulats segons el senyal:

• Plena de Seny
• Llir entre cards
• Amor, amor
• Mon darrer bé
• Oh, foll'Amor

Els temes dominants de les seves poesies són l'amor i la mort. El to moralitzador i didàctic domina el conjunt de la seva poesia, així com els greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en el més enllà, els quals són temes dominants als sis Cants de mort, escrits amb motiu de la mort de la segona esposa, i al Cant espiritual.

Estil i Innovació Poètica

Fug del retoricisme de la tradició poètica anterior i renuncia a escriure en provençal. És un poeta difícil de llegir i en la seva època és més valorat com a filòsof que com a poeta. Els seus poemes solen tenir una estructura fixa: exposició del seu estat d'ànim; explicació mitjançant una situació de la vida real (o una comparació); conclusió. De vegades, l'estructura és a l'inrevés. Es considera el millor amador del món i vol ensenyar als altres enamorats a partir de la seva experiència, descrivint-la amb minuciositat i fent servir sentències i llargues reflexions moralitzadores, símils i situacions hipotètiques.

Condensa molt les frases, mitjançant elisions, i usa l'al·legoria, personificant idees abstractes com l'amor, l'esperança, el desig o la mort. De vegades, mètrica i rima l'obliguen a hipèrbatons molt bruscos, de difícil reordenació. Els versos tenen un to patètic i pessimista amb interrogacions retòriques, apòstrofes, antítesis i paradoxes i freqüents negacions.

Marc converteix la dona en un ésser de carn i ossos, autèntica i real, encarnació de grans virtuts i origen de vicis més grans. Tot depèn de l'experiència amorosa, bona o dolenta, del poeta. Un altre tema de Marc és la mort; aquesta sovint és desitjada perquè significa la fi del dolor que li produeix l'amor, però altres vegades resulta odiosa perquè implica deixar de veure l'estimada. La relació amb Déu és tortuosa. El Cant espiritual és punyent i impressionant, i el fet que utilitzi versos estramps (sense rima) fa que la lectura no resulti tan complicada, ja que la sintaxi és més fluida i coherent.

Característiques Clau de l'Obra de Marc

• Sinceritat i Intimisme: Poetització dels seus conflictes interiors. Els sentiments i estats anímics del poeta tenen un protagonisme sense precedents. Abandonament del provençal. Importància del jo poètic. Experiències personals.
• Rebuig de la Poètica Trobadoresca: Humanització de l'amor i de la dona. Estil eixut: elisions i hipèrbatons. Personificacions i al·legories. Dona real amb defectes i virtuts.
• Esperit Turmentat i Contradictori: Entre dubte-certesa, raó-passió, plaer-dolor, vida-mort, amor honest-deshonest. Antítesis i paradoxes. Constants negacions. Hipèrboles.
• Dramatisme: Els conflictes interns i la singularitat del seu amor el converteixen en un marginat social i en un incomprès pels altres. Ambient tètric. Apòstrofes. Interrogacions retòriques.
• Filosofisme, Moralització i Didactisme: Les seves paraules tenen de vegades el to sentenciós de la llengua col·loquial. Sentències. Símils. Refranys. Frases fetes.

Joan Roís de Corella (1433-1497)

Vida i Context

Nascut segurament a Gandia, primogènit d'una família aristocràtica. No es dedica ni a la milícia ni a la política, sinó a l'Església, i degué ser ordenat sacerdot. Amb tot, tingué una intensa activitat amorosa.

Obra de Corella: Vers i Prosa Poètica

El vers i la prosa solen aparèixer barrejats a les seves narracions. Conrea l'anomenada "prosa poètica", tan valorada actualment.

• Obres profanes en vers: Destaquen les dedicades a Caldesa i la "Balada de la grana i l'esmerla".
• Obres profanes en prosa (novel·les sentimentals de tema clàssic mitològic): Història de Leànder i Hero, Història de Jàson i Medea i Lo juí de Paris, i sobretot La tragèdia de Caldesa.
• Obres religioses en vers: Dedicades a la Verge Maria, cal destacar l'Oració.
• Narracions religioses: Excel·leix la Història de santa Magdalena i Història de Josep.

Temes Centrals

L'obra de Corella té connexió directa amb la seva vida. Era una forma de solucionar els conflictes personals. En ser un autor no gens militarista i desinteressat per la política, els temes centrals són l'amor i la vivència religiosa. Per això, l'obra profana correspon a l'etapa de joventut, mentre que l'obra religiosa és, fonamentalment, produïda en la vellesa. La temàtica cavalleresca és absent.

Jaume Roig i L'Espill (principis s. XV-1478)

Biografia i Context

Nascut a València a principis del s. XV, fou un metge famós, al servei de la reina Maria de Castella, i tingué una sèrie de càrrecs públics. El 1460 es refugia a Callosa d'en Sarrià fugint de la pesta, i aquí compon L'Espill o Llibre de les dones. Mor l'any 1478 a Benimàmet. Pertany al corrent satíric valencià.

L'Espill o Llibre de les Dones

L'Espill és una llarga narració en vers que explica en primera persona l'ascensió social i econòmica d'en Frosser. L'argument es divideix en quatre parts:

1. Llibre primer: Ens parla de quan era adolescent: orfe de pare, és expulsat de casa per la mare. Viatja a Barcelona i París, i aconsegueix enriquir-se després de ser bandoler i participar en la Guerra dels Cent Anys.
2. Llibre segon: Narra com torna ric a València, on es casa quatre vegades amb dones de condició diferent. Les experiències matrimonials són un desastre i confirmen la mala opinió que s'havia format de les dones durant els viatges.
3. Llibre tercer: El rei Salomó se li apareix en somnis i el convenç perquè no es torne a casar tot enumerant-li'n els nombrosos defectes.
4. Llibre quart: Torna a fer un viatge, ara penitencial, per diferents convents i es retira a València a fer vida devota, lluny de les dones.

Entre la tradició moralista, didàctica, misògina medieval, però també còmica, satírica i humorística dels gustos burgesos, L'Espill presenta moltes innovacions: realisme, escrit en primera persona i ascensió social amb mitjans poc ortodoxos. Si l'autor l'hagués redactat en prosa, estaríem parlant de la primera novel·la picaresca, cent anys abans de la publicació d'El Lazarillo de Tormes.

Joan Roís de Corella (1433-1497)

Vida i Obra (Repetició)

Nascut segurament a Gandia, primogènit d'una família aristocràtica. No es dedica ni a la milícia ni a la política, sinó a l'Església, i degué ser ordenat sacerdot. Amb tot, tingué una intensa activitat amorosa.

Obra: El vers i la prosa solen aparèixer barrejats a les seves narracions. Conrea l'anomenada "prosa poètica", tan valorada actualment. Entre les seves obres profanes en vers destaquen les dedicades a Caldesa i la "Balada de la grana i l'esmerla". Entre les obres profanes en prosa, les novel·les sentimentals de tema clàssic mitològic: Història de Leànder i Hero, Història de Jàson i Medea i Lo juí de Paris, i sobretot La tragèdia de Caldesa. Les seves obres religioses en vers estan dedicades a la Verge Maria, cal destacar l'Oració. Entre les narracions, excel·leix la Història de santa Magdalena i Història de Josep.

Temes

L'obra de Corella té connexió directa amb la seva vida. Era una forma de solucionar els conflictes personals. En ser un autor no gens militarista i desinteressat per la política, els temes centrals són l'amor i la vivència religiosa. Per això, l'obra profana correspon a l'etapa de joventut, mentre que l'obra religiosa és, fonamentalment, produïda en la vellesa. La temàtica cavalleresca és absent.

El Misteri d'Elx

És un drama sacrolíric, és a dir, de tema religiós i totalment cantat. Es remunta al s. XIV, però el text més antic conservat és del segle XVII. L'obra té com a font un evangeli apòcrif. Consta de dos actes:

• La Vespra: Es representa el 14 d'agost.
• La Festa: Representa la mort i ascensió de la Verge Maria i es representa el 15 d'agost.

Característiques i Representació

Els elements més importants del Misteri són:

• Els personatges: La Verge i les Maries són representats per xiquets que encara no han canviat la veu; els més sagrats són representats per capellans.
• La caracterització: Els personatges van vestits de manera que siguin reconeguts ràpidament pels assistents.
• La música: Al primer acte predomina la monodia i al segon els fragments corals són polifònics. Cal destacar el ternari en forma de cànon en el primer acte.
• El text: Combina arcaismes amb expressions modernes, producte de l'evolució natural del llenguatge. L'anònim autor va compondre el text ajustant-lo a melodies que el poble coneixia perquè eren cants de les celebracions litúrgiques.

UNITAT 6: La Decadència Literària

El Concepte de Decadència

La literatura del s. XV es va caracteritzar per la qualitat, quantitat i originalitat; era moderna i capdavantera, però ja s'inicia l'afecció de l'aristocràcia cortesana per la cultura castellana. La seva influència augmentà durant el s. XVI amb artistes literaris castellans vinculats a la cort de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim.

La literatura castellana representa la modernitat i augmenta la seva producció, mentre decau la literatura culta catalana. Això és el que anomenem Decadència de la literatura culta, mentre la popular no es veu afectada, ni tampoc l'ús de la llengua, que continua sent oficial fins al s. XVIII.

Causes de la Decadència Literària

La ruïna de la burgesia, patrocinadora de les lletres durant el s. XVI, determina la decadència literària i l'hegemonia política de l'aristocràcia castellanitzada, després de la Guerra de les Germanies. Les causes principals són:

• Marginació del comerç amb Amèrica.
• Campanyes militars dels Àustries.
• Falta de competència amb els burgesos italians.
• Fracàs de la revolta agermanada.

Característiques de la Literatura Culta en Català

La nostra llengua es va especialitzar en els gèneres satírics i populistes, propis dels gustos de les classes populars, burgeses i menestrals. L'escassa literatura culta feta en català es caracteritza per:

• Imitació dels grans autors castellans.
• Influència d'Ausiàs Marc.
• Presència de castellanismes i dialectalismes.
• Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.

S'anomena bilingüisme diglòssic aquest repartiment de funcions literàries entre les llengües.

El Renaixement (s. XVI)

El Renaixement és la generalització a tot Europa de l'esperit humanista dels segles XV i XVI. El moment d'expansió imperial i colonial a partir del descobriment d'Amèrica i l'esplendor de les corts aristocràtiques que exercien el mecenatge artístic van accentuar la visió optimista que va caracteritzar la literatura del Renaixement.

El segle XVI fou la superació de la situació d'inferioritat cultural de les llengües vulgars respecte del llatí, encara que aquesta llengua torna a tenir prestigi en els cercles intel·lectuals com a llengua científica i internacional. És l'època en què les llengües vulgars esdevenen llengües nacionals i comencen a fer-se gramàtiques.

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva... Aquesta línia triomfa, reforçada per la nova situació sociolingüística del bilingüisme diglòssic.

L'autor més important és Joan Timoneda (València, 1510-1583). La seva obra apareix a cançoners com Cancionero llamado Flor de enamorados (1562), 277 poemes, seus i d'altres poetes, dels quals 45 són en valencià.

El Barroc (s. XVII)

El Barroc trenca amb l'estètica renaixentista mogut per un nou concepte de realisme que tracta d'abraçar la natura humana plenament sense rebutjar res. Hi ha una certa predilecció pels monstres i una passió per aprofundir l'essència de l'home. Davant aquesta ambició totalitzadora i front a la impossibilitat de realitzar-la apareix el desengany i el pessimisme.

La literatura catalana del s. XVII no es basa sobre la tradició catalana dels segles anteriors i esdevé tributària del Barroc castellà. No arriba mai a la grandesa del Barroc castellà, però hi apareixen els grans temes d'aquesta època:

• Dualitat i fugacitat del plaer.
• Desengany de la vida.
• Obsessió per la predestinació.
• Escepticisme i pessimisme polític.

S'incorporen formes poètiques castellanes abans no practicades en català com: quintilles, sonets, sílvies... S'accepta una temàtica ja codificada a la literatura hispànica. Incorporen temes bucòlics.

Els autors més importants són: Vicenç Garcia, conegut com "el Rector de Vallfogona". La seva producció oscil·la entre dos pols: poemes amorosos de lírica depurada i els poemes escatològics. També Francesc Mulet, autor d'obres satíriques i burlesques com un Tractat del pet.

El Segle XVIII: Entronització Borbònica i Il·lustració

Després de la Guerra de Successió i l'entronització dels Borbons, la nostra llengua fou prohibida i perseguida i els nostres drets forals foren abolits. La castellanització va donar un pas importantíssim i el català perd àmbits d'ús. Només a Menorca, que després de la guerra forma part de la corona anglesa, es va mantenir l'ús normalitzat del català.

Ferran VI i Carles III van mantenir Espanya al marge dels conflictes bèl·lics i van promoure una política econòmica que permet recuperar-se a la nostra burgesia, que ara té permís per al comerç amb Amèrica. Això fa possible una important represa cultural a les grans ciutats a càrrec de les societats econòmiques d'amics del país. Encara que es fa en castellà, serveix com a base per a la Renaixença de les lletres del segle següent.

La Il·lustració: Racionalisme i Progrés

El segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significa un avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat. Recupera algunes idees del classicisme renaixentista com la confiança en la capacitat de l'ésser humà per aconseguir un món ideal i pacífic gràcies a la formació intel·lectual. D'aquesta mena de nou humanisme, en diem Il·lustració. La literatura de la Il·lustració va ser sobretot didàctica i assagística, producte de l'afany científic i investigador. En poesia dominen dues línies:

• La neoclàssica: Didàctica, erudita, i imitava les formes i temes clàssics.
• La preromàntica: Intimista, subjectiva i sentimental que desembocarà en el Romanticisme de començament del segle XIX.

Els autors més coneguts en prosa són Lluís Galiana, autor de la Rondalla de rondalles, i Rafael d'Amat i de Cortada, autor del Calaix de sastre.

La Literatura Popular durant la Decadència

Durant aquesta època de decadència literària culta, els gèneres populars van tenir una gran vitalitat, ja que el català era la llengua d'ús majoritari i quasi únic del poble. Aquesta literatura popular es caracteritza per:

• Ser d'autor anònim.
• De transmissió oral.
• Amb un llenguatge planer i col·loquial.
• De temàtica festiva, amorosa i vinculada a les vivències del poble.

Els gèneres més representatius són els romanços, les cançons de caràcter festiu i laboral o les relacionades amb la vida religiosa com les nadales i els goigs, les narracions de tradició popular i les representacions, algunes relacionades amb festes populars i d'altres amb la vida religiosa.