L'Assaig Català: Història, Autors Clau i Evolució del Gènere

L'Assaig Català: Evolució i Autors Clau

L'Assaig durant la Postguerra i els Anys 60

Durant els anys 40 i 50, la publicació d'assaig va ser escassa a causa de la censura. Cap als anys seixanta, la censura es va relaxar i aquest gènere va rebre una empenta definitiva. Sens dubte, els assagistes més importants en temps de Fuster van ser Josep Pla i Manuel Sanchis Guarner, amb El quadern gris (1966) i La llengua dels valencians (1962), respectivament. Pla combinava periodisme i literatura, mentre que Guarner destacava en l'assaig sobre filologia.

Assagistes Contemporanis de Fuster

Altres assagistes contemporanis de Fuster inclouen:

• Josep Ferrater Mora, amb Les formes de vida catalana (1944), on defineix l'essència de la catalanitat.
• Jaume Vicens Vives, amb Notícia de Catalunya (1954), una reflexió sobre el lloc dels catalans en el marc hispànic.
• Gómez Nadal, amb El País Valencià i els altres (1972), un dels primers escrits sobre el nacionalisme valencià.

Impuls de l'Assaig: Anys 70 i la Transició

Cap a la fi de la dictadura, al llarg dels anys setanta, cal destacar dos fets que van estimular el conreu de l'assaig:

1. La publicació de la revista Gorg.
2. La creació del premi d'assaig Joan Fuster (1972), amb Francesc Vallverdú com a primer guanyador amb El fet lingüístic com a fet social.

Fuster i Pla van posar les bases d'una tradició que ha influït molt en les noves generacions. A partir de la Transició, l'assaig va trobar un bon àmbit en les col·laboracions periodístiques i els articles d'opinió en premsa. I a partir del segle XXI, en la premsa digital i els blogs (com La serp blanca d'Enric Iborra).

L'Assaig Post-Fuster: Temes i Tendències

Després de Fuster, va prendre embranzida l'assaig cívic i de temes identitaris, amb autors com Joan Francesc Mira i la seva obra Crítica de la nació pura (1984); o l'assaig sociolingüístic, amb Lluís Vicent Aracil i Dir la veritat (1983).

Assaig Cívic, Sociolingüístic i Humanístic

Una altra línia és l'assaig humanístic sobre temes diversos, dins del qual hi ha les primeres temptatives d'assaig per a joves, com ara:

• Carme Miquel, amb A cau d'orella (1998).
• Isabel-Clara Simó, amb En legítima defensa (2003).

Finalment, tenim autors com Enric Iborra, amb el seu blog La serp blanca, on tracta temes culturals i literaris.

Característiques i Referents Històrics de l'Assaig

Pel que fa a les característiques, cal tenir en compte que el conreu de l'assaig no va conèixer una veritable empenta fins als anys 50 del segle XX, en plena postguerra, gràcies a la publicació d'obres de Fuster i de Guarner. Això vol dir que, amb anterioritat, només es pot fer referència a l'assaig ideològic que practicaven els intel·lectuals noucentistes a Catalunya.

Orígens i Influències del Gènere

Els seus referents són Montaigne, Erasme de Rotterdam, Lluís Vives i els il·lustrats Voltaire i Rousseau.

Autors Destacats i les Seves Obres

Quant als autors, destacarem els següents:

• Eugeni d'Ors, amb el seu Glossari, on pretenia orientar el lector cap als principis bàsics del Noucentisme.
• Josep Pla, amb obres com El quadern gris, on descriu magistralment tot un país i la seva gent.
• Manuel Sanchis Guarner, amb una producció científica al voltant de la filologia, com La llengua dels valencians (1962).