Aspectes bàsics del liberalisme de Mill

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,81 KB

3. L’Utilitarisme de J. Bentham i J.S.Mill. ( Important)


L’utilitarisme es pot definir com aquell moviment filósòfic que identifica el valor suprem, el Bé màxim amb l’utilitat, I els utilititaristes entenen l’utilitat com el màxim benestar pel màxim nombre de persones. Es un moviment que apareix a finals del
S.XVIII a Anglaterra però es desenvolupa la llarg del Segle XIX.
Els màxims representants del utilitarista són Jeremy Bentham, James Mill i el seu fill John Stuart Mill. Tots ells estaven preocupats per els desequilibris que havia provocat la revolució industrial i pensaven que la funció del deslligador era corregir aquest desequilibris i defensar als mes dèbils.

3.2 El liberalisme utilitarista de John Stuart Mill


Va néixer el 1806 i va morir el 1873 i es el màxim represetnat de l’utilitarisme més que Bentham que es el creador, i juntament amb Locke un dels pares de va estar influit per August Comte amb qui va mantenir contacte fins que es van distanciar tal com el explica Mill en l’obra «Auguste Comte i El Positivisme».Va rebre una educació molt estricte cosa que el va fer molt tímid i va tenir algunes crisis, depresions quan era jove. Al 1830 es va enamorar de Harriet Taylor amb la qui va escriure alguna obre i va esperar més de 20 per casarse perquè ella ja estava casada i amb fills. Als 15 anys va llegir totes les obres de Bentham i com a conseqüència doncs aspirava a millorar la societat de la seva època. 5 anys dèsprés de 20 anys va tenir una depresio i la va superar amb la poesia i la música. A la seva obra «sobre la llibertat» escrita per Harriet taylor es la vida com una obra de art. Això demostra que era un filòsof humanista que estava lluny de la rigidesa dels primers utilitaristes com per exemple Bentham. Mill no acceptaria sacrificar una persona o un grup de persones per aconseguir el benestar de majoria.
El pensament de Mill es divideix en dos blocs, un dedicat a la lògica i a la
pistemologiaa qüestions que tengan que ver amb el coneixment i un altre
bloc de caràcter polític, social i moral.

3.2.1 lògica i a la pistemologia


L’intenció de MILL es presentar l’utilitarisme com una ciència d ela moral per tant com va fer Kant en el seu moment, Mill investigara en que consisteix la ciència, aquesta feina la fa en una obra titulada « Un sistema de Lògica».Segons Mill defineix la lògica com una teoria de la demostració, per tant segons Mill la lògica s’ocupa de la possibilitat d’aconseguir un coneixement veritable. Pel que fa a la fpistemologia, Mill com empirista que es nega l’existència d’idees innates o principis a priori, tot el nostre coneixement comença amb l’experiència. Segons la fpistemologia clàssica existeixen dos mètodes:
1. El mètode inductiu o inducció (l’aposta per Mill es aquest mètode), formula lleis o principis generals a partir de casos particulars

2. Mètode deductiu o deducció : aplica lleis o principis generals a casos particulars, per exemple qualsevol forma la diagonal d’un triangle rectangle. Diu Mill que fins i tot els enunciats deductius tenen el seu origen amb observació de casos particulars. La ciència es sempre una generalització de l’experiència i per tant les veritat de les ciències empíriques no son absolutes sinó només hipotètiques. Fins i tot principis lògics com al principi de no contradicció es basa en les experiència. La naturalesa segueix determinades regularitats, es comporta de forma uniforma que ens fa esperar com deia Hume que el futur es comportarà com el passat. EL foc → escalfor Sol → sortirà per l’est Aigua → doble d’h que D’o SI algunas d’aquestes coses no passes ens quedarien desconcertats,diu
 Hume que basar ́se en l’avit es un a base molt feble per el conèixement. Les ciències empíries sempre tindran el problema d’aconseguir una validesa universal.

3.2.2 El pensament polític, social i moral

Diu Mill que l’àmbit de les ciències humanes i socials es molt mes complex que l’àmbit. Els fets socials estan condicionats per les circumstancies pe rel context peró també per els desitjos, per les creences, il·lusions. Per tan el principal problema per Mill es el nucli es el seu pensament, serà harmonitzar la llibertat individual amb la dinàmica de la societat. El nucli del pensament de Mill es una defensa radical de la llibertat i dels drets de la persona, a la seva obra «sobre la llibertat», Mill afirma que cada individu ha de tenir l màxima llibertat possible i l’únic limit ha aquesta llibertat es troba en la llibertat dels altres. L’obligació de l’estat ha de limitar-se ha fer tot el que calgui per garantir aquesta llibertat hi protegir les persones dels perjudicis, els mals que altres els pugui ocasionar. Defensa un estat minin en una legislació mínima. Aquí trobem un dels principis bàsic del liberalisme polític que és la no intervenció a la vida privada i el que es coneix com a principi d’Indemnitat, que vol que l’estat no pot intervenir en aquells aspectes que tingui relació amb l'intimidat de una persona. La seva passió per la llibertat i l’influencia de la seva dona, la Harley Taylor, va fer que es preocupes per la situació de la dona. Al 1869 va publicar «sobre la servitud de la dona» que va tenir molta influencia entre els sufragistes demla epoca , en aquesta obra Mill i Taylor demanen als governants mesures drastiques per corregir les desigualtats entre dones i homes.
En una altre obra titulada « Utilitarisme » publicada el 1861, Mill critica l’utilitarisme de Bentham, el creador del moviment, per considerar-lo massa individualista i hedonista. Diu Mill no tots els plaers son iguals, tenim plaers físics però també tenim plaers intel·lectuals i morals i aquest segons son referibles els primers. Diu Mill que les persones no poden limitar-se a buscar el plaer físic perquè això ens portaria a una moral de porcs. Diu Mill prefereixo ser un Sòcrates malat que un porc satisfet, l’únic que diu Mill es que la recerca del plaer s’ha d’estendre a les relacions socials, a l’amistat i a la cultura i el coneixement. Mill va ser parlamentari a Londres entre el 1865 i el 1868, en moltes ocasions va destacar per la defensa de les minories, les dones, els negres i els treballadors. Mill considera que el millor sistema polític es la democràcia perquè permet la màxima compatibilitat entre llibertat individual i el benestar de la majoria.

Entradas relacionadas: