Asdf

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

 
Fets polítics: 29 de desembre 1874 general Arsenio Martínez Campos aixecament militar a Sagurt. Proclama Alfons XII rei Espanta (fill Isabel II). Resta de caps militars s’uneixen a proclamació. L’endemà a Madrid govern provisional presidit Antonio Cànovas del Castillo. Nou cap govern, confiança Alfons XII a qui havia redactat manifest de Sandhust. 9 gener 1875 rei entra Espanya per port bcn 14 arriba a Madrid. Dinastia borbònica s’havia restaurat.
Fi de la guerra carlina: primera acció política nou rei dirigir-se nord Península conduir la guerra contra els Carlins. Alfons oferia amplia amnistia x oblidar el passat i acceptar la nova monarquia constitucional, el general carlí Ramon Cabrera va acceptar-la i va enviar comunicat a carlins on volia posar fi guerra. Conflicte Carlí no resolt fins març 1876 Carles VII pretendent carlí vençut front nord passà amb tropes a França. A cat, les guerrilles carlines comandades per Francesc Savalls i Rafael Tristany, vençudes mesos abans per tropes liberals dirigides x Arsenio van recuperar Olot i + tard recuperen Seu d’Urgell. Quan acaba guerra carlisme català transforma en autonomista, aquesta evolució produïda a causa de la defensa dels furs i privilegis tradicionals, i l’oposició al centralisme i uniformisme dels governs liberals. Carlins no tornen alçar armes, pensament segueix viu.
Bipartidisme: amb Cànoves del Castillo cap govern, restauració caracteritza x construcció de dos partits dreta i esquerra (pensament liberal). Cànovas liderà el partit conservador, format per personatges antic partit moderat, unió liberal i partit progressista + tard l’episcopat. Sagasta lidera el liberal format x persones sector demòcrata i radical i republicans moderats. Amb reunió corts constituents es comença a governar amb dos nous partits. Havia guanyat partit conservador i sota la seva hegemonia es redacta nova constitució de la monarquia espanyola. Quan es va aprovar constitució 1876 la política es basa en alternança dos partits. Bipartidisme consolida amb mort Alfons XII al 1885 sense descendència masculina i amb reina embarassada. Cànovas va dimitir i aconsellà reina regent q encarregués un nou govern a Sagarta (pacte del pardo). 17 maig 1886 neix Alfons XIII.


La política exterior: el nou règim va ser reconegut per potències estrangeres i x Papa Pius IX conservador, donava a entendre legitimació nova monarquia i nou règim polític davant sectors catòlics de l’opinió pública espanyola. Tb s’aconsegueix pacificació cuba q estava en guerra x independència dsd revolució 1868 a Espanya començà amb el grito de yara manifest junta revolucionaria de cuba redactat x carlos manuel càspedes, a yara. Acabava amb el crit viva cuba libre. Martínez campos enviat a cuba x negociar i combatre els rebels. La pau de Zanjón 12.2.1878 q donava a cubans mateixos drets q espanyols, porta breument la pau a l’illa.
Sistema polític: teoria i pràctica: encara q la restauració suposava retorn conservadorisme d’abans del sexenni revolucionari, d’altra banda consolidava el cicle de la revolució liberal amb l’aprovació de lleis que s’havien proposat inicialment durant el sexenni. Durant restauració: pacificació diversos sectors dirigents societat, estableix marc d’actuació política ample. Així s’arriba a un pacte amb l’esglèsia i per la vegada en el S XIX es va sotmetre l’exèrcit al poder civil, fet que es coneix amb el nom de civilisme. El marc teòric ideat x Cànoves va ser constitució 1876 xo encerts indubtables esmentats es van malmetre a la pràctica per falsejament dels processos electorals.
L’ideari de Cànovas: cànovas era un home políticament practic q confiava + en l’èxit de les idees que no en la seva puresa. Una mica scèptic al principi, - uns quants de fonamentals q incloia en la constitució interna no promulgada: la pràctica, monarquia, dinastia, història, llibertat, propietat, i el govern rei + corts. En veure’s obligat a dirigir el país ai dotar-lo d’un marc polític d’actuació amb una nova constitució, cànovas va fer q aquest principis en formessin part, qui no acceptava això no prenia part en el sistema de la Restauració. Posicions favorables al proteccionisme, en una línia bastant propera als interessos de burgesia cat. Es mostrà contrari als plantejaments del catalanisme polític.

Entradas relacionadas: