Aristòtil potència i acte

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,2 KB

 
Alexandria havia estat fundada per Alexandre el Gran i Ptolemeus soter se'n va fer càrrec a la seva mort. En aquesta ciutat hi havia un museu i una biblioteca. Els científics són funcionaris, cobren per dedicar-se a la investigació de tota mena: astronomia, matemàtiques, física i enginyer.
La critica a l’idealisme
El rebuig de la teoria de les idees
El pensament aristotèlic va rebutjar el dualisme antològic. Davant l’idealisme
platònic(insostenible), Aristòtil proposa una filosofia realista.
La realitat es trobar el món sensible
La realitat esta constituïda per individus particulars que formen el món que ens envolta i es
poden percebre amb els sentits.
El problema de l’ésser
Substància i accidents
Substància: allò que existeix en si mateix
Accidents: atributs o modificacions de la substancia.
Existeixen gràcies a uns altres.
‘’L’ésser es diu de moltes maneres’’.
Les categories  diferents maneres d’existir
Cadascuna de les dimensions de l’ésser.
1. Substancia
2. Qualitat
3. Quantitat
4. Lloc
5. Temps
6. Relació
7. Situació
8. Condició
9. Acció
10. Passió
Matèria i forma
Cada individu té una essència que el definien. Tenen alguna cosa en comú perquè tenen una
mateixa essència.
Matèria: allò de que es fa alguna cosa
Forma: Organització de la matèria.(defineix l’individu).
Totes les substancies estan compostes per matèria i forma  Teoria hilemorfisme
Essència: Allò que fa que alguna cosa sigui allò que és
Les 4 causes: per explicar allò que les coses són veritablement
Causa material: allò de que és fet un individu
Causa formal: estructura de l’individu
Causa eficient: allò que ha creat l’individu
Causa final: funció de l’individu
Filosofia Teleològica
La filosofia d’Aristòtil insisteix en que to allò que existeix té una causa final concreta.
Els éssers naturals també responen a causes finals perquè cadascun d’ells persegueix els
propis objectius. Telos=objectius
El problema del canvi
La realitat de les transformacions que ens envolten
El canvi és real, és necessari explicar-ho des d’un punt de vista filósòfic.
Alguna cosa que no era comença a ser? “L’ésser es diu de moltes maneres” i distingeixen
dues formes d’ésser:
L’ésser en potència i l’esser en acte
Esser en potencia: encara no ha assolit el desenvolupament ple de tot allò que pot acabar sent
Ésser en acte: ja ha assolit la plenitud de tot el que pot arribar a ser.

L’esdevenir segons Aristòtil

Dues formes de canvi:
Canvi substancial: Quan l’individu sorgeix o desapareix.
Canvi accidental: Quan nomes es transformen els accidents.
La transformació d’un ésser en potència a un ésser en acte només era realment possible si
existia algun esser en acte prèviament que impulses el procés de canvi.
La cosmologia
Un univers ordenat
(observacions a ull nu)
- El sol surt i es pon cada dia perquè gira al voltant de la Terra igual que la lluna,
planetes i estels  Model geocèntric
- El cosmos és etern i està contingut en un espai tancat i finit.
- Els estels se situen fixes en una esfera última que envolcalla tot l’univers.
- Com que el Sol i planetes no canvien i es mouen en orbites circulars perfectes són
éssers divins i immutables. A la Terra les coses canvien, per això l’univers és
heterogeni.
Món sublunar: sota la lluna, espai imperfecte i canviant, compost per els 4 elements
d’Empedocles, cada element ocupa un lloc natural. (Foc, aire, aigua i terra). Quan alguna cosa
dels cosses sublunars es mou, tendeix a tornar al seu lloc de forma espontània.
Món supralunar: Sobre la lluna, és perfecte, etern immutable i diví. Format per un 5é
element(èter-diví i immutable i immortal. Moviments circulars inalterables i perfectes.
El motor immòbil i l’harmonia còsmica
Que causa el moviment esfèric dels planetes?
Cada esfera es moguda per l’anterior i la primera es moguda per un motor que es activitat
pura, mou tot allò que existeix.
Com el motor és acte pur i forma pura, la resta de l’univers gira per voler imitar la perfecció.
Motor=Déu NO= persona amb poder diví
Déu= Força còsmica impersonal de caràcter diví, perfecte i etern que impulsa tot el que

existeix i és el principi del moviment universal.

Entradas relacionadas: