Aristòtil potència i acte

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,52 KB

 

FILOSOFIA ARISTÒTIL


1.INTUICIÓ FONAMENTAL

Aristòtil, tot i ser deixeble de Plató presentava una relació de continuitat i ruptura amb aquest.

CONTINUITAT:

1.Pertanyia a la mateixa tradició dualista en la que dividien el món intel·ligible i el món sensible

2.Afirmava, igual que Plató, que només pot haver coneixement d’allò universal

RUPTURA:

1.Connecta amb els Jonis i amb la seva tradició física i el fa veure que només existeixen éssers singulars que tenen moviment al seu interior.

2.FILOSOFIA PRIMERA

És la filosofia que estudia a l’ésser en tant que ésser. Això fa que tot giri entorn aquest.

1.  Té 3 principis:

           Principi d’identitat

           Principi de la no-contradicció

           Principi del 3r exclòs

2.Se’l pot dir de 3 maneres:

          Unívocament

          Equívocament

Anàlogament (aquesta tercera és la que millor s’adequa)

3.S’anomena categoria a cadascuna de les formes que les coses són i dins d’aquestes i ha dos elements

Substància: Allò que pot ser per si sol, uníó entre essència i els seus accidents

            (Forma més radical de dir que una cosa és)

Matèria: Allò que fa que una cosa sigui qui és

Forma: Allò que fa que una cosa sigui el que és

    Moviment: Pas de la potència a l’acte

Accidentals: Canvien els accidents, però no la substància.

Substancials: Canvia la substància però no la forma

         ·Si intentem relacionar el problema del moviment amb el problema de l’èsser veiem           

         que estan lleugerament relacionats ja que acte=forma i matèria=potència

        ·El moviment és etern, això significa que ha d’haver un primer motor que sigui immòvil

         i aquest, segons Aristòtil, és Déu.

4.Tracta de trobar quines són les causes dels diversos éssers i en troba 4

            ·Causa material

 ·Causa formal

·Causa eficient

  ·Causa final

3.VIRTUT I FELICITAT

1·Tots els éssers humans tenim una finalitat pròpia. El fi o bé suprem al qual tendim és la felicitat.
(Entesa com una vida dedicada a l’activitat racional)
.

2·Aristòtil és conscient de que no tothom pot dur a terme aquesta activitat amb el mateix grau i que també s’han de satisfer necessitats materials.

3·En la vida quotidiana ens hem de limitar a aspirar aquesta vida excel·lent. (Si no és possible per a tots i en tot moment la dedicació a l’activitat racional si que hem d’esforçar-nos a mínim ser raonables)

4·La part racional de l’ànima té 2 virtuts

         Dianoètiques: Contemplatives, pràctiques i productives ---> Fruit de l’instrucció

         Ètiques: Moral ---> Fruit de l’habituació definit per la raó

5· La virtut que condueix a la felicitat no consisteix en l’adquisició d’un bé etern, absolut i inabastable sinó en el terme mitjà que té d’adequar-se a cada situació.

Entradas relacionadas: