Aristòtil moviment i canvi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,82 KB

 

5. MATÈRIA I FORMA


Per Aristòtil no és suficient afirmar que el canvi en els éssers naturals és un fet, també és necessari provar que és possible. Que ni hi ha cap impediment que el faci lògicament impossible com deia Parmènides.


-Primer de tot s'han de conèixer els principis (arkhaí)  o elements que intervenen en el canvi:

-La forma i la privació de la forma (Són contraris)

-El substrat

**Hi ha un element de partida i un altre d'entrada aquests són oposats(Quan l'aigua es calenta, posa de l'aigua privada de la forma de calor a l'aigua dotada de la calor).

El que succeeix realment és que un contrari es retira i és substituït per un altre en el substrat. (A l'exemple de l'aigua, aquesta perd la forma de la fredor i adquireix la forma de l'escalfor).

Per tant la privació de la forma no vol dir que el substrat no hi hagi cap forma, és la substitució d'una forma per una altre de nova.

-Aristòtil anomena sovint el substrat matèria, és el substrat amorf, sense forma, completament indeterminat, que constitueixen tots els ésser naturals. Així els quatre elements que Aristòtil considera que es troben a tots els ésser naturals, estan fets d'aquesta matèria primera, aquesta matèria primera és directament invisible i només passant per tècniques de construcció es pot conèixer.



7. EL CANVI I EL MOVIMENT


Aristòtil diferencia 4 tipus de canvi:

-El canvi substancial: Canvia la substància com a tal, l'ésser deixa de ser la substància que era i passa a ser una substància diferent. (La llavor que esdevé planta, quan passem d'embrió a animal, és la generació o naixement i la corrupció o mort.

-El canvi accidental: L'ésser continua sent el mateix simplement ha canviat en algun aspecte accidental.

-El canvi quantitatiu: Augment o disminució de la matèria que constitueix el substrat.

-El canvi qualitatiu: És el canvi d'una qualitat del substrat, com el bronzejat de la pell.

**Finalment el canvi local simplement el canvi de lloc o moviment.


**Per Aristòtil tots els canvis es poden reduir al canvi local, perquè qualsevol dels altres canvis Déu sorgir a partir del canvi de lloc d'un dels elements principals.


A més d'aquesta classificació, Aristòtil divideix el canvi també en:

-El canvi natural=> apareix espontàniament en l''ésser (la germinació d'una planta o el creixement d'un animal).

-El canvi artificial=> Apareix a partir de la intervenció d'un agent extern(la poda d'un arbre per un jardiner)


8. ÉSSER EN POTÈNCIA I ÉSSER EN ACTE


Explicació alternativa del canvi amb molta transcendència.

Segons Aristòtil, el canvi és pot explicar si ens fixem amb la potencialitat i la actualitat de les coses, és a dir, per ell l'ésser té més d'un sentit: Existeix l'ésser en potència i l'ésser en acte.


La potència és la facultat, la capacitat d'arribar a ser una altre cosa. (Un nadó té la capacitat d'esdevenir adult).

L'acte és la potència ja realitzada, no la possibilitat sinó que l'acció ja realitzada, un nadó és la potència d'arribar a ser adult.


La potència i l'acte són relatives, com també ho són la matèria i la forma, allò que és potència en un altre sentit és acte (El nadó és una potència d'arribar a ser adult, però a l'hora és un ésser humà en acte.)


El canvi, doncs, es pot explicar com el pas del l'ésser en potència a l'ésser en acte.


El fi de la potència es convertir-se en acte.

Entradas relacionadas: