Aristòtil el home es sociable per naturalesa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,68 KB

 
LIBERALISME
Doctrina política que defensa que tot individu té dret a una sèrie de drets naturals que cal protegir. La funció de l’estat seria únicament la protecció d’aquests drets. Hi ha tres tipus de liberalisme:
-  Liberalisme social:
llibertat per perseguir l’ideal de fidelitat que cadascú es planteja.
- Liberalisme polític: Tasca de l’estat per garantir que tothom pugui ser felíç a ña seva manera sense interferències.
- Liberalisme econòmic: l’estat és una espècie de mà invisible que no ha d’intervenir a les accions econòmiques de les empreses. Per tant no hi haurà intervenció estatal i les relacions d’intercanvi són privades.
Els drets naturals (no innats) els tenim pel fet de néixer. Aquests són propietat, llibertat i vida. Aquests drets els tenim independentment del país on visquem o el règim polític al que estiguem sotmesos. L’única funció del polític serà deixar que tothom aconsegueixi la seva felicitat sense que interfereixi en la vida dels demés. Abans els únics drets que teníem eren els que la societat ens donava, ja que la societat estava per davant de l’individu. Déu serà qui ens porti a pensar en la igualtat perquè ell és el que ha implantat els tres drets.
= EL CONTRACTUALISME
Per demostrar el motiu pel qual la gent, tot i tenir aquests drets naturals, viu sotmesa a un poder polític, es van crear les teories contractualistes, que pretenen donar solució a aquesta pregunta. Les teories contractualistes més importants seran la de Hobbes i la de Locke. El contracte social de Locke ataca directament al de Sir Robert Filmer.
El contractualisme és convencionalista, ja que és fruit d’una convenció, d’un acord. L’estat de natura és el moment previ a la submissió del poder polític.
= Thomas Hobbes: l’estat de natura i el contracte social
- L'ESTAT DE NATURA
Thomas Hobbes creu que el que hi ha a la natura és la matèria i el moviment mecànic (T. Atomista). Hobbes té una visió força pessimista de l’ésser humà perquè considera que no sap gestionar la seva llibertat. L’ésser humà considera bo allò que li proporciona plaer i dolent allò que li proporciona dolor. Hobbes descriu l’estat de l’home abans d’arribar a l’estat social. Segons ell, l’home a l’estat de natura és mogut només si la seva seguretat o el seu poder es veuen perjudicats. Utilitzarà els demés en funció d’aquests dos factors.
Aquest estat de natura és el de guerra de tots contra tots, perquè si tots els homes són iguals, quan dos desitgin el mateix hi haurà una disputa que pot acabar amb la mort (exemple cadira i pedra). L’home pot matar a un altre home quan cregui que és necessari per a la seva vida fins i tot per coses insignificants.
Cal dir que tant l’estat de natura com el contracte social són suposicions, hipòtesis que ningú creu que realment hagin existit, però que igualment s’han pogut formular.
- ORIGEN DE L'ESTAT SOCIAL
A banda del desig, a l’estat social també hi apareix la raó. La raó regula el desig, perquè calcula la manera de conservar millor la seguretat enlloc d’arriscar-se a complir els desigs. En aquesta regulació és on es produirà el pas de l’estat de natura al pacte social.
Tots els individus estan d’acord en que la mort és el pitjor dels mals, i per aquest motiu cercaran la Pau. La raó serà l’encarregada de dictar les lleis naturals, que són vies per evitar el mal major, la mort:
- 1a Llei: Tothom està interessat en aconseguir la Pau, quelcom valuós per continuar vivint.
- 2a Llei: L’home no haurà de fer ús del seu dret sempre, i per tant cedir tots en la mateixa mesura.
- 3a Llei: s’hauran de complir els pactes establerts.
En aquest nou món establert hi podrà tenir lloc la prosperitat i sobretot la seguretat. Per tant, l’home entregarà la llibertat per obtenir seguretat. Són els individus lliures els qui accepten estar sotmesos a un poder perquè estaran segurs i per tant viuran més temps. L’individu renunciarà a l’exercici dels drets naturals que li pertoquen (llibertat, propietat i vida) per autoritzar totes les accions d’un sobirà.
Hobbes descriu la potestat que tindrà aquest sobirà, dient que haurà de fer allò necessari per a què regni la Pau. El sobirà haurà d’arbitrar en totes les disputes i podrà declarar la guerra.
= Thomas Hobbes:  (seguretat)
ESTAT DE NATURA: Hobbes creu que l’home és dolent per natura. (homo homini lupus est: l’home és llop per a l’home).
- L’ésser humà per Hobbes no té ànima, és un autòmat que mira pel seu bé.
- L’home acceptarà aquelles coses que li permetin seguir movent-se, que li convinguin i rebutjarà tot allò que el perjudiqui, que l’apropi a la mort.
- Sorgeix una lluita de tots contra tots. La resta d’individus són competidors o mitjans.
- La vida humana és, per tant, curta, solitària, desagradable.
CONTRACTE SOCIAL: La causa del problema és la llibertat absoluta de l’ésser humà. Per Hobbes, l’ésser humà no és capaç de gestionar la seva llibertat.
- Contracte: desfer-se de totes les seves llibertats. Tots firmen el contracte menys el sobirà. El signen entregant la seva llibertat al sobirà a canvi de seguretat.
- Resultat: Forma d’Estat: Estat absolutista
- Els individus es converteixen en súbdits del sobirà, és a dir, en gent obligada a obeir.
= John Locke: l’estat de natura i el contracte social
ESTAT DE NATURA:
John Locke creu que a l’estadi de naturalesa en què l’home vivia, tots els homes gaudien d’igualtat de drets i hi havia Pau. Això es Déu a que Locke creu que l’ésser humà és bo per natura, ja que naixem amb una llei natural inscrita per Déu al cor (respecte per la vida, la propietat i la llibertat). Locke no considera que l’estat de natura sigui un estat de guerra de tots contra tots (com diu Hobbes) sinó que creu que l’ésser humà és social per naturalesa i a la vegada racional i lliure, però que s’associa en societats civils per a la pròpia protecció.
CONTRACTE SOCIAL:
Els humans es van reunir per aconseguir la mútua protecció i confiar el poder a un governant que pogués regir-los. A diferència de Hobbes, Locke no afirma que el poder del governant sigui absolut i definitiu, ja que aquest poder del governant se li podia treure si es perdia la confiança en ell. El governant haurà de protegir els drets dels ciutadans, entre els quals hi ha el dret a la conservació de la vida i dels béns. Per tant, han sigut els homes els qui han instaurat l’estat social mitjançant un pacte.
L’absolutisme és diferent al que proposa Locke perquè el govern només pot fer lleis i vigilar que es compleixin pel bé públic, poder que li ha atorgat el poble. El poble pot retirar al governant si per la confiança en ell. El governant malmet la confiança  quan no respecta els drets naturals de l’home: el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat. Per aconseguir el respecte a aquests rets, Locke recomana que hi hagi dues institucions: l’assemblea que representi els contribuents, i un sistema judicial que garanteixi que cap innocent pugui ser perseguit ni castigat pel governant.
Locke diferenciarà entre dos estats: el de natura i el de guerra. L’estat de natura és una convivència pacífica, però quan algú intenta violar els meus drets, es passa a l’estat de guerra i jo podré aplicar la justícia per la meva mà. El punt negatiu d’això és que podem derivar a un estat de tots contra tots.
= Com a resum del pacte social de Locke...
- Es crearà un sistema legal en què un organisme es dedica a protegir els drets inalienables de l’estat.
- L’estat ha de fer només la seva funció que és defensar-nos perquè qualsevol cosa que no sigui això serà excedir-se en les seves funcions.
- Per evitar això, es dividirà el poder en parts més petites que s’autorregularan (Montesquieu).
- Es faran eleccions períòdiques on els ciutadans votaran i es limitarà el temps en poder.
- Sempre es reservarà a la població el dret a la rebel·lió legítima.
= John Locke: (pare del liberalisme) (gaudir de les llibertats naturals)
ESTAT DE NATURA: Locke creu que l’home és bo per natura.
- Els ésser humans compleixen la llei natural amb la qual naixem. Aquesta llei respecta la vida, la llibertat i la propietat. Tot i no estar sotmès a cap poder polític, ens sotmetem a aquesta llei perquè la considerem el millor per a nosaltres.
- Convivència social pacífica, mútua ajuda, assistència...
- La llei natural proporciona drets i deures.
- Tots els individus són jutges. Això genera un problema, ja que cadascú entén de forma diferent el fet de com impartir justícia (i això també pot generar una guerra de tots contra tots). Que tothom pugui impartir justícia genera inseguretat.
- Problema: inseguretat per l’amenaça de guerra, més que per la guerra en sí. (Tothom pot portar una pistola a la butxaca).
CONTRACTE SOCIAL: La causa del problema és que no sabem fins a quin punt podem impartir justícia sense  envair els drets dels altres.
- La inseguretat la provoca la capacitat de tothom per defensar-se, el dret d’autodefensa.
- En signar el pacte/contracte social, l’individu es desfà d’aquest dret de defensar-se. Segueix tenint llibertat en tot menys la llibertat per jutjar.
- Únicament ens pot defensar el poder polític.
- (En Hobbes perdíem totes les llibertats ja que les sotmetíem al sobirà, en Locke només en perdem una i és la d’ésser jutges).
RESULTAT: Forma d’estat: Democràcia Representativa

- Aquest poder polític té una única tasca i és defensar-nos. Ens permet la llibertat de fer allò que vulguem, sempre que sigui voluntari i sempre que allò que fem no perjudiqui als altres, perquè aleshores és quan intervé l’Estat.
- Per què Democràcia Representativa? Perquè l’Estat té unes mesures posades pels ciutadans com la separació del poder, la temporalitat etc. Per tal que les lleis es facin de manera justa i per evitar que l’Estat faci el que vulgui.
- Si això no funciona, els ciutadans tenen el dret a la rebel·lió legítima, és a dir, a recuperar el nostre dret de fer justícia. Aquells que exerceixen el poder són els nostres empleats: si no fan bé la seva feina, els podem despatxar.
- Per Locke, en signar el pacte, els individus no esdevenen súbdits sinó ciutadans

Entradas relacionadas: