Aristòtil i Descartes comparació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,26 KB

 

Desembre 2015:



Text: “L’ésser s’entén de moltes maneres… què és la substància?”. Metafísica, VII, 1, 1028.


1.- Expressa les idees principals del text i com apareixen relacionades. (Màxim 80 paraules)


Per Aristòtil, l’Ésser té infinites formes, mentre que per Plató, l’Ésser són les idees. Si ens preguntem què és l’Ésser, tenim que preguntar-nos, què és la Substància, arribant a la teoria hilemòrfica, que diu que la Substància és un compost de matèria i forma, que no es poden separar. La matèria és definida per la forma, per tant, la forma seria la idea, i la matèria el món sensible. La Substància canvia i sempre estan en moviment. Amb la metafísica, Aristòtil buscava comprendre l’Ésser, la Substància.


2.- Defineix aquests dos conceptes: (Màxim 15 paraules per cadascú)


- Qualitat: és una categoria de les infinites formes que hi ha segons Aristòtil. És com és un objecte, persona o qualsevol altre aspecte.

- Forma: entenem per forma allò que fa que un objecte sigui el què és (universal).


3.- Per què diu Aristòtil que “l’ésser s’entén de moltes maneres”?


Per Aristòtil, la metafísica és la ciència fonamental (filosofia primera) que tracta sobre l’Ésser, però què és l’Ésser?

- Tot, perquè de tot podem predicar que és i com que ho és tot també és no res.

Per Plató l’Ésser són les idees. Plató nega el canvi i el posa al món sensible perquè

no és i no existeix, és un representació de la realitat (idees).

Aristòtil diu que “l’Ésser s’entén de moltes maneres” per què diu que hi ha infinites formes (però pel llenguatge és limitant).

Totes aquestes formes, Aristòtil li diu categories:

1. Substància (la substància és el subjecte): La vaca

2. Quantitat: La vaca treu molta llet

3. Qualitat: La vaca és bona

4. Relació (comparació): la vaca és tan gran com una casa

La categoria més important / principal és la Substància que és la que aguanta i

suporta a tots els predicats o accidents (com diu Aristòtil).


4.- Compara les teories del coneixement de Plató i Aristòtil


- Per a Plató hi ha dues maneres molt diferents de conèixer, basant-se en l’existència de dos mons diferents: el món sensible i el món intel·ligible. El primer es pot copsar a través dels sentits mentre que, el món intel·ligible constitueix l’autèntica realitat perfecta i eterna, a la qual només es pot arribar per mitjà de la raó.

- El coneixement sensible no és un saber d’allò veritable, sinó d’allò aparent. Plató anomena opinió o doxa, a aquest tipus de saber. En canvi el coneixement de les Idees és el saber veritable, perquè les Idees no canvien mai. Aquest és el tipus de saber que només es pot assolir si fem ús de la raó i anem més enllà dels nostres sentits Plató l’anomenava ciència o epistemé.

- Per assolir el saber veritable cal realitzar un procés d’ascensió dialèctica que ens traslladi del coneixement sensible al coneixement de les Idees. Per exemple, la manera com un viatger ascendeix al cim d’una muntanya, pujant a poc a poc. Plató pensava que l’ascensió dialèctica és possible gracies a la reminiscència o anàmnesi, que ens permet recordar les Idees que la nostra ànima guarda al seu interior des d’abans del nostre naixement.

- Al contrari, Aristòtil no creia en un món de les Idees separat de la realitat. Pensava que la base del coneixement està en la informació que ens proporcionen els sentits sobre el món que ens envolta, que és l’únic que existeix realment.

- Aristòtil distingeix entre el coneixement particular i el coneixement universal. El coneixement particular és el que es refereix a un individu concret del món sensible.

- El coneixement universal correspon a allò general. Per exemple, a un metge, el que realment l’interessa conèixer és l’estructura general d’un cos humà, no els detalls concrets un cos concret.

- Assolir el coneixement general, en el pensament d’Aristòtil, és possible per mitjà d’un procés d’abstracció inductiva, en el qual entren en joc la imaginació, la memòria i l’enteniment: el coneixement parteix d’allò que copsem amb els sentits, i és la imaginació la que ens permet evocar representacions d’aquests individus particulars que hem percebut prèviament, mentre que la memòria ens permet emmagatzemar aquestes imatges.

- Finalment, l’enteniment ens ajuda a trobar allò que tots aquests individus particulars d’una mateixa classe tenen en comú.


Entradas relacionadas: