Arguments per dubtar del que ens diuen els sentits

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,8 KB

 

Pregunta de la metafísica: Què és l’ànima i quina naturalesa te?



Al Segle XV/17 qüestionen el dogma cristíà, al Segle XVIII, es configura la ciència d’avui en dia (es basa en allò que podem obtenir, en fets).


1)Racionalisme: Creu q lo principal del coneixament és la raó

  • Decartes.

Qüestiona i ens fa dubtar dels sentits. Els sentits són relatius i no podem apollar el coneixament en els sentits, però si en la raó, creu que és infal.Lible, determina allò que és cert i el que no ho és.

Mètode detectiu = procés intel.Lectual que ens porta a treure info nova a partir d’info q tenim sense recórrer als sentits. (De general a particular).


2)Empirisme:


Pensadors que donen prioritat als sentits. La font de coneixament que determina lo cert i el que no, són els sentits (són el límit del coneixament).

Segle XVIII: David Hume (representant).

Creien en el mètode inductiu; agrupen coses particulars per fer una general.


3)EMPIRICORACIONALISME:


Entén q el coneixament humà és el resultat de les dades que ens donen els sentits i els de la raó.

Segle XVIII:


Kant (exemple pensador).


LÒGICA: Disciplina q estudia les lleis del raonament correcte. Quins arguments són correctes en funció de la forma.

ÈTICA:

Moral;


Conjunt de normes que guien el nostre comportament. Ens diuen que és bo i dolent.

  • Reflexió filósòfica sobre la moral, sobre la validesa de la moral (pq creiem..és dolent o bo?)

  • Vinculada al dret

  • Disciplina a la nostra conducta.


Entradas relacionadas: