Apunts Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,44 KB

 
ARISTÒTIL (384 aC– 323aC) 
Biografia
Aristòtil neix a Estagira, Macedònia. Quan arriba a Grècia és un Metec (estranger), per tant, no té els drets d’un grec i no podia participar en la vida política. Ni les dones, ni els nens ni els estrangers podien participar.
Aristòtil va anar a l’acadèmia de Plató, primer com a alumne i després com a professor. Qualsevol aristòcrata treballava la Pederàstia (homosexualitat entre adults i adolescents de manera consentida i ben vist). Aquells que eren tutelats de Plató la practicaven. Aristòtil es pensava que quan Plató morís ell li donaria l’acadèmia, però li va donar al seu nebot; aleshores, Aristòtil es va enfadar i va començar a criticar la seva filosofia.
La substància primària i més important de la filosofia d’Aristòtil era l’ésser i també de la filosofia en general. L’ésser és l’objecte d’investigació en l’època ontològica o època central de la filosofia grega. Aristòtil va ser el preceptor d’Alexandre Magna (va conquerir totes les polis per crear un Imperi). Aristòtil va crear el liceu, l’acadèmia de Grècia; era un centre de cultura on la gent anava a estudiar les matèries de la època.
El coneixement d’Aristòtil es basava amb la lectura tot el que llegia i es considerava el primer lector. Els alumnes d’Aristòtil s’anomenaven peripatètics Trobem cinc parts: la lògica, la metafísica, la física, l’ètica, la política, la biologia i la poètica. Aristòtil diu que la primer filosofia és la metafísica (més enllà de la física, el que està més enllà del que coneixem).
- LÒGICA  la crea Aristòtil. Es divideix en Déu paràmetres de la lògica
(predicats lògics): la substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, possessió, acció i passió. Aquestes idees són predicats és a dir, és el que determinen com són les persones. Per Aristòtil la saviesa és el grau més gran del saber com a ciència i per això aquesta productivitat en el tema d’estudi, de les quals tenim constància. Una persona arriba al grau màxim de felicitat quan assolir el màxim coneixement és a dir, la màxima saviesa assolint els objectius.
METAFÍSICA (Filosofia primera)  significa més enllà de la física (i física
significa natura); per tant, més enllà de la natura. La metafísica és la ciència de l’ésser en quan és ésser, i per Plató l’ésser (cosa) eren les idees, és a dir, és tot i a la vegada no és ja que és la totalitat. El contrari de l’ésser és el no ésser.
En la metafísica, Aristòtil defineix l’ésser com a: “L’ésser s’entén de moltes
maneres, tantes com predicats se li poden atribuir a un subjecte”. Hi ha 4
formes d’atribuir predicats a un subjecte, que són les categories:
o Categoria de substància: la substància és el subjecte, que és el suport
de tots els predicats. Exemple: El noi (Subjecte ve de sub/iectum que és
el que està per sota la realitat).
o Categoria de quantitat: Exemple: El noi és molt lleig.
o Categoria de qualitat: Exemple: El noi és alt.
o Categoria de relació: Exemple: El noi és igual de lleig que en Joan.
Aristòtil es pregunta: Què és la substància? El subjecte. Per Aristòtil les idees han d’estar en el món sensible perquè són i seran atributs (accidents).
La substància és un compost de matèria i forma, és a dir, les matèries i les
formes no poden anar per separat i la substància és un subjecte concret i
aquests tenen una matèria i forma. Ex: substància  CADIRA (matèria: fusta, plàstic, ferro; forma: forma de cadira). Per tant, la forma defineix la matèria. Plató separava les idees dels objectes en dos móns, en canvi, Aristòtil junta els dos conceptes: els dos móns estan junts en la substància. Per tant, la realitat està aquí, no en un altre món com deia Plató. Aristòtil es va adonar que la realitat va canviant i la substància està en moviment i s’explica en la física.
El moviment és el ésser en potència a ésser en acte.
Qualsevol substància
està en potència d’un acte; aquest acte tornarà a passar a potència i després tornarà a un altre acte. Exemple: ésser en potència: OU. Un ésser està en potència de ser un pollet, que és l’acte. Però aquest pollet està en potència de ser un altre acte: pollet adult. Però el pollet adult està en potència de ser un altre acte: pollastre a l’ast. El moviment no para. Cal actualitzar-se és assolir més actes.
El nostre coneixement es basa en el saber el per què de les coses (la causa).
Aristòtil elabora la teoria de les quatre causes per saber el per què de l’ésser en potència a ésser en acte.
La Teoria de les Quatre Causes:
o Causa Material (materials del canvi. Fusta. Òrgans, pell, óssos,..)
o Causa Formal (el plànol o forma d’un objecte. Forma de taula. Forma de
gat)
o Causa Eficient o Motriu (qui va provocar el canvi. Fuster. Mare gata)
o Causa Final (la finalitat de la construcció de l’objecte. Suport d’objectes)
Segons Aristòtil, defineix a l’home com a part de matèria: el cos i la forma:
l’ànima.
Les tres últimes causes són les mateixes quan ens referim a éssers vius.
Van arribar Galileu, Coopèrnic, Newton i Kepler per destrossar la seva teoria.
COSMOLOGIA: és la descripció que fa Aristòtil de l’univers. Ell diu que l’Aristòtil l’univers era un cercle, ja que el cercle és l’element perfecte i l’univers ho era.
Després de l’univers no hi havia res.
Per Aristòtil la lluna era un planeta, l’univers estava dividir per capes i al centre de l’univers era la terra. I per les diferents capes hi havia cossos celestials.
L’última capa era la capa de les estrelles fixes que mouen els diferents plantes. Tot el que es belluga és belluga per alguna cosa; les estrelles fixes mouen les capes i les capes mouen els seus cossos celestials (els planetes per exemple).
Divideix el món sublunar (entre la lluna i la terra) i trobem els quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire. En canvi, de la lluna cap a les estrelles fixes és el món supralunar i trobem l’èter (substància divina).
Allò que belluga a les estrelles fixes i per tant és la causa del moviment en
l’univers és el MOTOR INMÒBIL (aquest motor provoca moviment però ell no es belluga), és l’acte pur (que no tens més actualitzacions, és a dir, més actes).
ÉS LA PERFECCIÓ, L’ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ. L’univers es sent atret per la
perfecció i per tant es mou, ja que tothom vol assolir la perfecció per tant és un desig de l’univers d’arribar a ser la perfecció.
Els humans també volem assolir la perfecció.
_________________________________________
Es basa en la realitat i l’ésser, que aquests dos conceptes, és la substància
primera (és el subjecte independent). Es pot explicar amb la Teoria Hilemòrfica (composició del ser) “Hile”: matèria i “Morfe”: forma; és a dir, la substància està composta per la matèria i la seva forma.
La substància és diferent als accidents (característiques determinades
d’Aristòtil). Per poder parlar sobre els accidents, parlem del DINAMISME, que està determinat per:
o La potència (possibilitat de convertir-se en alguna cosa)
o Acte (definició)
- FÍSICA  la física és l’estudi de la natura. La física són els éssers mòbils i
dependents. La natura es divideix en:
o Moviment
o Canvi  hi ha diferents tipus de canvis: el natural (propi de la
substància), l’artificial (el canvi el produeix un agent extern), el
substancial (on el radical pot produir generació o corrupció) i el
accidental (que pot ser local, qualitatiu o quantitatiu).
- PSICOLOGIA  Aristòtil diu que hi ha tres tipus d’ànima:
o Ànima vegetativa (vegetals): consisteix en la nutrició i la reproducció .
Va relacionada amb el coneixement sensible.
o Ànima sensitiva (animals): consisteix en la nutrició i la reproducció (igual
que els vegetals, ja que els animals viuen gràcies a les plantes) més la
sensació i la imaginació (la memòria). Va relacionada amb el coneixement de l’experiència.
o Ànima intel·lectiva: consisteix en la nutrició, la reproducció, la sensació,
la imaginació i l’enteniment. Va relacionada amb el coneixement
sensible, de l’experiència i el saber.
- ÈTICA I POLÍTICA  és la ciència que examina els actes humans que al
llarg de la història ha anat canviant. Objectiu final és la eudeimenia (felicitat màxima). S’aconsegueix quan l’home es realitza i quan es compleix una funció que és pròpia. Entrant en la política, Aristòtil diu que l’home es pot dir com a:
ZoomPolitikon i la nostra hàbitat natural és la societat, per tant, la felicitat
màxima serà la felicitat comuna.
- BIOLOGIA
- POÈTICA
2. ANTROPOLOGIA D’ARISTÒTIL
Segons Aristòtil el cos està dividit en dos components: el cos i l’ànima. L’home és un individu concret, per tant, és una substància i consta de forma (ànima) i matèria (cos). Quan la substància mor, els dos components també moren, per ell, l’ànima també mor i per tant és immortal. Segons ell, l ’intel·lecte està en l’ànima. L’ànima no només la tenim els humans, sinó que també la tenen tots els éssers vius (plantes, animals,...). L’ànima de les
plantes l’anomena ÀNIMA VEGETATIVA, que presenta unes funcions: nodrir-se, reproduir-se i créixer.
L’ànima dels animals s’anomena ÀNIMA SENSITIVA que presenta unes funcions: les mateixes que les anteriors i a més, amb aquesta ànima es pot percebre el món gràcies als sentits (toquen, veuen, oloren,...).
L’ànima de les persones s’anomena ÀNIMA INTEL·LECTIVA i té una funció racional i intel·lectual, que permet el raonament. Conté les mateixes funcions que l’anterior més aquesta.
La superior i la que conté les funcions de totes les altres és l’intel·lectiva.
3. POLÍTICA
Ell diu que no es pot separar l’ètica de la política. Nosaltres som socials per naturalesa, no podem viure fora de la societat. L’home ha de viure en societat i col·lectivitat per tenir sentit.
Aristòtil diu que l’ésser que viu fora de la societat, és un animal o un Déu.
La seva definició de política d’ Aristòtil: Una bona organització política configura una societat justa (quan el polític cerca el bé comú). És a dir, no pot buscar el seu bé individual, sinó que ha de buscar el seu bé comú per la seva població.
Un polític ha de ser altruista (fer les coses pels demés) i un filantrop .
Per Aristòtil hi ha tres tipus de govern que poden ser justos: una monarquia (govern d’una sola persona), aristocràcia (vol dir: els millors; és a dir, governen els millors, una selecció) i la democràcia (govern del poble). La classificació es diferencia en el nombre de persones que el governen.
Quan els sistema es corromp és a dir que el govern busca el seu propi bé. Quan el monarca busca el seu propi bé, per tant, es converteix en un tirano (passa a ser una tirania); quan la aristocràcia busca el seu propi bé es converteix en una oligarquia; i quan la democràcia es corromp es converteix en demagògia.
El demagog sol fer un discurs, afalagant, per intentar manipular a l’auditori que té i obtenir un benefici propi.
Aristòtil proposa un millor règim polític: per establir un règim cal tenir en compte el terreny, cal saber que l’esclavitud està integrada en la societat (es “normal”). Fa una barreja d’aristocràcia i democràcia (ha de governar el poble però ha d’estar guiat per una minoria selecta, és a dir, els millors.

Entradas relacionadas: