Aprenentatge conductista

-

Reforços secundaris

Són estímuls les propietats reforçants dels quals es deuen a la seva associació amb els reforços primaris.
Tipus bàsics de reforç:
-

Reforç continu

Cada resposta dóna lloc a l’aparició d’un reforç.
-

Reforç intermitent

Les respostes només es reforcen algunes vegades.
L’aprenentatge observacional succeeix quan el subjecte observa la conducta d’un model, encara que es pot aprendre una conducta sense necessitat que es dugui a terme. Aquest aprenentatge consta dels processos següents:
-

Atenció

El subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
-

Retenció

Les conductes del model s’emmagatzemen a la memòria de l’observador.
-

Execució

Si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix aquesta conducta.

-Conseqüències

Imitant el model, l’individu pot ser reforçat per l’aprovació d’altres persones.
David Ausubel, un dels representants del canvi d’orientació sobre l’aprenentatge, distingeix quatre formes d’aprendre a l’aula:

Aprendre receptiu

: l’estudiant rep els continguts de forma definitiva, només necessita comprendre’ls per a poder-los reproduir, però no realitza cap descobriment. És el més freqüent en l’àmbit escolar.

Aprenentatge per descobriment

L’estudiant no rep els continguts de forma passiva, sinó que descobreix els conceptes i les seves relacions, i els reordena per a adaptar-los al seu esquema cognitiu previ.

Aprenentatge repetitiu:

es produeix quan l’alumne memoritza continguts sense comprendre’ls o relacionar-los amb els seus coneixements previs, no troba significat als coneixements que ha d’aprendre, o pensa que les tasques que ha de realitzar són arbitraries.

Aprenentatge significatiu

És l’aprenentatge en què l’alumne, des del que sap i gràcies a la funció mediadora del professor, reorganitza el seu coneixement del món i transfereix aquest coneixement a noves situacions o realitats.

Una de les taxonomies de l’aprenentatge ha estar realitzada per Joan I. Pozo en l’obra Aprendices y maestro. La psicología cognitiva del aprendizaje en la qual estableix una classificació dels resultats de l’aprenentatge en conductuals, socials, verbals i procedimentals.
Aprenentatges conductuals:
-Successos: suposa adquirir informació de les relacions entre esdeveniments que tenen lloc a l’ambient.
-

Conductes

: implica adquirir respostes eficients per a modificar les condicions ambientals, provocant les que siguin satisfactòries i evitant les desagradables.
-

Teories implícites

: una teoria és una representació de la realitat i sol ser incompleta, fal·lible i limitada. Vivim segons la nostra teoria personal de com són les coses i no en podem prescindir, ja que abasta la nostra experiència significativa.
Aprenentatge social:
-Habilitats socials: són pautes de comportament que adquirim en la nostra interacció amb els altres.
-

Actituds

: impliquen la tendència a comportar-se d’una manera determinada en presència de certes persones o situacions.
-

Representacions socials

: són les creences, les idees i els valors socialment compartides, que inclouen les nostres suposicions i ideologies culturals, i ens ajuden a comprendre el sentit del món.
Aprenentatges verbals:
Informació verbal de fets i dades sense dotar-los necessàriament d’un significat.
Aprenentatge i comprensió de conceptes:
un concepte és un conjunt d’estímuls que comparteixen una o més característiques en comú.

Canvi conceptual:

és de gran importància en l’aprenentatge de la ciència si no ens volem conformar amb una visió intuïtiva de la realitat.
Aprenentatges procedimentals:
-Tècniques:
representen la seqüència d’accions complexes realitzada per a assolir un objectiu.

-Estratègies:

serveixen per a planificar, decidir i aplicar les tècniques necessàries en cada tasca.

-Estratègies d’aprenentatge:

són procediments que permeten planificar, regular i avaluar els processos cognitius implicats en l’adquisició, organització iutilització de la informació.