Que aporten a les empreses els factors productius

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,15 KB

TEMA-3


TECNOLOGIES EFICIENTS

Una tecnologia és eficient quan utilitza la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.

EFICIENCIA ECONÒMICA

És seleccionar la més barata de les tecnologies eficients o , si de cas, de les mes disponibles.

COSTOS INGRESSOS: EL BENEFICI EMPRESARIAL

El benefici empresarial és la diferència entre els ingressos totals (IT) que obté la venda dels seus productes i els costos totals (CT) que gasta la seva producció

Bf= IT - CT

ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ

El cost de producció és el valor monetari dels recursos utilitzats per produir un bé o un servei.

COSTOS FIXOS (CF): són aquells que no varien encara que canviï la quantitat produïda.

COSTOS VARIABLES (CV): són aquells costos proporcionals al nombre d’unitats que és produeixen.

COSTOS TOTALS (CT): són una suma dels costos fixos i els costos variables.

                     CT= CF + CV

ELS INGRESSOS

El ingressos són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis.

LES FUNCIONS DE LES EMPRESES

L'empresa és una entitat especializada que coordina la producció de béns i serveis.



TEMA-4


TIPUS D’EMPRESES

L'activitat a què es dediquen. En funció del tipus d'activitat

La propietat dels recursos productius. Depenent de qui siguin els propietaris dels recursos productius, les empreses poden ser privades o públiques

La forma jurídica. A efectes pràctics és la classificació més important, perquè la forma jurídica ha d'adequar-se al tipus d'empresa que necessiten els

seus propietaris.

LA FORMA JURÍDICA

La forma o personalitat jurídica implica que una entitat té personalitat pròpia, independentment de la personalitat dels individus que la componen.

Empreses individuals, que no tenen forma jurídica.

 Societats, que sí tenen forma jurídica.

TRIA DE LA FORMA JURÍDICA

Aportacions mínimes de constitució. No existeixen en el cas de les empreses individuals, par) solen haver-hi mínims en el cas de les societats.

Responsabilitat legal. En general és il·limitada en les empreses individuals i limitada en les societats.

Presa de decisions. No suposa un problema en les individuals. En les societats les votacions per prendre decisions es fan segons el percentatge de propietat. La forma més problemàtica per arribar a acords és la cooperativa, on cada cooperativista té un vot amb independència del capital que hagi aportat.


ELEMENTS DE L’EMPRESA

Tota empresa ha de disposar d'una sèrie d'elements bàsics per funcionar correctament. Podem identificar quatre grans grups: l'equip humà, els béns de capital, l'organització i l'entorn.

A. L'equip humà


 Són totes les persones directament vinculades amb l'empresa: propietaris, treballadors, directius, administratius, etc.

B. Els béns de capital


Recordem que els béns de capital són aquells que té una empresa per desenvolupar la seva activitat. Es divideixen en:  L'actiu no corrent, format per tots el béns o equips destinats a contribuir a l'activitat productiva de manera permanent (màquines, mobiliari d'oficina,etc.). L'actiu corrent, format per béns que es renoven cada poc temps (matèries primeres, material d'oficina) i per aquells que estan en circulació constant, com ara els diners.

C. L'organització de les empreses


La divisió en àrees funcional especialitzades és la manera habitual d'organització en 'empresa moderna. Un organigrama és la representació gràfica de l’estructura d'una empresa

D. L'entorn


Entorn global. És el grup de factor que afecten igual qualsevol tipus d'empresa i, en general, poden ser culturals, econòmics, polítics-legals o tecnològics. Entorn específic. Comprèn aquells factors que influeixen en el funcionament d'una empresa en concret. Els més importants són els relacionats amb la rivalitat al sector on competeix l'empresa: el nombre de competidors, el proveïdors i l'amenaça de productes substitutius.


EL FINANÇAMENT EMPRESARIAL

Tota empresa necessita recursos amb els quals finançar les inversions que requereixen les seves activitats. Segons la seva procedència, els recursos que esmerça l'empresa es classifiquen en interns i externs. Al seu torn, podem classificar els recursos interns i externs en funció de:

El termini de devolució dels recursos, que pot ser en el mateix any (6 curt termini) o més endavant (a llarg termini).

El cost d'utilització dels recursos, si s'escau, mesurat en forma d'interessos pel lloguer de recursos externs.

RECURSOS INTERNS

Els recursos interns, també anomenats autofinançament, són els més esta.

bles de què disposa l'empresa.

Reserves: Les reserves són els estalvis de l'empresa, beneficis no

distribuïts que romanen a l'empresa per finançar noves

inversions i afavorir així el creixement de l'empresa.

RECURSOS EXTERNS SENSE COST

Crèdit comercial: conegut normalment com a crèdit, és el finançament automàtic que aconsegueix 'empresa quan deixa a deure les compres que realitza als seus proveïdors.

Fons espontanis: són recursos de què 'empresa disposa perquè encara no els ha emprat per a la seva finalitat prevista, com per exemple les quantitats que l'empresa Déu a l'Agència Tributària i a la Seguretat Social o els salaris.


OBLIGACIONS SOCIALS

Per tenir dret a la majoria de prestacions del sector públic.

Les cotitzacions social a la Seguretat Social són aportacions períòdiques

que paguen empresa i treballador per tal que el treballador tingui dret a

determinades prestacions del sector públic.

OBLIGACIONS FISCALS

Pagar impostos no s'ha d'entendre com una obligació, sinó com una qües.

tió de justícia. Però el impostos són un tipus de tribut, com també ho són les taxes:

Els impostos són pagaments que exigeix el sector públic sense que hi hagi una contraprestació directa per a qui el paga.

En canvi, les taxes es paguen com a contrapartida a la prestació d'un servei públic, com l'entrada d'un museu, l'expedició d'un títol o l'ús de l'autobús urbà.


MERCATS, EMPRESES I FAMÍLIES

El mercat és el conjunt d’activitats de compravenda d’un determinat bé o servei realitzades per venedors i compradors.

LA DEMANDA I L’OFERTA

La demanda representa la perspectiva des del punt de vista dels consumidors. (Quantitat d'un bé o servei que estan disposats a comprar els demandants a un preu determinat.)

L'oferta des de la perspectiva de les empreses. (Quantitat d'un bé o d'un servei que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat)

LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA

preu - demanda

preu + demanda

preu + oferta

preu - oferta

EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA

El mercat de béns i serveis. Les empreses, a canvi d'un preu, proporcionen a les famílies els béns i serveis que demanen.

El mercat de recursos productius. Les famílies, generalment a canvi d'un salari i interessos, aporten el treball i capital que les empreses demanen.

El flux circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza

l'intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels mer-

cats i sota la regulació del sector públic.


Entradas relacionadas: