Aportacions del cristianisme als pobles germànics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,92 KB

 

ART PREROMÀNIC

REFERENTS HISTÒRICS

Any 476, cau Imperi ROMà D’Occident, sota pobles bàrbars. Imperi es divideix en múltiples regnes amb Diferents polítiques.

Es forma un art senzill que Serveix de base a l’estil Romànic i será l’art preromànic, els elements són Aportats pels pobles bàrbars, per l’herencia clàssica i pel cristianisme.

Principi S. V, entren a la Península pobles sense habitatge. Anys després entra un nou poble germà: els Visigots; van entrar com aliats del poble ROMà per imposar Pau i ordre. La Cultura visigoda arriba al S. VII i la evolució es talla al 711, quan S'assenten els musulmans.

Any 711 visigots son derrotats Pels musulmans, un grup de cristians es trasllada al nord de la Península i Crean un nou regne al nucli a Astúries

A partir del S. X, l'ocupació Dels musulmans de la Península Ibèrica, després de la reconquesta, neix l'art Mossàrab. Aquest art va nèixer de la convivència entre els musulmans i els Cristians, es desenvolupa en territori musulmà i en terres reconquerides.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

El mapa de l'etapa preromànica Es de tot Europa. (Països escandinaus, penínsules Itàlica i Ibèrica, Gàl·lia, Països centreeuropeus i illes Britàniques).

Les manifestacions arttiques Del preromànic es situen entre la caigura de l'Imperi ROMà d'Occident per la Invasió de pobles germans (S. V) i al S. XI quan es consoliden al territori de L'antic Imperi de nous regnes sorgits del llarg període de conquestes.

Es divideix en 3 etapes:

La visigòtica (S. V-VII).

L'asturiana o ramirense (S. VIII-X).

La mossàrab (S. X-XI).

Característiques GENERALS

L'art preromànic es pobre. Imita els monuments romans i n'aprofia els materials. L'esglèsia té una funció Molt important durant aquest període, i els pobles germànics van conservar les Característiques de l'art ROMà.

PREROMÀNIC EUROPEU

A Itàlia, l'art preromànic va Assoril esplendor màxima en l'època de Teodoric el Gran (453-526).

A Fraça está l'església de Saint Jean de Poitiers, del període merovingi, contruïda amb materials de Procedència romana, i la Caplla Palatina dAquisgrà, del període carolingi (768-814)

ART VISIGÒTIC

Arquitectura:

Són edificis petits i més Tancats amb molt porques finestres, també són molt íntims, vastant comprimits.

Com a material de contrucció S'utilitza la pedra i el mur es de carreus.

Un element diferent es l'arc De la ferradura que agafen els musulmans. Pel que fa a les cobertes, serán Voltes de canó i d'aresta i les plantes tindrán forma de creu graga i de creu Llatina.

Els suports venen de monuments Romans i seràn les columnes  els Capitells, son imitacions d'orde corinti.

Escultura:

A més d'ornamentar amb els Capitells, destàquen els sarcòfags i la decoració arquitectònica, com els Relleus.

L'orfebreria:

Va ser l'art visigot L'original en l'orfebreria, perque van ser molt aficionats amb les joies i la Part més important de l'orfebreria visigoda pertany als tresors trobats a Espanya.

Tresor de Guarrazan: Construit Per Déu corones d'or que eren peces que haurien ofert als reis a alguna Esglèsia i havien estat penjats en algun altar.

ART ASTURIÀ:

Arquitectura:

Es fonamentalment de caràcter Celesial, també es van construir edificis civils, com petits palaus i Hospitals.

Tres períodes:

Preramirense: Regnat d'Alfons II (792-842). Les formes i els elements de l'arquitectura visigotica i romana.

Ramirense: Regnat d'Ramir I (842-850). Es considera l'etapa de plenitud.

Postramirense: Regnat d'Ramir I (842-850). Es considera l'etapa de plenitud.

Les eslgèsies preromàniques Asturianes mantenen la planta basilical amb una nau o amb tres, el transsepte i Absis rectangulars. L'absis correspon a la capella principal i s'amagaba el Tresor i s'accedeix només des de l'exterior.

Elements: Volta de canó, arc De mig punt ROMà i arc peraltat.

Interior esglèsies: Columnes Substituides per pilars, no tenen capitell

Exterior esglèsies: Destaquen Finestres geminades ornamentades amb gelosies i motllures i contraforts que Suporten el pes de les voltes.

Exemples: en l'etapa Preraminense, San Julian de los Prados, de tres naus, amb una altra al creuer i Tres absis. En l'etapa raminense, Sab Miguel de Lillo. En el període Postraminense es destaca l'església de San Salvador de Valdedios, feta Construir per Alfons III després de ser destronat pels seus fills.

Escultura,pintura i Orfebreria:

L'escultura asturiana va Limitar a l'àmbit decoratiu, com capitells, motllures, columnes i medallons. Amb les pintures murals van fer les pintures i és amb el que decoraven els temples Asturians.

El gran auge de l'art asturià Es reflecteix en l'orfebreria. La creu de la Victòria va ser feta forjar per Alfons III.

ART MOSSÀRAB:

Arquitectura:

Esglésies de petites dimensions.

Gran varietat de plantes

La columna acostuma a ser de fusta. Elements de suport: Columna i pilar compost.

Art de ferradura semblant a l'estil musulmà; més tancat que El visigòtic i emmarcat amb una arrabà.

Les parets són gruixudes i de diversos materials com maons O carreus de pedra.

L'obra més coneguda és San Miguel de Escalada, a Lleó del S. X

Miniatures:

Van destacar molt les Miniatures. Es feien servir principalment per ecorar bíblies i comentaris a L'Apocalipsi de Sant Joan, escrits per el monjo Beat Liébana, del S. VIII. Les Composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures exposades en Franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressiu, de Dibuix marcat i de tons brillants i plans.

Entradas relacionadas: