Animals filosofia aprenentatge imaginació memoria futur

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,73 KB

 

1.3.1.- Facultats cognitives


Les facultats cognitives estan relacionades amb el coneixement.


La percepció la compartim amb la resta d’animals, ens posa en contacte amb la realitat, permet construir representacions de la realitat a partir dels sentits, no percebem sensacions aïllades sinó agrupades (color+so+olor…), funciona unint les sensacions i la informació que tenim emmagatzemada a la memòria i la sensació és la captació de l’estímul per part d’un òrgan receptor, els sentits.

Els exteroreceptors són cinc sentits externs, la vista (lluminosament) i superior, la oïda (mecànicament) i superior, el tacte (mecànicament) i general, el gust (químicament) inferior i l’olfacte (químicament) inferior. Els anteriors tenen relació amb el coneixement menys el general (tacte).

Els interoceptors s’encarreguem de comprovar l’estat de les nostres vísceres (gana, set, son…).

Els propioceptors s’encarreguen de l’equilibri de la posició del cos i de la coordinació de les extremitats.

Els nociceptors avisen del perill amb dolor.

No coneixem la realitat tal com és, sinó tal com ens la permeten captar els nostres sentits limitats.

La memòria la compartim amb la resta d’animals, permet retenir informació i recordar-la en el futur, permet l’aprenentatge, permet la identitat com a persones, el temps dilueix l’empremta del record, pot arribar el moment d’oblidar coses que retenies i apareix l’oblit.

Hi han alteracions o malalties de la memòria. L’amnèsia és la pèrdua momentània o irreversible de part o de tota la memòria deguda a traumatismes cranioencefàlics o traumes o “shocks” psíquics, malalties degeneratives com l’alzheimer.

La hipermnèsia és la capacitat de recordar tota la teva vida en pocs segons, apareix en situacions extremes davant la possibilitat de perdre la vida.

La paramnèsia es coneix també com a “dejà vu”, ens pensem que allò que vivim ja ho hem viscut anteriorment quan no és així.

Hi han dos tipus de memòria, segons la daurada del record, la immediata, retenim informació uns instants, p.Ex: si tanquem els ulls un moment encara veiem el mateix. A curt termini, el record és dèbil i dura pocs minuts, p.Ex: la llista de la compra i per últim la memòria a llarg termini, la informació es reté durant molt temps, p.Ex: l’idioma matern.

Segons la qualitat, hi ha la memòria mecànica, no es comprèn el que es memoritza, p.Ex: memoritzar una cançó en un idioma que no entenem.

També hi ha la memòria significativa, en la que es comprèn el que es memoritza, p.Ex: estudiar una lliçó entenent.

La imaginació és exclusivament humana, és la capacitat de reproduir imatges, lligada a la percepció i la memòria reproductora, també té la capacitat de modificar i crear-ne de noves amb llibertat creadora.

La imaginació té dues funcions, la reproductora, que reprodueix imatges de la realitat, no és pura ja que introdueix modificacions i pot ser gratificant (el passat pot ser més satisfactori que el present). Després tenim la funció creadora, crea i inventa noves imatges, recrea un món fantàstic (diferent del real) i per últim, utilitza imatges reals però les altera per combinació amb imatges semblants a les dels somnis però en vigília, p.Ex: imatges irreals (sirena), idealització de persones (príncep blau) o nous mons (ciència ficció).

La intel·ligència és la facultat cognitiva que més ens separa dels animals, no hi ha una definició única i acceptada per tothom, té per funció trobar la millor solució a un problema, és la facultat pròpia de l’adaptació al medi i té un caràcter relacional (és a capacitat de saber quina és l’habilitat que cal aplicar en cada moment i com).

Les habilitats intel·lectuals (intel·ligències múltiples) poden ser verbals, relacionades amb l’ús del llenguatge: comprensió, expressió… les numèriques, relacionades amb operacions i relacions matemàtiques, les espacials, relacionades amb la capacitat d’ubicar-se i orientar-se en l’espai i fer-ne una representació, les lògiques, relacionades amb la capacitat de raonar amb coherència i dur a terme processos deductius i inductius. També existeixen la memorística, psicomotriu, perceptual, intrapersonal, interpersonal…


Entradas relacionadas: