Anima Hume

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,52 KB

 
  • modes del coneixement

El coneixement mes segur es el que resulta evident i intuïtiva. Es tracta del coneixement del jo o de les veritats elementals de les matemàtiques. El coneixement empíric es nomes probable ates que en realitat desconeixem que son i com es comporten les substancies. Pel que fa el coneixement del jo, Locke distingeix tres models de conèixer de l’existència del jo en tenim certesa intuïtiva perquè percebem  l’assistència de la nostra consciencia de manera evident i directa. De l’existència de Déu en tenim certesa demostrativa perquè podem deduir-ne la necessitat a partir de la iode a de causalitat, tot allò que existeix ha hagut de ser causat per algú De l’existència del mon en tenim certesa empírica basada en el testimoni dels sentits

  • immaterialisme de berkeley

Gorge Berkeley (1685-1753) va aplicar els principis de l’Empirisme contrasta vivament amb la teoria de Locke. Pensava que les posicions dels filòsofs empiristes podien portar a l’escepticisme i a l’ateisme, de manera que en va proposar combatre utilitzant als mateixos punts de partida. Segons Berkeley si acceptem que tot el nostre coneixement prové de l’experiència, ens adonem que no tenim cap certesa sobre l’existència real dels objectes que percebem al nostre voltant. Seguint el criteri empirista, d0’’allo únic que podem estar segurs es de la nostra pròpia experiència. Segons Berkeley, la idea de Déu que es troba en la nostra ment no por haver estat produïda nomes per la nostra imaginació. Aquesta idea te tanta força i sens imposa de tal manera que es evident que ha de provenir d’un esser que realment existeixi. Les idees que han de tenir una causa i aquesta causa no pot ser material, hem de concloure que es Déu qui produeix totes les idees, i també qui ha creat totes les animes. Berkeley nega l0existencia de matèria, el seu immaterialisme espiritualista sostre que nomes existeixen Déu i les animes i les idees.

  • impresions i idea

David Humà excel·leix entre els altres pensadors empiristes. Humà sosté que el coneixement esta format per continguts mentals basats en l’experiència i a diferencia de Locke i Berkeley, els anomena percepcions. D’una banda hi ha:

Les impressions que captem per mitja dels sentits i que percebem de manera viva i intensa
Les idees que son copies o imatges de les impressions que hem percebut prèviament
Hume classifica  les idees en simple i complexa:
Impressió simple es per exemple el saber aquesta poma que sento
Impressió complexa esta constituïda per la suma de sabor, textura, color, etc.

Segons Hume, la ment humana ha dissociar les idees en tres maneres diferents:

Semblança
Antiguitat espaitemps
Causa i efecte

Segons Hume la idea de substancia es una idea complexa formada per una col·lecció d’idees simples que la nostra imaginació ha aconseguit reunir i connectar entre si.

  • don proceixen

Segons el principi de copia, humà afirma que totes les nostres idees provenen d0impresions prèvies.

relacions d'idea i qüestions de fet

Les relacions d’idea simplement expressen la connexió que existeix entre idees diferents, de manera que sempre son veritables. Aquesta son les que componen la lògica i les matemàtiques, que son veritats exactes i indubtables, però que no ens aporta coneixement sobre el mon.

Qüestions de fet→ son afirmacions sobre el mon i la vida, de manera que per saber si son certes hem de recórrer a l’experiència.

El contingut de les ciències naturals esta format per qüestions de fet. Això significa que per comparar-ne les solucions no tenim mes remei que recórrer a l’experiència



Entradas relacionadas: