Angle incidència radiació hivern

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,02 KB

 

L’estrella Polar (Polaris) està alineada amb l’eix de la Terra per la banda nord. Per aquest motiu només es pot veure des de l’hemisferi nord, aparentment és fixa i indica el nord, cosa que és molt útil per orientar-se a la nit.

L'equador celeste és en el mateix pla que l'equador de la Terra, i l'eclíptica té una inclinació de 23.5 respecte a l'equador celeste.

Hi ha una demostració experimental de Foucalt del fet que la Terra roda.
Va penjar un pèndol, format per una llentia de 5k suspesa per un filferro del sostre d'un soterrani de casa seva. Llavors fa fer oscil·lar el pèndol. Un cop en moviment, el pèndol continuaria oscil·lant sempre en el mateix pla, independentment de si la Terra es movia, la casa d'ell i el soterrani girarien, però no farien variar el pla d'oscil·lació del pèndol. El resultat fou que la direcció en què oscil·lava el pèndol canviava en relació amb l'habitació. Per a un observador semblava que el pla d'oscil·lació girés.

L'any llum és una unitat de longitud que s'usa per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i entre Galàxies. Un any llum equival a la distància que la llum recorre en un any (9.46 bilions de km.)
Un any llum  es defineix com la distància que recorre un fotó, en el buit i sense la influència de cap camp gravitatori o electromagnètic, en un any julià.

Una constel·
Lació  és un conjunt d'estrelles que formen un dibuix imaginari. També és cadascuna de les 88 zones en què es divideix, l'esfera celeste per un conveni internacinal. L'agrupació de les estrelles en constel·lacions es va fer de forma arbitrària.  Cadascuna d'aquestes agrupacions va ser batejada amb un nom que fa referència a l'ésser (animal, objecte...) que suggereix (sovint posant-hi molta imaginació) el dibuix esquemàtic que s'obté unint mitjançant línies les estrelles que la integren. Les estrelles més importants d'una constel·lació són anomenades mitjançant una lletra grega o un nombre que acompanya el nom llatí de la constel·lació. Les 29 constel·lacions situades al nord de les 12 que formen el zodíac són les constel·lacions boreals i les 47 situades al sud són les australs.

El zodíac és el nom que és dona a la franja de constel·lacions que encercla la volta celeste (eclíptica), on sembla que es moguin el Sol, la Lluna i els planetes. Les constel·lacions estan relacionades amb les estacions i els mesos de l'any.

Les estacions del any:


 La radiació solar depèn de la inclinació dels raigs solars i de les hores de llum. Com més hores de llum i com més proper als 90º sigui l’angle d’incidència dels raigs solars al llarg del dia, com més alt estigui el Sol–, més radiació solar arribarà. Un Sol alt escalfa més que un Sol baix perquè, quan el Sol està baix, la radiació per unitat de superfície és més petita que quan està alt. A més, quan el Sol està baix, la radiació que emet ha de travessar més gruix d’atmosfera que quan està alt, i això també fa que la radiació que arriba a la superfície terrestre disminueixi.

La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste i equival a la latitud sobre la Terra. Els seus valors estan entre 0º i ±90º (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).

Entradas relacionadas: