Anarquisme i socialisme (1874-1900)

ANARQUISME I SOCIALISME 1874-1900

ELS CORRENTS ANARQUISTES.1881, canvi de nom de la FRE (secció espanyola de la Internacional) per FTRE (Fed. De treballadors de la Regió Espanyola) adaptació a prohibició d’organitzacions internacionacionals dirigides des de l’estranger. Implantació en Andalusia (jornalers) i Catalunya (obrers). Acció directa. Desacords i repressió constant, afavoriment d’una part de l’anarquisme per l’acció directa i organització grups autònoms revolucionaris. Objectiu: atentats contra els fonaments del capitalisme: Estat, burgesia i Església. 1893-1897, etapa de violència. Atemptats contra polítics (Cánovas, Martínez Campos). Bombes del Liceu (burgesia barcelonina) o processó Corpus de BCN. Andalusia: La Mano Negra, associació clandestina, atribució d’assessinats, incendis de collites i edificis. Repressió. Atemptats o revoltes anarquistes, seguits de una gran repressió discriminada. Espiral de violència: acció/repressió/acció. Moment culimnat, els processos de Montjuïc (1897) a BCN, execució de 5 anarquistes. Divisió de l’anarquisme. Partidaris acció violènta i els de una acció de masses. Rebuig de la violència per anarquistes i intel·lectuals (A.Lorenzo, F. Urales), i amplis grups obrers a CAT. Necessitat de fundar organitzacions de caràcter sindical. Tendència anarcosindicalista. Inicis s.XX, fundació Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910).

EL SOCIALISME OBRER

1879, agrupació socialista madrileña, fundació Pablo Iglesias, nucli del PSOE. Partit, programa de reformes immediates: dret a associació, reuníó i manifestació, sufragi universal, reducció hores laborals, prohibició treball infantil i altres mesures socials. Òrgan de premsa (el socialista) i afiliació a II Internacional Socialista (1889). 1888. Creació UGT (uníó general de treballadors). Model sindicalisme de masses. No dependència de cap organització política. Caràcter reivindicatiu millores condicions laborals dels obrers i defensa negociació col·lectiva. Àrea d’influència MAD, PB i Astúries. Anarcosindicalisme a CAT i AND.

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

NOU SISTEMA POLÍTIC

Lider polític Cánovas. Vertebració nou sistema polític.
Superació problemes liberalisme: caràcter partidista i excloent dels moderats, intervenció militars en política i proliferació enfrontaments civils. 2 objectius: elaboració d’una constitució sistema polític basat en el bipartidisme. Pacificació del país: fi guerra de Cuba i conflicte carlí. Convocatòria corts constituents, primeres amb sufragi universal, i tornada posterior al sufragi censatari .

LA CONSTITUCIÓ DE 1876

Constitució de caràcter conservador. Sufragi censatari. Llei 1878, vot censatari (contribuents més grans), 5% població. 1890, partit liberal, sufragi universal masculí. Valors tradicionals monarquia, religió i propietat. Monarquia. Institució superior, permanent i al marge de les decisions polítiques. Poder moderador vida política. Sobirania compartida, amplis poders al monarca (dret de vet, nomenament de ministres, potestat convocatòria de corts, suspensió/dissolució sense comptar amb el govern). Corts bicamerals : Congrés dels diputats (electiu). Senat. Membres per dret propi o vitalici (nomenament pel rei o govern). Confessionalitat catòlica de l’Estat. Pressupost de culte i clero. Constitució declaració ample de drets, però restriccions amb lleis ordinàries posteriors (impremta, expressió, associació i reuníó).

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC

Cánovas del Castillo, propulsor del sistema de govern. Bipartidisme: alternança al poder del partit conservador i liberal, renuncia als pronunciaments per accedir al govern. Partits dinàstics. Reuníó de totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina.

Torn pacífic

Per garantir l’estabilitat institucional, i posar fi intervenció militar en la vida política. Exèrcit. Gran pilar del règim, subordinat al poder civil i reial. Missió defensa de la seguretat i independència del país. A canvi autonomia pels seus afers interns i pressupost elevat.

LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS

La guerra carlina:1873-74,Victòries i avenços carlins a Catalunya. 1875, ofensiva del exèrcit liberal i derrota a CAT, VAL, i AR. 1876, rendició total a PB i NAV. Abolició règim foral, 1878 nou concert econòmic i certa autonomia fiscal.  Fi de la Guerra dels Déu anys (1868-1878):Negociació Pau de Zanjón: amnistia, abolició esclavitud (1888), promesa de reformes polítiques i administratives (representació corts). Incompliment i nou conflicte 1879 (Guerra Chiquita) i insurrecció de 1895.