Anàlisi de la Villa Capra (La Rotonda) i el David de Donatello: Obres Mestre del Renaixement

Villa Capra (La Rotonda): Documentació General

• Nom de l'edifici: Villa Capra (o La Rotonda)
• Arquitecte: Palladio, Andrea
• Datació: Començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591.
• Localització: Vicenza (Itàlia)
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Materials utilitzats: Pedra i marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central)

Anàlisi Formal de la Villa Capra

Elements de Suport

Aquesta obra arquitectònica s'alça principalment amb murs, amb sis columnes jòniques que aguanten un frontó en cadascuna de les quatre entrades.

Elements de Coberta

L'obra arquitectònica està coberta per una cúpula central amb llanterna.

Espais Interiors

La planta és centralitzada i de tipus quadrada, amb aspecte de creu grega, formada per les quatre escalinates orientades als quatre punts cardinals. És un edifici simètric. L'espai interior té poca il·luminació, ja que l'única font de llum prové de la llanterna. L'orientació de l'edifici als quatre punts cardinals no contribueix a una major claredat interior. Quant a l'organització dels espais, la cúpula central actua com a element distribuïdor. Disposa d'un semisoterrani on es troben les dependències de servei de la casa: cuina, magatzem, etc.

Exterior de la Villa Capra

L'obra arquitectònica està construïda sobre un turó que domina el territori, oferint una sensació d'escala humana, ni molt gran ni molt petita. Els elements destacats són les quatre escales idèntiques, la simetria exterior i les estàtues que les adornen. Les sis columnes jòniques sostenen l'entaulament i un frontó, sobre el qual hi ha tres estàtues acroteris, amb funció decorativa. Aquesta característica prové de la tradició etrusca.

Estil i Influència Palladiana

La Villa Capra mostra influències directes de l'època romana. S'inspira en la tradició romana de cases de residència i explotacions agrícoles. L'estil palladià es basa en les proporcions, la simetria i la decoració austera. Tindrà una notable influència, ja que Palladio va escriure el seu tractat: Els Quatre Llibres d'Arquitectura. Aquest model va acabar triomfant a Anglaterra al segle XVI i, més tard, als Estats Units, en edificis com la Casa Blanca i les mansions dels terratinents del sud.

Interpretació de la Villa Capra

Contingut i Significació

Les plantes i entrades centralitzades, orientades als quatre punts cardinals, i la seva ubicació en un turó dominant el territori, permetien al propietari controlar les seves possessions. A cada una de les façanes de la casa, s'hi poden observar plaques que nomenen el propietari, Marius Capra Gabrielis. Representa la idea del repòs, com a segona residència, i també com a centre dels negocis del propietari.

Funció de la Villa Capra

La funció principal és la d'habitatge particular. La seva ubicació en un turó dominant el territori permetia al senyor controlar les seves possessions.

David de Donatello: Documentació General

• Títol: David
• Autor: Donatello
• Cronologia: 1444 - 1446
• Tècnica: Fosa
• Material: Bronze
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Monocroma
• Localització original: Al centre del Pati del Palazzo Medici
• Localització actual: Museo del Bargello, Florència

Anàlisi Formal del David de Donatello

Composició

Les proporcions són naturals. L'eix de simetria principal és vertical, estenent-se des del cap de David fins a la base de l'escultura. La llum incideix en el tors i la cama dreta del David, mentre que la part esquerra del cos queda en la penombra. La pell és intensament ombrejada pel barret punxegut. El David presenta una postura còmoda i relaxada, que denota repòs, però no és una figura estàtica. Es tracta d'un moment anecdòtic, ja que ens mostra la imatge de David just després d'haver matat Goliat, amb el cap d'aquest als seus peus.

Estil i Context Artístic

Donatello confereix a tota la seva obra escultòrica una qualitat dramàtica, al mateix temps que posseeix un apassionat sentit de la tragèdia. El seu ús de la línia i la silueta va quedar com a segell indeleble de l'art florentí. Donatello, durant la seva estada a Roma, es va dedicar a l'estudi de les restes de l'Antiguitat Clàssica. Mai es va veure seduït per la grandesa del passat clàssic ni va arribar al punt d'intentar la recreació de les seves formes; la influència que en va rebre va ser l'assimilació de la tradició, quelcom que va saber utilitzar. L'obra pertany al Renaixement (el seu antecedent va ser el Gòtic i el posterior, el Manierisme).

Interpretació del David de Donatello

Contingut i Significació

El tema és la victòria de David (un jove pastor) sobre el gegant Goliat (encarnació del poble filisteu, enemic de la seva pàtria), gesta que li va permetre entrar a la cort del rei Saül i casar-se amb la seva filla Mical. La font d'inspiració és la Bíblia. Simbolitza el nou tipus d'heroi individual que amb la seva virtut és capaç de vèncer un poderós enemic. Políticament, és l'emblema de la República florentina que triomfa sobre els seus enemics. El jove David va ser també un pretext per als escultors renaixentistes per tal de representar el cos d'un jove vigorós en la plenitud de la seva adolescència. L'escultura té connotacions humanistes en mostrar el jove cos del guanyador, però amb botes i un barret típic dels camperols toscans, un element una mica anacrònic en l'escultura clàssica. L'obra va ser encarregada per un membre de la família Mèdici, Cosme el Vell.

Funció de l'Escultura

La funció és il·lustrativa (ens mostra un moment bíblic) i propagandística, ja que pretén exaltar el poder de la família Mèdici i, al mateix temps, el de Florència.