Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Contemporani: De Pollock a Tàpies

U (Jackson Pollock)

Fitxa Tècnica

• Obra: U
• Autor: Jackson Pollock
• Cronologia: 1950
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
• Mides: 1,60 x 2,59 m
• Estil: Expressionisme abstracte
• Tema: Abstracte (Ballarina d'espígol)
• Localització: National Gallery (Washington)

Comentari

Jackson Pollock va començar la seva carrera entre el realisme i el surrealisme, però finalment es va inclinar més per l'expressionisme, abandonant el llenguatge figuratiu. Durant la seva vida no era prou valorat, ja que va trencar els esquemes de la pintura, perquè no pintava pròpiament, sinó que deixava caure la pintura.

Descripció Formal

No hi ha aparentment cap composició en aquesta obra. El quadre està completament ple i no hi ha espais lliures (all-over painting). L'aspecte a primer cop d'ull és d'aspecte empoissonat, o també de boira, i això s'aconsegueix deixant regalimar la pintura, fent que sembli una pintura puntillista.

En aquesta obra no hi ha tampoc colors que contrastin d'una manera lògica, i això augmenta la sensació de caos compositiu, i per tant l'espectador no sap per on començar a mirar el quadre. No hi ha punts de referència ni de perspectiva.

No obstant això, s'hi veuen unes línies difuses que creuen el quadre, on el color és més fosc, i també unes zones puntuals on passa el mateix. Tot això ho feia Pollock foradant prèviament la tela amb ganivets o tisores perquè la pintura s'hi acumulés.

Temàtica

Tot i que a vegades se l'anomena Ballarina d'espígol, no és aquest el seu tema. En realitat, Pollock el que fa és ensenyar-nos una nova forma de llenguatge plàstic. També és una mostra d'un procés creatiu que pot variar d'un dia per l'altre. Vol també mostrar-nos un ritme visual, o gairebé musical.

Models i Influències

Kandinski influeix en Pollock pel que fa a la idea del llenguatge musical expressat damunt d'una tela. D'altra banda, Pollock també s'hi havia fixat en els pintors puntillistes, especialment Claude Monet.

Pollock influeix decisivament en els anomenats Happenings i el Body Art.

L'Elogi a l'Aigua (Eduardo Chillida)

Fitxa Tècnica

• Obra: L'Elogi a l'Aigua
• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Formigó i acer
• Mides: 7,20 x 12 x 6,5 m
• Estil: Abstracte
• Tema: Al·legoria
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Comentari

La casualitat va fer que Chillida es dediqués a l'art perquè una greu lesió de genoll va frustrar la seva prometedora carrera de futbolista de la Reial Societat. Va començar amb l'arquitectura, però de seguida es va interessar més per l'escultura, però no en si mateixa, sinó pel que fa a la seva integració a l'entorn.

Descripció Formal

Es tracta d'una escultura de formigó de 54 tones que penja en el buit a través de 4 cables tensors d'acer. A sota de l'escultura hi ha un estany artificial. Les 4 urpes no arriben a tocar-se entre elles, però convergeixen en el mateix punt, i això dona una gran força expressiva. Hi ha també una important sensació d'ingravidesa que es contraposa a l'enorme pes de l'escultura. Amb tot això, Eduardo Chillida ens fa un discurs sobre la metafísica: la realitat material que flota en l'espai. La gravetat es confon amb l'aire.

Les 4 urpes semblen que vulguin agafar aquest aire. A sota, en canvi, l'aigua de l'estany està sotmesa a la gravetat.

Aquesta escultura, com totes les de Chillida, no s'entén sense l'entorn que l'envolta.

Temàtica

Aquesta obra intenta, metafísicament, capturar el buit, l'aire. També, des del punt de vista metafísic, ens presenta la immaterialitat de la matèria.

Models i Influències

Chillida rep la influència de la tradició industrial, molt basca per cert, de la forja d'acer.

Ell veia que el ferro no només era un element estructural, sinó també una eina al servei de l'art.

En la casa Museu Chillida es pot veure aquesta relació de les seves obres amb el seu entorn. Ell és l'artista que millor expressa el desig de capturar allò que és impossible d'agafar.

Sopa Campbell's (Andy Warhol)

Fitxa Tècnica

• Obra: Sopa Campbell's
• Autor: Andy Warhol
• Cronologia: 1965
• Tècnica: Acrílic i serigrafia sobre tela
• Mides: 92 x 61 cm
• Estil: Pop Art
• Tema: Natura morta contemporània
• Localització: Producció seriada present en moltes col·leccions i museus diversos

Comentari

L'autor era d'origen txec i el seu nom original era Andrew Warhola. Se'l considera l'artista més influent del moviment Pop Art. Va néixer a Pittsburgh, on va estudiar dibuix i disseny gràfic, i quan va acabar els estudis va decidir anar a Nova York a trobar feina. En aquest moment va decidir canviar el món. Als anys 50 i 60 va treballar com a il·lustrador a la revista Vogue. Aquesta feina va servir-li d'inspiració per a la seva producció artística.

Descripció Formal

En un primer pla i centrada, tenim una llauna de sopa situada damunt d'un fons neutre bastant clar. Aquesta llauna, tot i estar centrada, té una lleugera perspectiva aèria que ens permet veure lleugerament la part superior del pot.

Els colors estan modificats a consciència perquè busquen un llenguatge publicitari i, per tant, no són colors neutres. En aquest cas, hi predomina el verd i el color propi del tomàquet. És un llenguatge directe. La resta de l'obra és fidel a l'original. Els colors es van modificant, però adaptant-se sempre al disseny de l'objecte, de la mateixa manera que la pròpia Sopa Campbell's té diverses variants. En tot cas, els colors són sempre llampants i plans.

Temàtica

Es tracta d'una llauna de sopa de la marca Campbell's que es podia comprar als supermercats nord-americans des dels anys 80. Es tracta, doncs, d'un objecte de consum totalment aliè a les pretensions estètiques. D'aquesta manera, la seva oposició artística s'acosta a les classes populars, ja que iguala el concepte d'objecte quotidià amb el d'obra d'art. Tot i això, ho feien possible les arts gràfiques, és a dir, tot allò que feia l'artesà o l'artista, ara ho fa la indústria, però en sèrie. Warhol ens porta d'aquesta manera a com ha arribat a industrialitzar-se el món i com aquest món s'està tornant consumista. Warhol també ens diu que l'art no és res més que una mercaderia.

Models i Influències

Richard Estes està en sintonia amb l'obra de Warhol pel que fa a l'anomenat "hiperrealisme", fent que les seves pintures semblin fotografies. A diferència d'això, la Sopa Campbell's té un llenguatge més publicitari.

Jasper Johns ja havia "inaugurat" l'art conceptual que ens feia reflexionar sobre els objectes quotidians.

També estaven en sintonia amb altres artistes del Pop Art, però en lloc de fer objectes aïllats, feien escenes de la vida quotidiana consumista i de benestar del moment: els nord-americans Tom Wesselmann, Roy Lichtenstein i el britànic Richard Hamilton.

Museu Guggenheim de Bilbao (Frank Gehry)

Fitxa Tècnica

• Obra: Museu Guggenheim de Bilbao
• Autor: Frank Gehry
• Cronologia: 1991-1997
• Tipologia: Museu
• Materials: Pedra calcària, vidre i titani
• Estil: Desconstructivista
• Localització: Bilbao

Comentari

L'autor, tot i que es va formar en el funcionalisme, arriba un moment que el rebutgen si aquest és radical. L'arquitectura a partir dels anys 80 agafa les formes pròpies de l'escultura, fent que l'edifici sigui més protagonista del que hi conté.

Descripció Formal

Exterior

L'edifici presenta dos volums connectats coberts amb làmines de titani. Aquesta pell de l'edifici canvia de tonalitat segons l'hora del dia.

L'edifici se'ns presenta en formes corbes, fins i tot retorçades, que ens recordarien un edifici organicista, però exagerades.

L'edifici, al mateix temps, fa que l'exterior i l'interior s'integrin visualment gràcies a les grans vidrieres de l'entrada del costat del riu.

Interior

S'accedeix a l'interior per una entrada principal que mira cap al costat de la ciutat i que s'hi accedeix per un suau pendent. També s'accedeix per una entrada secundària venint pel costat del riu, però que resulta ser més espectacular que la principal per les seves grans vidrieres; aquestes fan que l'interior de l'edifici transmeti una gran sensació d'espai i, sobretot, d'espai obert.

El volum que tenen les dues entrades té una alçada en forma de vestíbul de 50 m d'alçada. En aquest bloc hi ha una planta baixa i dues més on s'accedeix a través de rampes i ascensors. Tot l'interior de l'edifici està connectat, per tant, no cal passar per portes tancades per anar d'un espai a l'altre.

El segon bloc és un edifici més homogeni, sense planta i sense vistes a l'exterior, i mesura 130 x 30 m.

En el seu interior hi ha una sèrie d'espais independents de la part museística, on hi ha despatxos, magatzems, manteniment, un restaurant i una llibreria d'art.

Entorn i Integració Urbanística

L'edifici es troba entre el riu i el casc urbà, fent de transició entre aquests dos elements. El museu es troba en els antics terrenys que havien estat unes drassanes.

Gehry també va buscar l'efecte visual de reflex de l'edifici en el riu.

Funció, Contingut i Significat

Aquest museu, a part de contenir art contemporani i formar part de la Fundació Guggenheim, ha estat també una aposta clara per fer sortir una ciutat de la seva fortíssima crisi industrial. Ha servit perquè una ciutat industrial s'hagi convertit en una ciutat cultural que s'oferta com a tal en les agències de viatges (al costat del Guggenheim, s'hi troba des dels anys 20 el Museu de Belles Arts).

Models i Influències

Gehry rep la influència de dos corrents: el funcionalisme i l'organicisme, però ell fa l'aportació de fragmentar aquestes formes, creant l'anomenat desconstructivisme.

Hi ha qui creu que Gehry rep la influència dels moviments prehistòrics per les seves formes irregulars. Gehry és un dels artistes més influents de l'anomenat desequilibri de la geometria.

Creu i R (Antoni Tàpies)

Fitxa Tècnica

• Obra: Creu i R
• Autor: Antoni Tàpies
• Cronologia: 1975
• Tècnica: Tècnica mixta sobre tela
• Mides: 162 x 162 cm
• Estil: Informalista
• Tema: Abstracte
• Localització: MACBA (Barcelona)

Comentari

Tàpies està considerat l'artista català més important de la segona meitat del segle XX. A finals dels anys 40 va formar part d'un grup d'artistes de Barcelona anomenat Dau al Set que comença a treballar amb materials de rebuig (paper, cordills...). A partir dels anys 80 el seu art és informalista, a mig camí de la pintura i l'escultura, però també és un art conceptual perquè reflexiona sobre els materials.

Descripció Formal

Sobre un fons matèric s'hi troba una barreja de pintura i terra. Al centre hi ha una creu blanca. Hi ha una gran H feta amb pinzellades gruixudes, ràpides i pastoses, i al damunt hi ha una T inclinada. Al costat de la creu blanca hi ha la paraula 'GOT' i una R. Està fet amb la tècnica del grattage que serveix per aconseguir l'efecte de relleu. Hi trobem sobretot una barreja de terra i grava i també una combinació de pinzellades gruixudes i primes.

Els colors dominants són ocre, blanc i negre i una mica de vermell, molt habituals en Tàpies.

Temàtica

En aquesta obra hi veiem una sèrie de símbols que es reflecteixen en diverses obres seves: A (en aquest cas no hi surt) significa Antoni. La T, que és una altra lletra habitual, vol dir Tàpies, però també Teresa, la seva dona. La creu significa per Tàpies el desig de l'artista de buscar l'ordre dins del desordre en una composició. La lletra R, segons alguns autors, voldria dir Ramon Llull, perquè per Tàpies pintar és reflexionar.

Models i Influències

En la seva joventut, Tàpies era un pintor figuratiu molt influït per Dalí. Després, quan estava a Dau al Set, es va tornar surrealista, però de seguida, per la influència d'artistes com Jean Fautrier i Jean Dubuffet, així iniciant-se en l'informalisme.