Anàlisi de 'Nit Estrellada' i 'El Jurament dels Horacis'

Escrito el 1 de Enero de 2025 en catalán con un tamaño de 5,75 KB

Nit Estrellada: Anàlisi de l'Obra de Van Gogh

Espai cronològic: Segona meitat del segle XIX.
Espai històric i cultural: Després de la revolució de 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la Tercera República. Reformes urbanístiques de Haussmann. Els artistes es reuneixen als cafès per discutir. Art oficial als salons.
L'artista: Pintor postimpressionista neerlandès molt prolífic que va pintar més de 900 quadres. La seva vocació s'inicia als 27 anys a causa d'una crisi religiosa. El 1886 viatja a París, on es queda a viure. Després d'una vida fracassada, se suïcida amb 37 anys el 1890.

Tipologia: Paisatge nocturn a l'alba.
Tècnica: Oli sobre tela.
Pinzellada: Llarga i gruixuda, vigorosa i ràpida, característica en ell.
Composició: A la part inferior, la llunyania d'un poble i, a la part superior, la nocturnitat amb diversos focus circulars de llum (estels, sol...).
Color: Vol pintar la nit (blau, morat, groc i verd).
El dibuix: A la part inferior, línies rectes i figures geomètriques simples i, a la superior, tirabuixons circulars i ondulats.
Espai: Com l'estampa japonesa, horitzó baix i ondulat, inestable.
Ritme: Firmament molt dinàmic i ondulat, la resta estàtica.

Tema: Nit estrellada en un paisatge nocturn, Van Gogh pinta el que veu al manicomi.
Funció: Estètica, decorativa. També expressa els sentiments interiors de l'autor, tocat emocionalment, ja que posteriorment s'acabarà suïcidant.
Significat: Ja mort Van Gogh, el quadre es converteix en una gran figura pictòrica. Recentment s'han descobert quadres de Van Gogh.
Iconografia: EXPLICAR.

Models: Friedrich, Millet, Impressionisme (Monet), Estampes japoneses.
Influències: Expressionisme (Munch, Kirchner o Kokoschka) i Fauvistes (Matisse, Derain, Vlaminck i Van Dongen).

Espai cronològic: Art contemporani, segona meitat del segle XVIII.
Espai històric i cultural: Estil d'imitació als models clàssics. Art intel·lectual i racional que rebutja el Rococó. És coetani a la Revolució Industrial, la Revolució Francesa i la Il·lustració. Apareixen l'estètica, la crítica a l'art i la Història de l'Art.
L'artista: J.L. David, immers en la transformació de l'època. Estudia a l'Acadèmia Francesa de Roma i durant molt de temps es dedica a copiar models clàssics. Tenebrisme. Pintor d'encàrrecs reials (Lluís XVI, Robespierre...).
Client: Encarregat per Lluís XVI per mitjà d'Angiviller, 1783. Va adaptar el quadre a la monarquia reformada del rei francès.

Tipologia: Pintura d'història, antiga Roma, gènere nou.
Tècnica: Oli sobre tela.
Pinzellada: Llisa, invisible, impossible d'apreciar, resultat de polidesa.
Composició: Simple, senzilla i equilibrada, perfecta integració de les figures. Explicar les columnes, els arcs...
Color: Inert, brillant, amb una gamma cromàtica de vermells, grisos, ocres i sense matisos. Utilitza el clarobscur de Caravaggio.
El dibuix: Ferm i precís, tant en el marc arquitectònic com en les figures.
Espai: Perspectiva geomètrica visible en els murs laterals i en l'enllosat del terra, és frontal i central, com les feia Brunelleschi.
Moviment: Estatisme en la composició, una mica rígida.
Llenguatge: Realisme en les figures, idealisme en les actituds.

Tema: Enfrontament entre Horacis i Curiacis, units per la família però enfrontats per la guerra entre Roma i Alba Longa.
Funció: Funció propagandística de Lluís XVI, pare dels Horacis, i funció revolucionària després de la Revolució Francesa.
Significat: J.L. David va obtenir una admiració clamorosa, sent elogiada per la seva composició i tècnica. Antecedent a la pintura del segle XIX.
Iconografia: Atri de casa dels Horacis...
Model literari: Història de Tit Livi, historiador romà del segle I.
Història de l'obra: Exposat al seu taller a Roma va tenir molt d'èxit, més tard va ser presentat al Saló de París on va tenir molt més èxit.

Etiquetas: